Diferència entre revisions de la pàgina «Matèria de Bretanya»

Afegir temes de la matèria de bretanya
(Afegir temes de la matèria de bretanya)
D'autoria anònima, a principis del segle IX, ens arriba ''Historia britonum (''Història dels bretons''), ''una obra cabdal de la qual naixerà part de la historiografia utilitzada en la matèria de Bretanya. Per exemple, en l'obra es parla d’un general bretó anomenat Artús que aconsegueix vèncer als saxons en dotze batalles.
 
A mitjans del segle XII, [[Geoffrey de Monmouth]] va escriure l’obra ''[[Historia Regum Britanniae]]'' (Història dels reis de Bretanya). En aquesta obra l’autor va voler proporcionar a la seva pàtria un passat fabulós i fantàstic, per la qual cosa va incorporar a la història oficial tot un seguit de llegendes i mites que conformarien el corpus de la matèria de Bretanya: els personatges de [[Merlí|Merlí;]] el rei mític [[Uther Pendragon]], pare del rei Artús, o el rei Leir ( un Rei britó preromà en que [[William Shakespeare|Shakespear]]<nowiki/>e es va basar per fer posteriorment el [[El Rei Lear|Rei Lear]] ) , etc.
 
== Temes de la matèria de Bretanya i cicles artúrics ==
Com comenta '''J. Cerdà''', la '''matèria de Bretanya''' amb la inclusió i difusió de les obres de cavalleria és un bon exemple del fet que la cultura medieval és oberta, variada i receptiva, ja que uns herois celtes esdevenen herois per tot Europa.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Cerdà|nom = Jordi|títol = Qüestions preliminars|url = |edició =2a ed.|llengua = Català|data = 7-3-2015|editorial = FUOC|lloc = Barcelona|pàgines = 19-20|isbn = }}</ref>
 
Com afirma V. Cirlot<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Cirlot|nom=Victproa|títol=GRIAL Poética y mito (siglos xii-xv)|url=|edició=|llengua=castellà|data=|editorial=Siruela|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>, dins de la matèria de Bretanya es va donar protagonisme a [[Rei Artús|Artús]] i tot el relacionat amb els cavallers de la taula rodona, hi havia una passió per a aquests temes, i són les històries dels seus cavallers i herois les que es van estendre per tot Euopa. Però val la pena puntualitzar que en aquesta difusió de la '''matèria de Bretanya '''haes donatva donar molta importància als herois bretons ([[Tristany (heroi)|Tristany,]] Artús o [[Lancelot]]), en detriment d’altres com Enees de la ''matèria de ''Roma, o Diana, no per això menys representatius.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Cerdà|nom=Jordi|títol=Qüestions preliminars|url=|edició=2014a ed.|llengua=Català|data=7-3-2015|editorial=FUOC|lloc=Barcelona|pàgines=22|isbn=}}</ref>
 
Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  En aquest sentit, el símbol del Grial apareix per primera vegada en al darrer ''roman'' ( inacabat ) de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180, el Grial passa a ser un símbol o l'aventura del coneixement com diu '''Cirlot'''<ref name=":0" />, o un objecte tangible.
En aquest sentit, el símbol del Grial —que en literatura medieval no apareix fins al darrer ''roman'' de Chrétien de Troyes, ''El conte del Grial'', de 1180— constitueix una icona enigmàtica i torbadora, el significat de la qual, com tot símbol, no s’esgota per reiteratives que semblin les facetes que mostra. I encara pot sobtar més quan Cirlot afirma que, contra l’opinió generalitzada, el Grial no és un objecte tangible del qual algú se’n pugui apropiar, sinó una ''aventura del coneixement'' que s’inicia per la fal·lera d’esbrinar què és l’enigma del Grial, ja que Chrétien va deixar la novel·la inacabada.
 
Aquesta obertura i variació en les obres de la matèria de Bretanya queda plasmada en les diferents versions o cicles de les obres que tracten la mitologia artúrica<ref>Alvar, Carlos La Materia de Bretaña. Alicante : Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes, 2010. <nowiki>http://www.cervantesvirtual.com/nd/ark:/59851/bmc5d9b1</nowiki></ref> i els altres herois bretons. La '''matèria de Bretanya''' té un origen lingüístic doble ( en llatí a a l’obra de [[Geoffrey de Monmouth]] i en francès a les obres d’autors com [[:en:Wace|Wace]], [[Maria de França i d'Aquitània|Maria de França]] o [[Chrétien de Troyes|Chrétien de Troye]]<nowiki/>s. Posteriorment aquestes obres inicials que tractaven sobre els herois bretons van ser reescrites per [[:es:Robert_de_Boron|Robert de Boron]] en forma de trilogia, tot afegint simbologia cristiana a la història: J[[Josep d'Arimatea|oseph d'Arimathie]] (o Roman de l'Estoire dou Graal), ''Merlin'' i ''Perceval'' ( o ''Didot-Perceval'') i la part incial d’una tercera obra anomenada ''Merlí''.  Més tard aquestes obres van ser reescrites en prosa per un autor anònim, a aquesta nova versió se la va anomenar  [[Vulgata artúrica|'''Vulgata artúrica''']] (o cicle de ''Lanzarote-Grial'' o de ''Pseudo-Map''). Les obres que formen part de la  Vulgata artúrica (escrites entre 1215 y 1230) serien la Estoire del Saint Graal (o Joseph Abarimathie), Estoire de Merlin, Lancelot i la queste del Saint Graal i  la Mort d'Artus  Entre 1230 y 1240, un nou autor anònim va atribuir novament a Robert de Boron una reedició de les obres de la vulgata passant a ser denominades '''''Post-Vulgata'''''. Aquest nou cicle de novel·les està format per fragments de les obres anteriors, però centrat en la història del Rei Artús i el Greal deixant enrere la història de Lancelot i Ginebre. Les històries que formaven  part d’aquest nou cicle artúric serien : ''Merlin'',  la Suite de Merlin i [[:es:Morholt|Le MorholMorholt]]<nowiki/>t.
 
== La matèria de Bretanya a la península ibèrica ==
Els temes de la matèria de Bretanya, la literatura artúrica i la vida dels seus cavallers es van estendre durant l'edat mitja per tot Europa. Testimonis de la matèria de bretanya en la cultura hispànica medieval n'hi ha molts, es conserven fragments i manuscrits, tot i que la majoria s'han perdut ( vegeu l'article La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios de Rafael Mérida)<ref>{{Ref-publicació|cognom=Mérida Jiménez|nom=Rafael M.|article=La "materia de Bretaña" en las culturas hispánicas de la Edad Media y del Renacimiento : textos, ediciones y estudios|publicació=Revista de literatura medieval, 2010, n. 22, p. 289-350. ISSN 1130-3611|url=http://hdl.handle.net/10017/10467|data=2010|pàgines=}}</ref>
 
Però la seva influència va anar més enllà de les novel·les i romans que formaven part dels cicles artúrics, van influir notablement en les novel·les que formarien part del gènere de la [[novel·la cavalleresca]], essent la més característica la novel·la [[Amadís de Gaula|Amadís de Gaula,]]
 
== Autors ==
14

modificacions