Encunyació: diferència entre les revisions

 

L'encunyació del [[cantell]] era de gran importància, sobretot quan les monedes són de [[metall noble]].<ref name =fnmt>{{ref-web|url =http://www.fnmt.es/ca/coins |títol = Moneda circulant - Procés d'encunyació| consulta = octubre de 2016|editor =Real Casa de Moneda Fábrica Nacional de Moneda y Timbre}}</ref> Les monedes antigues portaven l'encuny per ambdues cares, amb el qual el sobirà o l'autoritat garantia el pes de la moneda, però quedaven unes vores més o menys grans i irregulars. Una manera de robatori era retallar moneda, i revendre les escorialles de metal noble o utlitzar-les per altres usos. En acordonar el cartell, amb llinies senzills o amb motius o texts més complicats, és dificultava aquesta manera de robar.<ref>{{ref-llibre|editorial = Museu Nacional d'Art de Catalunya, Universitat Pompeu Fabra |cognom =Estrada-Rius|nom = Albert (Coordinador científic)|data = 2013 |isbn = 978-84-8043-257-3|pàgines =224|llengua = català i castellà|títol = La falsificació de moneda a la Catalunya del segle XIX}}</ref>