Encunyació: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Muntpers in Geldmuseum2.jpg|thumb|Premsa d'encunyació moderna a la Seca Reial dels Països Baixos a [[Utrecht]]]]Les primeres monedes es van fer en [[foneria|fondre]] metals en un motlle. Des de l'època grega al [[segle XVI]] l'encunyació es feia a l'estat sòlid. Primer es feia fondre el metal o l'aliatge en motlles anomenats «pedres rielleres» per fer barres anomenats «[[Riell|riells]]». Després els moneders tallaven els riells en discs o «[[Cospell|cospells]]».<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Ripoll i Roig|nom=Maria Eugènia|capítol=La Casa de la Moneda, organització i producció|títol=La seca o casa de la moneda de Barcelona : dels precedents al segle XIX|volum=Volum 9 de ''Complements d'Acta numismàtica''|data=2008|editorial=Institut d'Estudis Catalans|lloc=Barcelona|pàgines=111|isbn=9788492583164}}</ref> Un per ú es posava aleshores un cospell o flan damunt entre el trossell o encuny fix i l'encuny mòbil que es [[Martell (eina)|martellejava]] per gravar el motiu.<ref>{{ref-web|títol = Encunyació a martell|consulta = octubre del 2016|obra = Glossari|editor = [[Museu Nacional d'Art de Catalunya]]|url =http://museunacional.cat/ca/encunyacio-martell}}</ref> Els encunys amb l'ús es feien malbé o es trencaven, calia substituir-les sovint.<ref name=":0" /> Com aquests matrius es feien manualment, no es podien evitar petites diferències entre les sèries de la mateixa moneda.