Hector Berlioz: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
Cap resum de modificació |
||
Línia 61:
Es diu que Berlioz havia estat un romàntic innat, que experimentava intenses emocions des de la més tendra infància, per exemple quan llegia passatges de [[Virgili]], i més tard en una sèrie d'aventures amoroses.
Berlioz es va unir sentimentalment a Marie Moke. Però aquest amor fou estroncat per la mare de la noia quan la va casar amb el pianista i
Als vint-i-set anys d'edat, Berlioz era famós a la capital del món; la seva carrera s'anunciava triomfal. Però havia de complir el compromís del [[Premi de Roma]], ciutat en què va viure des del mes de març de [[1831]] fins al maig de [[1832]]. A Itàlia va ampliar el seu catàleg amb les obertures ''El rei Lear'' i ''Rob-Roy'' i el monodrama ''Lelio'', concebut com a segona part de la ''Simfonia fantàstica''. En aquests quinze mesos també va recollir inspiració per a ''[[Harold a Itàlia]]'' ([[1834]]) i l'obertura ''El carnaval romà'' ([[1844]]). Tanmateix, el període italià de la seva vida va interrompre la línia ascendent dels seus triomfs i, quan va tornar a l'anhelat París, la seva existència va entrar en la tensió èxit-fracàs que la caracteritzaria fins al final.
| |||