Diferència entre revisions de la pàgina «Hector Berlioz»

cap resum d'edició
(Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula)
Es diu que Berlioz havia estat un romàntic innat, que experimentava intenses emocions des de la més tendra infància, per exemple quan llegia passatges de [[Virgili]], i més tard en una sèrie d'aventures amoroses.
 
Berlioz es va unir sentimentalment a Marie Moke. Però aquest amor fou estroncat per la mare de la noia quan la va casar amb el pianista i fabricadorfabricant de [[piano]]s [[Ignaz Pleyel]].
 
Als vint-i-set anys d'edat, Berlioz era famós a la capital del món; la seva carrera s'anunciava triomfal. Però havia de complir el compromís del [[Premi de Roma]], ciutat en què va viure des del mes de març de [[1831]] fins al maig de [[1832]]. A Itàlia va ampliar el seu catàleg amb les obertures ''El rei Lear'' i ''Rob-Roy'' i el monodrama ''Lelio'', concebut com a segona part de la ''Simfonia fantàstica''. En aquests quinze mesos també va recollir inspiració per a ''[[Harold a Itàlia]]'' ([[1834]]) i l'obertura ''El carnaval romà'' ([[1844]]). Tanmateix, el període italià de la seva vida va interrompre la línia ascendent dels seus triomfs i, quan va tornar a l'anhelat París, la seva existència va entrar en la tensió èxit-fracàs que la caracteritzaria fins al final.
260

modificacions