Platea (Grècia): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Justinià I |
m Arquidam II |
||
Línia 7:
La victòria de Platees va suposar grans honors pels seus habitants que van rebre una quantitat de 80 talents (amb la que van reconstruir la ciutat i erigir un temple a Atenea), i foren encarregats dels honors religiosos als caiguts a la batalla celebrant cada cinc anys un festival conegut per Eleutèria consagrat al deu Zeus Eleutèrios, al que es va erigir un temple a la ciutat. [[Pausànies]] d'[[Esparta]] va proclamar la inviolabilitat de la ciutat i el seu territori.
Aquesta situació va durar fins al començament de la [[guerra del Peloponès]]. El 431 aC un grup de 300 tebans va intentar sorprendre la ciutat; van entrar a la ciutat amb la complicitat del partit oligàrquic i a la nit van intentar agafar el control però els ciutadans es van recuperar de la sorpresa i van matar a 180 assaltants i els demes van fugir. El [[429 aC]] un exèrcit espartà dirigit per [[Arquidam II]] va assetjar la ciutat; el setge, narrat per [[Tucídides]], fou memorable; els defensors eren nomes 400 i 80 atenencs, amb 110 dones com auxiliars; els habitants havien estat evacuats a Atenes; els assalts dels espartans i els seus aliats tebans foren rebutjats i el setge es va convertir en bloqueig; el segon any 212 assetjats van poder sortir una nit de turmenta i arribar a Atenes; la resta de la guarnició es va haver de rendir poc després ([[427 aC]]) i foren massacrats i part de la ciutat fou arrasada pels tebans aliats d'Esparta que amb els materials van construir un temple a [[Hera]].
Els habitants de Platees escapats a Atenes van rebre la ciutadania atenenca amb certes limitacions. El [[420 aC]] Atenes va entregar [[Sició]] als habitants de Platees però al final de la guerra van haver d'evacuar aquesta ciutat i foren rebuts altre cop a Atenes on encara vivien al temps de la [[pau d'Antàlcides]] ([[387 aC]]) que va restablir la independència de Platees.
| |||