Obre el menú principal

Canvis

gènere
El novembre de 1989 Gerardo Iglesias dimiteix com a secretari general del PCE i com a coordinador d'IU, essent substituït en aquest segon càrrec per [[Julio Anguita González]], alcalde de [[Còrdova (Espanya)|Còrdova]] entre [[1979]] i [[1986]], i polític molt reconegut en aquell moment dins del PCE. El novembre de 1990 se celebra la II Assemblea Federal d'IU, que confirma a Julio Anguita com a coordinador, i que suposa la transferència de sobirania des del [[PCE]] i els altres partits integrants cap als òrgans d'IU, inscrivint-se en el registre de partits polítics l'any 1992.
 
Anguita va ser reelegit en les III, IV i V Assemblees Federals (1992, 1994 i 1997), tot i que a partir de 1992 ha d'enfrontar-se a un corrent crític organitzadaorganitzat anomenada [[Nova Esquerra]], d'ideologia socialdemòcrata i partidària de la [[Tercera Via]], que aglutina una part dels sectors d'IU aliens al [[PCE]]. Numèricament [[Nova Esquerra]] era minsa, però comptava a les seves files amb càrrecs públics i dirigents com [[NicolauNicolás Sartorius]], [[Diego López Garrido]] o [[Cristina Almeida]], que apareixien amb freqüència en els mitjans de comunicació, i majoritàriament partidaris de consolidar IU com a òrgan polític independent de les formacions que el van crear, fins a transformar-lo en un partit que col·laborés estretament amb el PSOE.
 
Izquierda Unida Canaria [[Canàries]] forma part d'Esquerra Unida. ICU només va estar en la coalició [[Iniciativa Canaria Nacionalista]] (ICAN) durant uns mesos de 1991. La militància, descontenta amb un projecte no federat a IU, i dretana (pels pactes amb el PP) va recuperar el projecte del PCE i d'Esquerra Unida a les Canàries el 1991 i 1992, respectivament. ICAN va formar la [[Coalición Canaria]] l'any [[1993]].
L'organització confederada a IU a Catalunya, [[Iniciativa per Catalunya]] (IC), s'escindeix en dos sectors: el primer, més afí a Julio Anguita, abandona el partit i en forma un altre anomenat [[PSUC viu]], el segon assumeix el control i trenca el seu vincle amb IU. Posteriorment IC passaria a definir-se com una organització ecosocialista anomenada [[Iniciativa per Catalunya Verds]] (ICV), mentre que el [[PSUC viu]] crearia al costat d'altres partits la coalició [[Esquerra Unida i Alternativa]] (EUiA) federada amb IU.
 
El 1998 hi va haver diverses incorporacions a Esquerra Unida. El [[Partit Obrer Revolucionari]] (PER), fundat el 1974 com PORE (Partit Obrer Revolucionari d'Espanya, trotskista), va canviar de denominació el 1983, i és la secció a l'estat espanyol de la [[Unitat Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional]] (UIT-CI). El [[Partit Revolucionari dels Treballadors - Esquerra Revolucionària]] (PRT-IR), d'ideologia trotskista, també s'incorpora aquest any, i la secció oficial a Espanya de la [[Lliga Internacional dels Treballadors - Quarta Internacional]] (LIT-CI). També s'uneix [[Nou Claredat]], grup trotskista adscrit a laal [[Corrent Marxista Internacional]], creador del [[Sindicat d'Estudiants]]] (1986), del qual sorgeix el 1994 el [[Sindicat d'Estudiants d'Esquerres]] (SEI), i des de 1989 edita la revista [[El Militant]], i alguns dels seus membres pertanyents al PCE i al PSOE, partit del qual va sorgir com a corrent el 1976.
 
A finals de 1999, Anguita va renunciar a seguir encapçalant la candidatura a les eleccions generals a causa de diversos episodis cardiovasculars, i és substituït per [[Francesc Frutos]].
52.533

modificacions