Obre el menú principal

Canvis

2 octets eliminats ,  fa 3 anys
*'''Ha nascut entre estats les llengües dels quals són romàniques''': El País Basc es troba entre el que han estat els centres culturals i polítics d'occident, sent aquests estats competidors entre si dipositaris de la tradició llatina. És per això que aquest poble que ha guardat la seva antiga parla ha rebut la influència llatina, que es veu reflectida sobretot en l'Escola de Sara i altres autors religiosos de l'època a causa de l'ús abundant de cites a autors clàssics i cristians que aquests feien en els seus textos en prosa.
 
*'''Ha tingut com a finalitat principal l'ensenyament religiós''': El pare [[José Miguel de Barandiarán | Barandiarán]] (tal com recull Martín Ugalde en la seva ''Síntesi de la història del País Basc'' o el mateix religiós en el seu ''Home Primitiu al País Basc'') va defensar en vida la cristianització tardana del poble basc, al·legant que en la mateixa navarresaNavarra fins al segle XX s'havien conservat creences paganes en idiosincràsia amb les cristianes. És aquesta la raó que es veu darrere de la insistència de l'església catòlica per cristianitzar i estendre el catecisme entre el poble valent-se del basc (després de la [[Contrareforma]]). Aquesta religió és de vegades imposada per la política del moment, però en altres ocasions l'Església Catòlica mateixa va utilitzar l'idioma mateix (el basc) i la literatura com a mur contra els canvis i noves ideologies sorgides, aquest seria el cas del protestantisme o dels enfrontaments periodístics de [[Jean Hiriart-Urruti]] i els republicanistes francesos.
 
*'''La poesia sempre ha tingut més pes que la prosa''': Així ha estat el començament de la majoria d'idiomes, ja que la prosa exigeix ​​un lector, és a dir, gent alfabetitzada que la llegeixi. Els cants, bertsos, eresiak i cantessis, no han necessitat més de ser cantats. És per això, que com en altres literatures, són abundants les cobles i cantessis de melodies que eren i són conegudes per al poble. Fruit també d'això seria l'abundància de composicions líriques de caràcter popular, enfront de la poesia culta, que gairebé fins a finals del segle XIX no aconseguiria desenganxar-se de la influència del bertsolarisme en l'ús de metres sobretot.