Gel de sílice: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 28:
[[Image:P1000495.JPG|thumb|60px|[[Columna cromatogràfica]]]]
== Estructura i propietats ==
L'interior de cada gra de sílice està compost d'àtoms de silici interconnectats per àtoms d'oxigen (un silicat). A la superfície dels grups silanol (Si-OH) es mantenen i són responsables de la forta polaritat de gel de sílice.El seu gran [[porositat]], que li atorga al voltant de 800 m²/g de superfície específica, el converteix en un [[Adsorció|adsorbent]] d'aigua. Per aquest motiu s'utilitza per reduir la [[humitat relativa|humitat]] en espais tancats, normalment fins a un 40%. Quan s'ha saturat d'aigua el gel es pot regenerar sotmetent-ho a una temperatura de 150 °C, a raó de 1,5 [[hora|hores]] per litre d'aigua. Els grans de gel de sílice són porosos i la mida del gra i la del porus depenen en gran mesura del mètode de preparació utilitzat. Aquesta estructura és la responsable de la gran superfície, típicament 500-600 m<sup>2</sup>/g.
Aquest gel no és [[tòxic]], [[inflamable]] ni químicament [[reactiu]]. No obstant això, els petits envasos de gel porten un avís sobre la seva toxicitat en cas d'ingestió. Es deu al fet que el [[clorur de cobalt]], que se sol afegir per indicar la humitat del gel, sí és tòxic. El clorur de cobalt reacciona amb la humitat, quan està sec és de color [[blau]] i es torna [[rosa (color)|rosa]] al adsorber humitat. La pols que es forma en manipular aquest material pot generar [[silicosi]] si es respira.
== Ús de la química ==
| |||