Ludwig Wittgenstein: diferència entre les revisions

El seu treball es divideix entre la primera etapa, exemplificada pel ''Tractatus'', i la darrera etapa, amb les ''Investigacions filosòfiques''. El primer Wittgenstein es referia a la relació entre les [[proposicions]] i el món, i considera que, en donar compte d'aquesta relació, tots els problemes filosòfics poden ser resolts; creia que els problemes sorgeixen perquè la lògica del llenguatge no és evident en el nostre ús habitual de la paraula. El segon Wittgenstein va rebutjar moltes de les conclusions del ''Tractatus'', argumentant que el llenguatge és una mena de bigarrat joc de llenguatgesons en el qual el significat de les paraules deriva del seu ús públic. Malgrat les diferències entre els primers treballs i els posteriors, les similituds inclouen una concepció de la filosofia com una mena de [[teràpia]], la preocupació per les qüestions ètiques i religioses i un estil literari descrit sovint com a poètic. [[Terry Eagleton]] el considerava el filòsof dels poetes i compositors, dramaturgs i novel·listes.<ref>Barrett, Cyril. ''Wittgenstein on Ethics and Religious Belief''. Blackwell, 1991, p. 138.</ref><ref>Pel tema de la filosofia de Wittgenstein com a teràpia, vegeu Peterman, James F. ''Philosophy as Therapy''. SUNY Press, 1992, p. 13ff.</ref><ref>Sobre la qualitat poètica i literària de la seva obra, vegeu Perloff, Marjorie. ''Wittgenstein's Ladder: Poetic Language and the Strangeness of the Ordinary''. University of Chicago Press, 1999; and Gibson, John and Wolfgang Huemer (eds.). ''The Literary Wittgenstein''. Psychology Press, 2004, p 2.</ref><ref>Eagleton, Terry. "My Wittgenstein" in Stephen Regan (ed.). ''The Eagleton Reader''. Wiley-Blackwell, 1997, p. 337–338.</ref>