Viquipèdia

La Fura dels Baus: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula d'organització}}
Companyia'''La Fura dels Baus''' és una companyia [[Teatre|teatral]] fundada a [[Catalunya]] el [[1979]], quatre anys després de la mort del dictador [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]]. En els seus inicis es caracteritza per un llenguatge visceral en fusionar [[teatre de carrer]] amb la vitalitat del [[Música rock|rock]] i la irreverència del neocirc. LaEl sevanom irrupcióde enla elcompanyia panoramaés teatraloriginat nacionalpel ifet internacionalque vaels suposarmembres unmoianesos esclatdel d'energiagrup escènicaes reunien de basejoves artesanalen queuna desmena d'unabocador inicique vaanomenaven saber''els unirBaus'' el(topònim protagonismeque delprové físicdels ''balçs'', ritualés ia atàvicdir, ambd'una les[[balcera]]). tecnologiesLa d'última[[fura]] generació,és escènicaun ianimal intel·lectualmentque furga, que desafiantscerca.▼
[[Fitxer:Fura dels Baus Naumon Barcelona.JPG|right|thumb|El ''Naumon'', vaixell de La Fura dels Baus]]▼
[[Fitxer:Up in the Air (5744099804).jpg|thumb|Teatre de carrer per La Fura dels Baus]]▼
[[Fitxer:On the Edge (5743553427).jpg|thumb|Les màquines i estructures metàl·liques són típiques de La Fura dels Baus]]▼
[[Fitxer:Puppet of La Fura dels Baus opening of the new Musiktheater Linz.jpg|thumb|Els grans ninots són recurrents en el seu teatre]]▼
[[Fitxer:La Fura Dels Baus Dreams In Flight.jpg|thumb|Màquina furera]]▼
[[Fitxer:La Fura dels Baus (5744101170).jpg|thumb|Solen incloure grues i elements de dansa-teatre-acrobàcia vertical]]▼
[[Fitxer:Accions (1983).jpg|thumb|Accions (1984)]]▼
▲Companyia [[Teatre|teatral]] fundada a [[Catalunya]] el 1979, quatre anys després de la mort del dictador [[Francisco Franco Bahamonde|Franco]]. En els seus inicis es caracteritza per un llenguatge visceral en fusionar [[teatre de carrer]] amb la vitalitat del [[Música rock|rock]] i la irreverència del neocirc. La seva irrupció en el panorama teatral nacional i internacional va suposar un esclat d'energia escènica de base artesanal que des d'un inici va saber unir el protagonisme del físic, ritual i atàvic amb les tecnologies d'última generació, escènica i intel·lectualment desafiants.
 
La seva irrupció en el panorama teatral nacional i internacional va suposar un esclat d'energia escènica de base artesanal que des d'un inici va saber unir el protagonisme del físic, ritual i atàvic amb les tecnologies d'última generació, escènica i intel·lectualment desafiants. En aquella primera etapa van rebutjar les narratives lineals en favor d'una dramatúrgia fragmentària i sensorial que envoltava al públic i que ells van denominar estètica "furera", especialment a partir de la seva primera trilogia (''Accions'' (1983), ''Suz/o/Suz'' (1985), ''Tier Mon'' (1988)). Aquelles produccions van consolidar un llenguatge propi mitjançant una imatgeria lúdica i provocativa a l'una. La imatge radical d'uns home joves amb vestit formal destruint un cotxe a ''Accions'' (1983) es convertí en una icona generacional, tant per la seva audaç interpretació desconstructiva de la idea de teatre com per catalitzar els desitjos de canvi de la nova democràcia a Espanya.
 
En l'actualitat, la progressiva incorporació de tecnologies i la seva gosadia a nivell dramatúrgic en les seves propostes teatrals i operístiques, han rellançat la trajectòria inicial de La Fura dels Baus a través d'un segell (brand) internacionalment reconegut i extremadament permeable a diferents gèneres escènics i formats performatius. Destaquem les cerimònies olímpiques (''Mediterrani'', Cerimònia inaugural [[Jocs Olímpics d'estiu de 1992|Jocs Olímpics de Barcelona 1992]], Cerimònia inaugural dels Youth Olympic Games de Nanjing 2014), cinema, (''Faust 5:0'' (2001)), discs (''Krab'' (1995), ''Ombra'' (1999), ''XXX'' (2002)), ''workshops'' o propostes de [[gamificació]] (''Game Over'' (2013)). La flexibilitat estructural de la companyia, el seu desafiament a les convencions teatrals establertes, la seva curiositat intel·lectual i la seva oberta disposició respecte a la cultura popular i mediàtica s'han revelat com a fonts vitals de la seva extraordinària i longeva productivitat.
 
Dels nou fundadors, en l'actualitat, en resten sis ([[Miki Espuma]], Pep Gatell, Jürgen Múller, [[Àlex Ollé]], [[Carlus Padrissa]], Pera Tantinyà) que desenvolupen de forma paral·lela nombrosos projectes individuals, en col·laboració interna o bé amb destacats col·laboradors escènics o d'altres disciplines artístiques. Profundament arrelats en el treball en equip, els creadors de La Fura dels Baus brinden un ampli marge de maniobra creativa als seus col·laboradors a partir de la cooperació i el contrast. Sens dubte, aquesta capacitat associativa ha estat una de les claus de l'èxit de la companyia.
 
La Fura dels Baus va néixer al final dels [[anys 701970]] del segle XX i es va fer coneguda arreu del món als [[anys 80]], en un moment en què en el teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per la utilització de recursos [[tecnològic]]s (grans [[gruaGrua (màquina) |grues]], [[videoprojector|pantalles gegants]], sofisticats dissenys de [[llum]] i de [[so]]), protagonisme de la música urbana (''[[rock]]'' i [[música industrial]]) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'[[òpera]].<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 {{ca}}</ref>▼
== El nom ==
Els membres moianesos del grup es reunien de joves en una mena d'abocador que anomenaven ''els Baus'' (topònim que prové dels ''balçs'', és a dir, d'una [[balcera]]). La [[fura]] és un animal que furga, que cerca.
 
==Context==
▲La Fura dels Baus va néixer al final dels [[anys 70]] del segle XX i es va fer coneguda arreu del món als [[anys 80]], en un moment en què en el teatre europeu destaca un nou estil d'"estètica dura" i urbana, caracteritzada per la utilització de recursos [[tecnològic]]s (grans [[grua|grues]], [[videoprojector|pantalles gegants]], sofisticats dissenys de [[llum]] i de [[so]]), protagonisme de la música urbana (''[[rock]]'' i [[música industrial]]) i l'ús de la imatgeria urbana del moment (vestuari de cuir negre, botes, cabell rasurat). Aquesta moda s'aplicava tant a teatre urbà com a l'[[òpera]].<ref name="saumell">Mercè Saumell, ''El teatre contemporani'', Editorial UOC, 2006. ISBN 9788497884020 {{ca}}</ref>
 
==Estil==
▲[[Fitxer:Up in the Air (5744099804).jpg|thumb|esquerra|Teatre de carrer per La Fura dels Baus]]
En l'estil es poden diferenciar dues etapes, corresponents als anys 80 i als anys 90, respectivament. Es van fer famosos arreu amb la trilogia ''[[Accions]]'' (1983), ''[[Suz o Suz]]'' (1985) i ''[[Tiermon]]'' (1988), que aleshores van impactar per la seva estètica urbana i ''rockera'', i pel fet de tractar-se d'espectacles de gran format sense separació entre els intèrprets i els espectadors. El públic era submergit en entorns en els quals convivien el primitivisme (ús de foc, crits, lluita, sang) amb sofisticada tecnologia (sistemes [[MIDI]], llum d'alta pressió).<ref name=saumell/>▼
▲[[Fitxer:On the Edge (5743553427).jpg|thumb|Les màquines i estructures metàl·liques són típiques de La Fura dels Baus]]
▲[[Fitxer:Puppet of La Fura dels Baus opening of the new Musiktheater Linz.jpg|thumb|esquerra|Els grans ninots són recurrents en el seu teatre]]
▲[[Fitxer:La Fura Dels Baus Dreams In Flight.jpg|thumb|Màquina furera]]
▲[[Fitxer:La Fura dels Baus (5744101170).jpg|thumb|esquerra|Solen incloure grues i elements de dansa-teatre-acrobàcia vertical]]
▲[[Fitxer:Accions (1983).jpg|thumb|Accions (1984)]]
▲[[Fitxer:Fura dels Baus Naumon Barcelona.JPG|right|thumb|esquerra|El ''Naumon'', vaixell de La Fura dels Baus]]
▲En l'estil es poden diferenciar dues etapes, corresponents als anys 80 i als anys 90, respectivament. Es van fer famosos arreu amb la trilogia ''[[Accions]]'' (1983), ''[[Suz o Suz]]'' (1985) i ''[[Tiermon]]'' (1988), que aleshores van impactar per la seva estètica urbana i ''rockera'', i pel fet de tractar-se d'espectacles de gran format sense separació entre els intèrprets i els espectadors. El públic era submergit en entorns en els quals convivien el primitivisme (ús de foc, crits, lluita, sang) amb sofisticada tecnologia (sistemes [[MIDI]], llum d'alta pressió).<ref name=saumell/>
 
Als 90 i al segle XXI, la moda vuitantera ja no era actual i el públic s'havia habituat a alguns elements i llenguatge. La música s'actualitza i els referents van sent més literaris, com es veu en ''Noun'' (1990), ''Manes'' (1995), ''Faust 3.0'' (1998) i ''XXX'' (2001). Evoluciona a una gran empresa de creacions escèniques que amplia amb èxit el seu camp d'actuació tradicional als espectacles de gran format i òperes, entre d'altres.<ref name=saumell/>
Linha 53 ⟶ 49:
* ''Up- Flors Còsmiques'' (2011)
 
=== Òperes (posadaposta en escena) ===
* ''L'Atlàntida'' (1996)
* ''El martiri de sant Sebastià'' (1997)
Linha 110 ⟶ 106:
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
*[ {{oficial|http://www.lafura.com ''Web'' oficial].}}
 
 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fura_dels_Baus»