Culícids: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
el mosquit es la mosca |
m Revertides les edicions de 79.148.111.96. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 250:
}}
}}
Els '''mosquits''', '''moscards''', '''mosquetes''' (o d'altres semblants, es coneixen popularment molts [[insectes]] petits i voladors). [[Taxonomia|Taxonòmicament]] i de forma estricta però, la paraula mosquit s'aplica només a insectes de l'[[ordre]] dels [[dípter]]s i en concret a la família dels '''culícids''' ('''''Culicidae''''') dintre del [[subordre]] dels [[nematòcer]]s. Els culícids són [[hematòfag]]s i en alguns casos poden ser [[Vector (biologia)|vectors]] de malalties infeccioses. En les [[aigües continentals]] catalanes hi ha poblacions d'espècies dels gèneres: ''[[Aedes]]'', ''[[Anopheles]]'', ''[[Coquillettidia]]'', ''[[Culex]]'', ''[[Culiseta]]'', ''[[Ochlerotatus]]'' i ''[[Uranotaenia]]''.
Altres famílies importants d'insectes que de forma popular reben el nom de mosquits- en general qualsevol insecte més petit que una [[mosca domèstica]] és susceptible de ser anomenat així- són els [[quironòmids]] o els [[tipúlids]], tots ells insectes no picadors, i els [[flebòtom]]s i els [[ceratopogònid]]s, tots ells hematòfags.
Les femelles de la majoria d'[[espècies]] de mosquit xuclen sang ([[hematofàgia]]) d'altres animals, cosa que les ha convertit en els [[vector (biologia)|vectors de malalties]] més letals coneguts, havent matat milions de persones al llarg de mil·lennis, i continuen matant-ne milions més cada any estenent [[malalties infeccioses]].<ref>{{ref-notícia|nom=Afshin |cognom=Molavi |enllaçautor= |coautors= |títol=Africa's Malaria Death Toll Still "Outrageously High" |url=http://news.nationalgeographic.com/news/2003/06/0612_030612_malaria.html |obra= |editorial=National Geographic |data=12-06-2003 |consulta=27-02-2007 }}</ref><ref>{{ref-web| url = http://thegreenguide.com/reports/product.mhtml?id=16| títol = Pest Control—Mosquitoes| consulta = 27-07-2007
}}</ref><ref>[http://www.mosquito.org/mosquito-information/mosquito-borne.aspx "Mosquito-Borne Diseases"] – The American Mosquito Control Association. Consultat el 14-10-2008.</ref> De fet, hi ha científics que creuen que els mosquits són els animals més perillosos del planeta [[Terra]].<ref name=mmca-b>{{ref-web|títol=Mosquitoes of Michigan -Their Biology and Control|url=http://www.mimosq.org/mosquitobiology/mosquitobiology.htm|editor=Michigan Mosquito Control Organization|any=2013|llengua=anglès|consulta= 1 maig 2013}}</ref>
== Cicle vital==
Els mosquits sofreixen [[metamorfosi]] completa, és a dir passen quatre etapes en el seu [[cicle biològic|cicle vital]]: [[ou (biologia)|ou]], [[larva]], [[pupa]] i [[adult]] o [[imago]]. Les primeres tres fases són aquàtiques i duren entre 7 i 14 dies normalment, segons l'espècie i la temperatura ambient. En algunes espècies com ara ''[[Ochlerotatus detritus]]'', amb desenvolupament a part de l'hivern, la durada del cicle larvari pot arribar als dos mesos. Les femelles adultes poden arribar a viure fins a un mes (o més en captivitat) però habitualment no viuen més d'una o dues setmanes en estat salvatge.
=== Ous ===
[[Fitxer:Stechmuecken-Eischiffchen Mosquito Eggraft 2.jpg|thumb|[[Ou (biologia)|Ou]] de mosquit d'uns 7 mm, probablement del gènere ''Culex''.]]
Després de xuclar sang, les femelles adultes poden pondre entre 50 i 300 [[ou (biologia)|ous]] a cada posta. ''[[Anopheles]]'', ''[[Ochlerotatus]]'' i ''[[Aedes]]'', igual que molts altres gèneres, ponen cada ou de manera individual.
Els gèneres ''[[Culex]]'', ''[[Culiseta]]'' i ''[[Anopheles]]'' ponen els ous directament a la superfície de l'aigua, i els ous d'aquest últim gènere són únics pel fet que tenen sacs aerífers, com una mena de flotadors, a cada banda. Els ous desclouen en 2 o 3 dies, tot i que la incubació pot durar fins a dues o tres setmanes en climes freds. En altres mosquits, com per exemple ''[[Aedes]]'', la femella pon els ous en un sòl humit que serà inundat amb aigua, generalment a prop d'una [[bassa]]. Tanmateix, qualsevol recipient obert amb aigua és vàlid pel desenvolupament de les larves, fins i tot amb menys de 30 ml d'aigua. En el gènere ''[[Haemogogus]]'', en què els adults tendeixen a viure al dosser dels [[boscos]], la femella pon els ous entre capes d'escorça dels arbres o en talls al bambú. Els ous s'adhereixen a la superfície, i quan queden submergits en aigua de pluja, ràpidament es desenvolupen en larves.
El [[mosquit tigre]] (''Aedes albopictus'') pon els ous en sec a la vora de l'aigua, les seves larves necessiten molt poca aigua per al seu desenvolupament i qualsevol petit contenidor obert amb una mica d'aigua, com per exemple els plats de les torretes, és suficient.
=== Larves ===
[[Fitxer:Anopheles larve.jpg|thumb|Larva del gènere ''Anopheles'' del sud d'Alemanya, amb uns 8 mm de llargada.]]
Les larves de mosquit tenen un cap ben desenvolupat amb raspalls bucals que utilitzen per menjar, un gran [[tòrax]] mancat de potes i un [[abdomen]] segmentat.
Les larves respiren mitjançant [[espiracle]]s situats al vuitè segment abdominal, de manera que han de sortir sovint a la superfície. Les larves passen gran part del temps alimentant-se d'[[algues]], [[bacteris]] i altres microorganismes del Pneuston de la superfície, de la mateixa aigua i també de les parets i fons de l'espai on viuen. Es submergeixen quan hi ha algun destorb a l'aigua o quan es desplacen al fons i altres zones dels focus de cria. Les larves es mouen bé mitjançant moviments sobtats del cos sencer o mitjançant [[propulsió marina|propulsió]] amb els raspalls bucals.
Les larves passen per quatre fases o [[estadi (biologia)|estadis]], després de les quals es [[metamorfosi|metamorfosen]] en [[pupa|pupes]]. Al final de cada estadi, les larves muden el seu [[exosquelet]] per poder continuar creixent.
=== Pupes ===
En el gènere ''Anopheles'', la pupa té forma de coma quan se la mira des del costat. El cap i el [[tòrax]] estan fusionats en un [[cefalotòrax]], amb l'abdomen corbat per sota. Com les larves, les pupes han d'emergir sovint per respirar, cosa que fan mitjançant un parell de trompetes respiratòries del cefalotòrax. Després d'uns dies com a pupa, la superfície dorsal del cefalotòrax s'obre i n'emergeix el mosquit adult. La pupa no s'alimenta.
=== Adults ===
El temps que passa entre la fase d'ou i la fase d'adult varia considerablement entre espècies i depèn significativament de la temperatura ambient. Els mosquits poden desenvolupar-se de l'ou a la fase adulta en menys de set dies, però normalment triguen entre deu i catorze. La variació de la mida corporal en els mosquits adults depèn de l'espècie en concret, la densitat de la població de larves i en la disponibilitat d'aliment dins l'aigua on s'han criat. Els mosquits adults mosquits volant freqüentment descansen en un túnel que construeixen sota les arrels de l'herba.
Els mosquits adults s'aparellen habitualment a partir de les 24 hores de l'aparició de l'imago o adult, ja que és aquest el temps que necessita el mascle per a tenir el seu aparell reproductor funcional. En moltes espècies, els mascles formen grans [[eixam]]s, generalment al crepuscle, i les femelles hi entren per aparellar-se.
Els mascles viuen aproximadament una setmana, alimentant-se de [[nèctar]] i altres fonts de [[Glúcid|sucre]]. Les femelles també s'alimenten de sucres per obtenir [[energia]] però generalment necessiten da la ingesta [[sang]] perquè es desenvolupin els ous. Després d'obtenir un àpat de sang complet, la femella reposa durant uns dies mentre es digereix la sang i es desenvolupen els ous. Aquest procés depèn de la temperatura però sol trigar uns dos o tres dies en condicions de temperatura elevada. Una vegada s'han desenvolupat completament els ous, la femella els pon i torna a buscar un hoste.
El cicle es repeteix fins que la femella mor. La seva longevitat depèn de la temperatura, la humiditat i la seva capacitat d'obtenir amb èxit un àpat de sang, tot evitant les defenses de l'hoste i els depredadors naturals. La majoria no viu més d'una o dues [[Setmana|setmanes]] tot i que en captivitat poden arribar a viure durant més d'un mes.
La llargada de l'adult varia però rarament supera els 16 [[mil·límetre]]s,<ref>{{ref-web|url=http://www.ext.vt.edu/departments/entomology/factsheets/mosquito.html |títol=Mosquito |consulta=19-05-2007}}</ref> i pot arribar a [[pes]]ar fins a 2,5 [[mil·ligram|mg]]. Tots els mosquits tenen un cos esvelt amb tres seccions: el [[cap (anatomia)|cap]], el [[tòrax]] i l'[[abdomen]]. El cap s'ha especialitzat per a rebre informació sensorial i per a l'alimentació. Com a [[Sistema sensorial|òrgans sensorials]] el cap conté els [[ull]]s i un parell d'[[Antena (biologia)|antenes]] llargues i molts segmentades. Les antenes són importants per a la detecció de l'[[olor]]s dels hostes i també les olors dels llocs de cria on les femelles dipositen els ous. A totes les espècies de mosquits, les antenes dels mascles contenen moltes més pilositats que les de les femelles i contenen receptors auditius per detectar el so característic de la femella. Els [[Ull compost|ulls compostos]] estan clarament separats, es desenvolupen en regions separades del cap.<ref name="Harzsch2006">{{ref-publicació| cognom = Harzsch|nom = S.| cognom2 = Hafner| nom2 = G.| any = 2006| article = Evolution of eye development in arthropods: Phylogenetic aspects| publicació = Arthropod Structure and Development| volum = 35| exemplar = 4| pàgines = 319–340| doi = 10.1016/j.asd.2006.08.009| url = http://linkinghub.elsevier.com/retrieve/pii/S1467803906000570| pmid = 18089079}}</ref> Els ommatidis, les unitats receptives es van afegint en les files semicirculars a la part posterior de l'ull; durant la primera fase de creixement això porta que els ommatidis siguin quadrats, però més endavant durant el desenvolupament esdevenen hexagonals. El patró hexagonal només és visible un cop es muda la [[Cutícula (artròpodes)|cutícula]] que conforma l'[[exosquelet]] de l'etapa a la que els ulls són quadrats.<ref name="Harzsch2006" /> El cap també hi ha una [[probòscide]] o trompa allargada, que és utilitzada per a l'alimentació, i dos pedipalps sensorials. Els palps maxil·lars dels mascles són més llargs que la seva trompa mentre que a les femelles són molt més curts. Això és típic per a algunes [[subfamília|subfamílies]], hi ha moltes espècies de mosquits a les que la femella està equipada amb una probòscide allargada que utilitza per recollir [[sang]] per poder generar els seus ous.
El tòrax està especialitzat en la locomoció, disposa de tres parells de [[Pota|potes]] i un parell d'[[Ala (anatomia)|ales]]. En els [[insecte]]s les ales són una expansió tegumentària de l'exosquelet. Els mosquits del [[Gènere (biologia)|gènere]] ''Anopheles'' poden volar continuadament fins a quatre hores a una [[velocitat]] d'un o dos [[quilòmetre]]s per [[hora]]<ref>{{ref-publicació |autor=Kaufmann C, Briegel H |article=Flight performance of the malaria vectors ''Anopheles gambiae'' and ''Anopheles atroparvus'' |publicació=Journal of Vector Ecology |volum=29 |exemplar=1 |pàgines=140–153 |any=2004 |mes=June |format=PDF |pmid=15266751 |url=http://www.sove.org/Journal%20PDF/June%202004/Kaufmann.pdf |consulta=27 d'agost del 2010}}</ref> i poden arribar a viatjar fins a 12 km en una nit.
L'abdomen està especialitzat per a la [[digestió]] dels aliments i el desenvolupament dels ous. Aquesta part del cos segmentat s'expandeix considerablement quan les femelles fan una ingesta de sang. La sang es digereix al mateix temps que serveix com una font de [[proteïna]] per a la producció d'ous, que a poc a poc van omplint l'abdomen.
== Hàbits alimentaris ==
Tots els mosquits, tant els mascles com les femelles, s'alimenten de [[nèctar]], però les femelles de moltes espècies també poden menjar sang. Les femelles no necessiten la sang per a la seva supervivència, però si que necessiten substàncies complementàries, com per exemple proteïnes i ferro, per tal que es puguin desenvolupar els ous.
Pel que fa a la localització de l'[[Hoste (biologia)|hoste]], el [[diòxid de carboni]] i les substàncies orgàniques produïdes per l'hoste, la humitat i el reconeixement òptic tenen un paper important. En el cas de les espècies del gènere ''Aedes'', la recerca d'un hoste es porta a terme en dues fases, en primer lloc els mosquits mostren un comportament de recerca no específica fins que la percepció de l'hoste els estimula i llavors segueixen un comportament específic.<ref name="Estrada">{{ref-llibre |autor=R. G. Estrada-Franco; G. B. Craig |any=1995 |títol=Biology, disease relationship and control of ''Aedes albopictus'' |editorial=Pan American Health Organization |lloc=Washington, D.C. |col·lecció=Technical Paper No. 42 | llengua = anglès}}</ref>
== Evolució ==
[[Fitxer:Mosquito in amber.jpg|thumb|Un mosquit a un fragment d'[[ambre]] del [[Mar Bàltica|Bàltic]]]]
El mosquit més antic conegut amb una anatomia similar a les espècies modernes es va trobar a un fragment d'[[ambre]] del [[Cretaci]] trobat al [[Canadà]], d'uns 79 milions d'anys d'antiguitat.<ref name="Fòssil">{{ref-publicació |autor=G. O. Poinar ''et al.'' |any=2000 |article=''Paleoculicis minutus'' (Diptera: Culicidae) n. gen., n. sp., from Cretaceous Canadian amber with a summary of described fossil mosquitoes |publicació=Acta Geologica Hispanica |volum=35 |pàgines=119–128 |url=http://www.geologica-acta.com/pdf/aghv3501a12.pdf |format=[[PDF]] | llengua = anglès}}</ref>
Una espècie germana més antiga, amb característiques més primitives va ser trobada en un altre fragment d'ambre d'entre 90 i 100 milions d'anys.<ref>{{ref-publicació |autor=A. Borkent & D. A. Grimaldi |any=2004 |article=The earliest fossil mosquito (Diptera: Culicidae), in Mid-Cretaceous Burmese amber |publicació=Annals of the Entomological Society of America |volum=97 |pàgines=882–888 |url=http://esa.publisher.ingentaconnect.com/content/esa/aesa/2004/00000097/00000005/art00004 |doi=10.1603/0013-8746(2004)097[0882:TEFMDC]2.0.CO;2}}</ref>
Les anàlisis genètiques indiquen que els [[clades]] dels culicins i anofelins se separaren fa uns 150 milions d'anys.<ref name="Calvo2009">{{ref-publicació |autor=Calvo, E., Pham, V. M., Marinotti, O., Andersen, J. F. & Ribeiro, J. M. |article=The salivary gland transcriptome of the neotropical malaria vector ''Anopheles darlingi'' is thought to reveal accelerated evolution of genes relevant to hematophagy |publicació=BMC Genomics |volum=10 |exemplar=1 |pàgina=57 |any=2009 |format=[[PDF]] |pmid=19178717 |pmc=2644710 |doi= 10.1186/1471-2164-10-57|url=http://www.biomedcentral.com/content/pdf/1471-2164-10-57.pdf|consulta=23-08-2010}}</ref> Es creu que les espècies d'''Anopheles'' del Nou Món i el Vell Món se separaren més tard, fa uns 95 milions d'anys.<ref name="Calvo2009" />
Recentment (2009) s'ha descobert que els mosquits ''Aedes taeniorhynchus'' de les [[Illes Galápagos|Galápagos]], que haurien arribat a les [[Illa|illes]] farà uns 200.000 anys, han desenvolupat una adaptació a les condicions locals de manca de [[mamífer]]s i a diferència dels individus de l'espècie que habiten el [[continent]] [[Amèrica|americà]] i obtenen la sang preferentment dels [[rèptil]]s i en especial de la [[Tortuga gegant de les Galápagos|tortuga gegant]].<ref>[http://www.leeds.ac.uk/news/article/77/mosquito_evolution_spells_trouble_for_galapagos_wildlife Mosquito evolution spells trouble for Galapagos wildlife], Universitat de Leeds, 1 de juny del 2009</ref><ref>[http://www.sciencedaily.com/releases/2009/06/090601182812.htm Mosquito Evolution Spells Trouble For Galapagos Wildlife], Science News, 2 de juny del 2009.</ref>
== Malalties ==
[[Fitxer:Mosquit finlandes.JPG|thumb|Senyal advertint de la presència de mosquits a [[Finlàndia]].]]
Els mosquits són un [[Vector (biologia)|vector]] potencial que pot transportar [[virus]] i [[paràsit]]s de persona a persona sense que els mosquits siguin afectats. Però la relació entre els mosquits i les malalties no va ser establerta fins a la [[dècada del 1890]].<ref>{{Ref-llibre|cognom = Swift|nom = Richard|títol = Mosquits. Tan petits, tan perillosos|editorial = Intermón Oxfam|data = 2007|lloc = Barcelona|pàgines = pàg. 25|isbn = 978-84-8452-485-4}}</ref>
Les principals malalties transmeses pels mosquits són de tipus víric, com ara la [[febre groga]],<ref name="pmid16913829">{{ref-publicació |autor=Barrett A. D. & Higgs S. |article=Yellow fever: a disease that has yet to be conquered|publicació=Annu. Rev. Entomol. |volum=52 |pàgines=209–29 |any=2007 |pmid=16913829 |doi=10.1146/annurev.ento.52.110405.091454 |llengua = anglès}}</ref> el [[dengue]]<ref name="Dengue">[http://www.searo.who.int/en/Section10/Section332_12647.htm Dengue – Fitxa amb informació sobre la malaltia.] [[Organització Mundial de la Salut]], publicat el 9 d'octubre de l'any 2006. Consultat el 30-11-2007. (en anglès)</ref> i la [[chikungunya]],<ref name="Chikungunya">Lahariya C. & Pradhan S. K. Emergence of chikungunya virus in Indian subcontinent after 32 years: a review. J Vect Borne Dis. 2006 Dec; 43(4):151-60. Es pot consultar a l'url http://www.mrcindia.org/journal/issues/434151.PDF (en anglès)</ref> transmeses principalment per ''[[Aedes aegypti]]'', i la [[malària]] transmesa pel gènere ''[[Anopheles]]''. Tot i que en un principi es va considerar un problema de [[salut pública]], avui dia es creu que és gairebé impossible per als mosquits puguin transmetre el [[Virus de la immunodeficiència humana|VIH]].<ref name="Sida-CDC">{{ref-web|url = http://www.cdc.gov/hiv/resources/qa/qa32.htm |títol=Can I get HIV from mosquitoes? |editor=Centers for Disease Control and Prevention |data=20 d'octubre del 2006|llengua= anglès}}</ref>
S'estima que els mosquits transmeten malalties a més de 700 milions de persones per any a l'[[Àfrica]], [[Amèrica del Sud]], [[Amèrica Central]], [[Mèxic]] i gran part d'[[Àsia]] amb el resultat de milions de morts. S'estima que com a mínim dos milions de persones moren cada any a causa d'aquestes malalties.<ref name="Morts">{{ref-web|autor= Kristen Bartlett |títol= Mosquitoes |editor= [[Universitat de Rhode Island]] | url = http://www.uri.edu/ce/factsheets/sheets/mosquito.html |llengua= anglès |data= 1999 |consulta= 1 maig 2013}}</ref>
Els mètodes utilitzats per prevenir la propagació de les malalties, o per protegir les persones a les zones on la malaltia i la presència de mosquits és recurrent inclouen el control dels vectors, és a dir, el control de la població de mosquits i la prevenció de les malalties mitjançant la utilització de teles mosquiteres, medicaments profilàctics, vacunes i la prevenció de la picada dels mosquits amb [[Insecticida|insecticides]], [[Mosquitera|mosquiteres]] i repel·lents d'insectes. Atès que la majoria d'aquestes malalties són portades per femelles adultes, els científics han suggerit centrar-se en aquest aspecte per evitar l'evolució de la resistència.<ref>{{ref-notícia|url=http://www.economist.com/science/displaystory.cfm?story_id=13437697 |títol=Resistance is Useless |editorial=''[[The Economist]]'' |data=8 d'abril del 2009|llengua= anglès}}</ref> Un mètode més innovador es basa a modificar el [[cor (anatomia)|cor]] dels mosquits per evitar que transmetin la malària.<ref name="NS">{{ref-web|autor= Joanna Carver |títol= How hacking a mosquito's heart could eradicate malaria |editor= ''[[New Scientist]]'' | url = http://www.newscientist.com/blogs/nstv/2012/12/how-hacking-a-mosquitos-heart-could-eradicate-malaria.html |llengua= anglès |data= 11 desembre 2012 |consulta= 1 maig 2013}}</ref>
==Taxonomia de Culicidae==
Més de 3.500 espècies de Culicidae han sigut descrites.<ref>Harbach, R.E. 2011. Mosquito Taxonomic Inventory, http://mosquito-taxonomic-inventory.info/, accessed during October 2011)</ref> Es divideixen generalment en dues subfamílies, que al seu torn comprenen uns 43 gèneres. Aquestes xifres estan subjectes a canvis continus, a mesura que més espècies són descobertes, i com els estudis d'ADN obliguen el reordenament de la taxonomia de la família. Les dues subfamílies principals són la Anophelinae i la Culicinae, amb els seus gèneres com es mostra en la subsecció següent.<ref>http://wrbu.si.edu</ref>
===Subfamílies i gèneres===
[[Anophelinae]]
* ''[[Anopheles]]''
* ''[[Bironella]]''
* ''[[Chagasia]]''
[[Culicinae]]
* ''[[Aedeomyia]]''
* ''[[Aedes]]''
* ''[[Armigeres]]''
* ''[[Ayurakitia]]''
* ''[[Borachinda]]''
* ''[[Coquillettidia]]''
* ''[[Culex]]''
* ''[[Culiseta]]''
* ''[[Deinocerites]]''
* ''[[Eretmapodites]]''
* ''[[Ficalbia]]''
* ''[[Galindomyia]]''
* ''[[Haemagogus]]''
* ''[[Heizmannia]]''
* ''[[Hodgesia]]''
* ''[[Isostomyia]]''
* ''[[Johnbelkinia]]''
* ''[[Kimia]]''
* ''[[Limatus]]''
* ''[[Lutzia]]''
* ''[[Malaya (genus)|Malaya]]''
* ''[[Mansonia]]''
* ''[[Maorigoeldia]]''
* ''[[Mimomyia]]''
* ''[[Onirion]]''
* ''[[Opifex]]''
* ''[[Orthopodomyia]]''
* ''[[Psorophora]]''
* ''[[Runchomyia]]''
* ''[[Sabethes]]''
* ''[[Shannoniana]]''
* ''[[Topomyia]]''
* ''[[Toxorhynchites]]''
* ''[[Trichoprosopon]]''
* ''[[Tripteroides]]''
* ''[[Udaya]]''
* ''[[Uranotaenia]]''
* ''[[Verrallina]]''
== Referències==
{{referències|2}}
== Vegeu també ==
* [[Mosquit tigre]]
== Bibliografia ==
<div class="references-small">
* {{ref-llibre |autor=Clements, Alan |títol=The biology of mosquitoes |editorial=Chapman & Hall |lloc=Londres |any=1992 |isbn=0-85199-374-5 |volum=1: Development, Nutrition and Reproduction}}
* {{ref-llibre |autor=Davidson, Elizabeth W. |títol=Pathogenesis of invertebrate microbial diseases |editorial=Allanheld, Osmun |lloc=Montclair, (Nova Jersey) |any=1981 |isbn=0-86598-014-4 }}
* {{ref-publicació |autor=Jahn GC, Hall DW, Zam SG |article=A comparison of the life cycles of two ''Amblyospora'' (Microspora: Amblyosporidae) in the mosquitoes ''Culex salinarius'' and ''Culex tarsalis'' |publicació=Coquillett. J. Florida Anti-Mosquito Assoc. |volum=57 |pàgines=24–7 |any=1986}}
* {{ref-publicació |autor=Kale, H.W., II. |article=The relationship of purple martins to mosquito control |publicació=The Auk |volum=85 |pàgines=654–61 |any=1968}}
* Sistach, Xavier. 2012-2014. ''Insectos y hecatombes'' (vol. I-II). RBA Libros. [[:en:Special:BookSources/9788490063224|ISBN 978-84-9006-322-4]] / 978-84-9056-297-0
* {{ref-llibre|autor=Tremblay, Ermenegildo|títol=Entomologia applicata|volum=3, part II|lloc=Nàpols|editorial=Liguori Editore|any=1991|isbn=88-207-2021-3}}
</div>
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans |commons=Category:Culicidae|Viquiespècies=Culicidae|Viquidites=Mosquit}}
* {{dmoz|Science/Biology/Flora_and_Fauna/Animalia/Arthropoda/Insecta/Diptera/Mosquitoes/|Els mosquits}}
* [http://insects.entomology.wisc.edu/Diptera/Culicidae/index.html Mosquits de Wisconsin] (en anglès)
* [http://www.vectorbase.org/ VectorBase], una base de dades de [[vector (biologia)|vectors]] de malalties (en anglès)
* [http://www.uel.ac.uk/mosquito/ European Mosquito Bulletin](en anglès)
* [http://revistas.ucm.es/fll/0212999x/articulos/RFRM9797120487A.PDF Els noms catalans del mosquit]
{{1000 Ciència}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
| |||