Abadia de Sant Pere de Moissac: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
mCap resum de modificació
Línia 1:
{{infotaula edifici}}
[[Fitxer:Abadia_de_Saint-Pierre_de_Moissac_-_Portalada_sud.JPG|thumb|La portalada sud romànica. A dalt campanar gòtic]]
L''''abadia de Sant Pere de [[Moissac]]''' (en [[occità]]: ''Abadiá de Sant Pèire de Moissac'', en [[francès]]: ''Abbaye de Saint-Pierre de Moissac'') és un conjunt arquitectònic religiós [[Occitània|occità]] on hi destaquen les seves extraordinàries escultures [[romànic|romàniques]]. EstavaL'abadia, situatfundada al [[segle VII] a l'[[Aquitània]] a prop del límit del [[Regió del Carcí |Carcí]]. L'abadia, fundada al [[segle VII]], va estar lligada el [[1047]] a la poderosa [[abadia de Cluny]] i va esdeveniresdevingué, desd'ençà delel [[segle XII]], el més eminent centre monàstic més eminent del sud-oest del regne de [[França]]. Si l'abadia i el [[claustre]] ofereixen un exemple destacable de barreja dels estils romànic i [[arquitectura gòtica|gòtic]], és el [[Timpà (arquitectura)|timpà]] de la portada sud que constitueix la veritable obra mestra de Moissac.
 
==Timpà ==
Línia 8:
Executat al segle XII, il·lustra la visió de [[Sant Joan apòstol|sant Joan]] de l'[[Apocalipsi]] en una profusió de detalls expressius.
 
Construït entre el [[1110]] i [[1130]], presenta en el seu centre un Crist en majestat amb els peus descansant sobre el mar de cristall. Aquesta figura, correntment utilitzada per a la decoració dels timpans romànicromànics, està envoltada dels símbols dels quatre evangelistes (Marc, Mateu, Lluc i Joan), mentre que els vint-i-quatre vells de l'Apocalipsi es troben en la part baixa i sobre els costats de l'escena.
 
El [[hieratisme]] dels personatges, el caràcter irrealista de certes postures i del tractament dels recoberts, la manca de llibertat de les figures respecte al quadre són dels trets característics de l'escultura romànica. La delicadesa dels relleus i la dimensió pictòrica de certs detalls accentuen l'encant i la dimensió espiritual del conjunt, veritable obra mestra de l'art romànic. La llinda i les arquivoltes són adornades de motius vegetals. La llinda sembla ser un vestigi romà emprat de nou.
Línia 14:
L'entrefinestra monòlit és adornada d'animals entrellaçats, tres parelles de lleons i lleones entrecreuades, col·locades sobre un fons vegetal, se superposen sobre la cara aparent de l'entrefinestra; les cares laterals representen [[Pau de Tars|sant Pau]] i el profeta [[Isaïes (profeta)|Isaïes]]. Els dos apòstols [[sant Pere]] i sant Pau són probablement una al·lusió a la relació de Moissac amb l'abadia de Cluny, sota la protecció d'ambdós.
 
Els costats del porxo també són esculpits. Els relleus de la dreta ensenyen, sobre tres registres : l'Anunciació i la Visitació, l'Adoració dels Mags i la Presentació al Temple, la Fugida d'Egipte i la Caiguda de les ídols. El costat oposat il·lustra la paràbola del pobre Llatzer[[Llàtzer]] i del ric dolent, consagrat als suplicis infernals reservats als luxuriosos i als avars, que figura en la part inferior.
 
==Claustre ==
Línia 25:
Les arcades són interrompudes en els angles i en el centre per pilars quadrats en maó revestits de plaques de marbre esculpides. Vuit d'ells, als pilars d'angle, representen apòstols. Vuit dels dotze apòstols, identificats per inscripcions, són esculpits de dos en dos a cadascun dels quatre angles: Pere i Pau al sud-est, Jaume i Joan al nord-est, Felip i Andreu al nord-oest, Baromeu i Mateu al sud-oest. Un novè apòstol, Simó, està representat sobre el pilar central de la galeria occidental, costat oest. Potser anteriorment es trobava, amb els altres tres apòstols avui desapareguts, sobre els pilars d'un pòrtic que va emmarcar fins al [[segle XVIII]] una bonica font a l'angle nord-oest del pati. Un altre representa Durand de Bredons, primer abat clunisenc de Moissac (1048 – 1072).
 
A l'angle sud-oest, una escala condueix a la sala alta, després a la teulada d'on es descobreix una bonica vista, sobre la ciutat i més enllà sobre la vall del Tarn i els vessants del MoissagaisMoissaguès, sobre el claustre mateix.
{{commonscat}}