Muradiye: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula de divisió territorial administrativa|d'||
|camp_nom_estil = background:#DEDEDE; padding:0.1em 0.5em 0.1em 0.5em;
Linha 27 ⟶ 26:
|fotografia_descripció =
|gentilici =
|població = 14267 (ciutat)<br>51620
|superfície =
|capital = Muradiye
|admin_tipus1 = [[Províncies de Turquia|Província]]
|admin1 = [[província de Van|Van]]
Linha 41 ⟶ 40:
|opció1 =
|concepte_llengua = [[Predomini lingüístic|Predom. ling.]]
|llengua = [[kurd]], [[turc]]
| web =
}}
'''Muradiye''' (antigament, en armeni '''Berkri''' <nowiki>[</nowiki>{{lang-hy|Բերկրի}}<nowiki>]</nowiki>; {{lang-ku|Bêgirî}}) és una ciutat de [[Turquia]], dins la [[província de Van]]. Antigament formà part d'[[Armènia]], dins la regió del [[Vaspurakan]] a l'est de la punta nord-est del [[llac Van]], al nord-est d'[[Erciş]].
== Història ==
Poblada per [[àrabs]] a partir del [[770]], quedà inclosa a l'[[emirat de Manazkert]] des del [[771]]. [[Ala al-Djahapi]] de Manazkert fou encarregat vers el [[850]] de fer operacions militars al Vaspurakan. Ala va saquejar els districtes de l'[[Albag]] i sud-est del llac Van i després va entrar al Vaspurakan i es va instal·lar a Ardjudj, però fou sorprès pel príncep [[Ashot Ardzruni]] que el va derrotar completament. Ala va fugir i es va refugiar a Berkri ([[850]]). El seu emir era encara feudatari dels [[dinastia qaisita|qaisites]] vers el 900.<ref>M. Chahin [https://books.google.es/books?id=OR_PHoKZ6ycC&pg=PA74&lpg=PA74&dq=berkri+armenia&source=bl&ots=eZ_vsqELsP&sig=g0cULF3aN_afZ_5VP7MC_DiSy9k&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwif4e2G7v3PAhXJIMAKHQhPBKgQ6AEIVDAJ#v=onepage&q=berkri&f=false The Kingdom of Armenia: A History], p. 74</ref>
Més tard fou incorporada als dominis dels [[musafírides]] i el [[1034]] el [[catepà]] de Vaspurakan [[Constantí Kabasilas]] va ocupar Berkri al [[musafírida]] [[Abul Haidja ben Rabib al-Dawla]], nebot de [[Wahsudan ben Mamlan]] de l'[[Azerbaidjan]]. El nou governador bizantí, [[Gantzi]], va deixar la ciutat desguarnida per uns dies (per anar a buscar farratge pels animals) i un presoner de la ciutat, un antic cap militar de nom Kehtrik (o Alim), va fer saber als musafírides que estava sense protecció; la ciutat fou sorpresa i Gantzi va morir. Un exèrcit enviat el [[1035]] sota comandament del patrici [[Nicetes Pegonites]], va recuperar la ciutat que els defensors van lliurar a canvi de poder sortir sans i estalvis.
L'any [[1055]] el seljúcida [[Toghril Beg I |Toghrul Beg]] va ocupar la ciutat de Berkri i la d'Ardjesh, poblades ambdues per musulmans.<ref> Andrew C. S. Peacock [https://books.google.es/books?id=xj9haotAapcC&pg=PA145&lpg=PA145&dq=berkri+manazkert&source=bl&ots=-517JKSGnR&sig=BDMS12Y14qPEdfMgefAlMzmfb14&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjrqP_Y7v3PAhUqL8AKHSWABa4Q6AEIOjAG#v=onepage&q=berkri%20manazkert&f=false Early Seljūq History: A New Interpretation] p. 133, 239, 145 i 148</ref>
== Referències ==
| |||