El papervidre és un altre suport apte per a pintar. Així, s'usa en objectes com [[gerres]] o [[Got (vas)|vasos]], que una vegada decorats en fred, han de ser escalfats al forn a una temperatura inferior a la fusió del vidre.<ref name="Mal146"> [[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.146</ref> Els exemples més coneguts en vidre els trobem en les vidrieres de les catedrals a partir del [[segle XII]]; es col·locaven vidres de colors i es pintaven amb la tècnica de la grisalla; d'aquesta manera s'aconseguia, d'una banda, canviar el color del vidre de fons i, d'altra banda, fer els traços de les figures representades, especialment els dels rostres.<ref name="Mal358"> [[#Mal01|Maltese 2001]]: pàg.358</ref>
==== Paper ====
Línia 197:
S'han datat restes de paper procedents de la [[Xina]] que es remunten aproximadament al [[200 aC]]. Es considera que el xinès [[Cai Lun]] (50 aC–121) fou l'inventor del paper; era un [[eunuc]] imperial que va millorar l'elaboració del paper gràcies a l'afegit de midó que protegia les fibres vegetals; d'aquesta manera, el convertí en un producte que podia ser una alternativa al [[papir]] i al [[pergamí]], els suports tradicionals de l'[[escriptura]].
El vidrepaper és utilitzat en diverses tècniques pictòriques; les més habituals són l'aquarel·la, el guaix, el pastel i la tinta xinesa negra o de colors. N'existeix una gran varietat de textures, pesos i colors, i la seva elecció depèn de la intenció de l'artista i l'estil que conrea. N'hi ha tres tipus estàndards:
* Paper premsat en calent, que té una superfície dura i llisa; molts artistes la consideren una superfície massa relliscosa per a l'aquarel·la.
* Paper premsat en fred; presenta textures, és semiaspre i adequat per a rentatges amplis i llisos.
