Guerra d'Independència Turca: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
torno a posar Categoria:Història de Grècia, treta unes quantes edicions enrere, si us plau no la treieu sense discussió |
Enllaços |
||
Línia 1:
{{Infotaula conflicte militar
|nom=Guerra d'
|campanya =
|imatge= [[Fitxer:KiMOiG.jpg|275px|L'entrada de l'exèrcit turc a Esmirna d'[[Ahmet Ziya Akbulut]]]]
|peu_de_foto =L'entrada de l'exèrcit turc a Esmirna d'[[Ahmet Ziya Akbulut]]
|conflicte =
| data = [[19 de maig]] de [[1919]] - [[11 d'octubre]] de [[1922]] <br/> ([[Armistici de Mudanya|armistici]]) [[24 de juliol]] de [[1923]] ([[Tractat de Lausana|pau]])
|lloc= [[Àsia Menor]] i [[Tràcia]]
|resultat=Victòria decisiva de [[Turquia]] <br>[[Tractat de Lausana]]<br/>Derrocament del sultanat<br/>Reconeixment de la nova [[Turquia|República de Turquia]]
Línia 13:
|general2= [[Anastàsios Papulas]]<br/> [[Georgios Hatzanestis]] <br>[[Henri Gouraud]] <br>[[Drastamat Kanayan]] <br>[[Movses Silikyan]]
}}
La '''Guerra d'Independència Turca'''
Com a resultat d'aquesta guerra, els nacionalistes turcs van fundar i constituir la moderna [[Turquia]], i, per damunt de tot, van establir l'actual territori nacional turc d'acord amb el [[Tractat de Lausana]]. La guerra va suposar la derrota de [[Regne de Grècia|Grècia]] a la [[Guerra grecoturca (1919-1922)]] amb la recuperació dels territoris que els grecs havien ocupat per l'oest de l'[[Imperi otomà]] després de la [[Primera Guerra Mundial]]; també es varen recuperar amb la [[
El [[Tractat de Lausana]], signat el [[24 de juliol]] de [[1923]], i negociat per [[İsmet İnönü]] com a representant del govern d'[[Ankara]], va establir la major part dels límits actuals del país (exceptuant la [[Província de Hatay]] que va ser cedida a Turquia per [[França]] el 1939, després de passar per un període de govern independent com a [[República de Hatay]]).
==
[[Fitxer:19 May 1919.jpg|thumb|Mustafa Kemal i els seus companys d'armes surten a [[Samsun]] per a començar la Guerra d'Independència turca (representació).]]
Després de la [[Primera Guerra Mundial]], i havent estat derrotat com les restants [[Potències Centrals]], l'[[Partició de l'Imperi Otomà|Imperi otomà va ser fragmentat]]. Per la [[
Tot això només suposava l'intent de legitimar un ''statu quo'' que ja existia perquè els aliats s'havien afanyat a ocupar militarment Turquia. Del malestar per aquesta ocupació en sorgiria un sentiment nacionalista que seria capitanejat per [[Mustafa Kemal Atatürk]].
El maig de [[1919]] el vapor ''Bandirma'' va entrar al port del [[Samsun]]. Mustafà Kemal «Paşa» (general) viatjava al vaixell, suposadament per a inspeccionar les tropes del IX Exèrcit (en les seves ordres figurava, per error, la inspecció del III Exèrcit, però de fet cap d'ells no existia més que damunt el paper), encara que el seu propòsit era un altre. En dirigir-se a una zona apartada de la capital, pretenia obtenir llibertat per constituir un exèrcit real, amb el qual podria acabar tant amb l'Imperi Otomà com amb l'ocupació. Els aliats només van trigar una setmana a adonar-se del que passava i van sol·licitar al Ministeri de Defensa Turc que cridés Mustafà Kemal a [[Constantinoble]] (actualment [[Istanbul]]). Aquest, com a heroi de guerra a la [[Batalla de Gal·lípoli (1915)]] durant la Primera Guerra Mundial i pel seu nacionalisme, gaudia d'immenses simpaties en el ministeri, per la qual cosa aquest organisme va començar a donar llargues a la petició aliada encara que, finalment, van cedir. El [[8 de juny]] de 1919, Mustafà Kemal va rebre un telegrama on se li ordenava la tornada. Kemal va respondre que cap vaixell no tenia combustible i que, per tant, lamentant-ho molt, es quedava on era. Atès que dedicava el seu temps a anar per les diferents poblacions d'Anatòlia pronunciant discursos de caràcter nacionalista, va ser destituït. Les poques forces armades que encara existien a Turquia van rebre l'ordre de detenir-lo. Però, en comptes de fer-ho, els generals [[Kazım Karabekir]] i [[Ali Fuat Cebesoy]] es van unir a ell.
== Desenvolupament del conflicte ==
[[Fitxer: Mustafa_Kemal_Ataturk_looking_through_a_train_window_over_Turkish_flag.jpg|
El maig de 1919 els grecs van desembarcar a Izmir ([[Esmirna]]) i les atrocitats que van cometre van ser de tal magnitud que en tot el país van sorgir associacions antiocupació i de defensa dels drets del poble turc. Aquestes associacions reunides primer a [[Erzurum]] ([[23 de juliol]] de 1919) i després a [[Sivas]] (4 de setembre de 1919) van elegir com a president a Mustafà Kemal. En aquest segon congrés van acordar unir-se en la '' Societat per a la Defensa dels Drets d'Anatòlia i [[Rumèlia]] '', germen del posterior [[Partit Republicà del Poble]]. A l'[[abril]] de [[1920]] els [[Triple Entesa|aliats]] dissolgueren la Cambra de Diputats a Istanbul i els parlamentaris que aconseguiren escapar es dirigiren a una localitat en la qual Mustafà Kemal havia fixat el seu quarter general, [[Ankara]]. Allà se celebra la Gran Assemblea Nacional en la qual fou elegit novament com a [[President de Turquia|President]]. A partir d'aquest moment hi hagué dos governs a Turquia, el del [[Sultà]] [[Mehmet VI]] a Istanbul i el de Mustafà Kemal a Ankara. Mustafà Kemal fou [[pena capital|condemnat a mort]], però, novament, ningú no estigué disposat a obeir aquesta ordre.
Línia 34:
=== Front oriental ===
{{AP|
Els primers enfrontaments per a recuperar el territori perdut a la Primera Guerra Mundial es va produir entre la [[República Democràtica d'Armènia]] i els revolucionaris del [[Moviment Nacional Turc]] comandats per [[Kazım Karabekir]], i va transcórrer entre el [[23 de setembre]] i el [[2 de desembre]] de [[1920]],<ref name="Anahide">Anahide Ter-Minassian, "'' La République d'Armènia: 1918-1920 '' ".</ref> i es va desenvolupar en gran part del nord-est de l'actual [[Turquia]] i al nord-oest d'[[Armènia]].
Línia 42:
=== Front occidental ===
{{AP|
Les recentment formades [[Forces Armades de Turquia|Forces Armades]] derrotaren els grecs en les Batalles d'[[
El [[1922]] acabà la [[guerra grecoturca (1919-1922)|
== Conseqüències ==
El Sultanat desaparegué l'[[1 de novembre]] i Mustafà Kemal renegocià la pau amb els aliats al [[Tractat de Lausana]] ([[1923]]) en la qual s'acordà la retirada de totes les tropes d'ocupació i el nou statu quo amb l'annexió a Turquia de l'Armènia occidental. Turquia assumí la pèrdua de l'Imperi Otomà (posteriorment, entre [[1925]] i [[1926]], intentaria sense èxit recuperar la província [[iraq]]uiana de [[Mossul]]) però evità de pagar les indemnitzacions de guerra. La major part de les minories grega a Turquia i turca a Grècia van ser expulsades i deportades a Grècia i Turquia respectivament, obligades per l'acord per a l'[[intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia (1923)]].
==
{{Referències|2}}
{{commonscat}}
Linha 65 ⟶ 62:
[[Categoria:Història d'Armènia]]
[[Categoria:Història de Grècia]]
[[Categoria:Guerres d'independència|
|