Guerra d'Independència Turca: diferència entre les revisions

|nom=Guerra d'independènciaIndependència turcaTurca

|peu_de_foto =L'entrada de l'exèrcit turc a Esmirna d'[[Ahmet Ziya Akbulut]]

|conflicte =

| data = [[19 de maig]] de [[1919]] - [[11 d'octubre]] de [[1922]] <br/> ([[Armistici de Mudanya|armistici]]) [[24 de juliol]] de [[1923]] ([[Tractat de Lausana|pau]])

La '''Guerra d'Independència Turca''' (en [[turc]] '—''Kurtuluş Savaşı''' {{tr}}, ''Guerraguerra de Liberació'd')alliberament— és un període de la [[història de Turquia]] que s'estén des de la derrota de l'[[Imperi otomà]] a mans dels [[Triple Entesa|aliats]] a la [[Primera Guerra Mundial]] fins a la declaració de la [[República de Turquia]] el [[29 d'octubre]] de [[1923]].

Com a resultat d'aquesta guerra, els nacionalistes turcs van fundar i constituir la moderna [[Turquia]], i, per damunt de tot, van establir l'actual territori nacional turc d'acord amb el [[Tractat de Lausana]]. La guerra va suposar la derrota de [[Regne de Grècia|Grècia]] a la [[Guerra grecoturca (1919-1922)]] amb la recuperació dels territoris que els grecs havien ocupat per l'oest de l'[[Imperi otomà]] després de la [[Primera Guerra Mundial]]; també es varen recuperar amb la [[guerraGuerra Turcoarmènia]] els territoris de l'[[República Democràtica d'Armènia|Estat d'Armènia]] a l'est ([[2 de novembre]] de [[1920]] i que va acabar amb el [[Tractat de Gumru]]).

== Història Rerefons==

Després de la [[Primera Guerra Mundial]], i havent estat derrotat com les restants [[Potències Centrals]], l'[[Partició de l'Imperi Otomà|Imperi otomà va ser fragmentat]]. Per la [[conferènciaConferència de Londres]] (febrer de [[1920)]]) [[Esmirna]] va passar a [[Grècia]], [[Antalya]] al [[Regne d'Itàlia (1861–1946)|Regne d'Itàlia]] i [[Cilícia]] a [[França]]. En la conferència[[Conferència de [[San Remo]] (abril de 1920) s'acordà que [[Tràcia]] passés a sobirania grega i també que els [[Dardanels]] i el [[Bòsfor]] fossin desmilitaritzats. L'11 d'agost de 1920 se signà el [[Tractat de Sèvres]], segons el qual, [[Aràbia]] i [[Armènia]] obtenien la independència, el [[Kurdistan]] sota administració turca la seva autonomia, [[Egipte]], [[Iraq]] i [[Mandat Britànic de Palestina|Palestina]] passaven a ser mandats del [[Regne Unit]], [[Xipre]] es transformava en colònia britànica, i [[Síria]] (amb [[Alexandreta]], avui [[İskenderun]]) passava a ser mandat francès.

El maig de [[1919]] el vapor ''Bandirma'' va entrar al port del [[Samsun]]. Mustafà Kemal «Paşa» (general) viatjava al vaixell, suposadament per a inspeccionar les tropes del IX Exèrcit (en les seves ordres figurava, per error, la inspecció del III Exèrcit, però de fet cap d'ells no existia més que damunt el paper), encara que el seu propòsit era un altre. En dirigir-se a una zona apartada de la capital, pretenia obtenir llibertat per constituir un exèrcit real, amb el qual podria acabar tant amb l'Imperi Otomà com amb l'ocupació. Els aliats només van trigar una setmana a adonar-se del que passava i van sol·licitar al Ministeri de Defensa Turc que cridés Mustafà Kemal a [[Constantinoble]] (actualment [[Istanbul]]). Aquest, com a heroi de guerra a la [[Batalla de Gal·lípoli (1915)]] durant la Primera Guerra Mundial i pel seu nacionalisme, gaudia d'immenses simpaties en el ministeri, per la qual cosa aquest organisme va començar a donar llargues a la petició aliada encara que, finalment, van cedir. El [[8 de juny]] de 1919, Mustafà Kemal va rebre un telegrama on se li ordenava la tornada. Kemal va respondre que cap vaixell no tenia combustible i que, per tant, lamentant-ho molt, es quedava on era. Atès que dedicava el seu temps a anar per les diferents poblacions d'Anatòlia pronunciant discursos de caràcter nacionalista, va ser destituït. Les poques forces armades que encara existien a Turquia van rebre l'ordre de detenir-lo. Però, en comptes de fer-ho, els generals [[Kazım Karabekir]] i [[Ali Fuat Cebesoy]] es van unir a ell.

[[Fitxer: Mustafa_Kemal_Ataturk_looking_through_a_train_window_over_Turkish_flag.jpg|dretaesquerra|thumb|[[Mustafa Kemal Atatürk]], líder dels nacionalistes turcs i primer [[president de Turquia]]. ]]

{{AP|guerraGuerra Turcoarmènia}}

{{AP|guerraGuerra grecoturca (1919-1922)}}

Les recentment formades [[Forces Armades de Turquia|Forces Armades]] derrotaren els grecs en les Batalles d'[[BatallesBatalla d'İnönü|İnönü]] (que va transformar a İsmet Bey en İsmet İnönü) i la [[Batalla de Sakarya|Sakarya]] ([[1921]]).

El [[1922]] acabà la [[guerra grecoturca (1919-1922)|guerraGuerra grecoturcaGrecoturca]] amb la victòria dels turcs en la [[Batalla de Dumlupinar]] (26 al 30 d'agost de 1922). Els nacionalistes turcs recuperaren [[Esmirna]] (lloc on es produïren noves atrocitats). Mitjançant l'[[Armistici de Mudanya]] els grecs abandonaren també la [[Tràcia Oriental]].

== Referències Notes==

{{Referències|2}}

[[Categoria:Guerres d'independència|TurquiaTurca]]