Comanda de Bajoles: diferència entre les revisions

Les excavacions van posar al descobert vestigis de tres cronologies diferents. La primera d’[[època romana]]; la segona, de finals del [[segle XII]] o d’inicis del [[segle XIII|XIII]], a la qual pertanyia l’església i construccions disperses al voltant del temple; i la tercera, a partir del [[segle XIV]], que corresponia a una ampliació definitiva de la seu de la comanda. L’unicL’únic edifici d’aquesta fase identificat pels arqueòlegs és la cuina; la resta devien ser el [[palau]], el [[refetor]], el [[celler]], les [[cavallerissa|cavallerisses]]... La major part d’aquestes construccions eren de [[tàpia]] reforçada amb pilars de [[maçoneria]] i [[paraments]] de [[maó]] lligat amb [[morter]] de calç i arena.

A l’extrem oest de la capella (única part excavada del temple) hi foren trobades dues fosses sepulcrals. En una d’elles, situada al mur sud, hi descansava un membre de la familia Fenollet,<ref>Probablement el comanador Pere de Fenollet, documentat el 1280 (Miret, 1910, p. 524).</ref> de la família Fenollet, a qui fou dedicat un mausoleu de marbre policromat allotjat en un [[arcosoli]] del damunt. Es tractava d’un [[sarcòfag]] –desaparegut– assentat sobre cinc columnetes monolítiques triples, que emmarcaven dos parells de columnes i una arquivolta d'arc apuntat, decorada<ref>Marichal, 1999, p. 25-28 </ref> amb [[heràldica]] dels Fenollet (camper escacat d’azur i gules).<ref>Marichal, 1999, p. 25-28 </ref> Al cim de l'arquivolta hi havia un medalló circular dins del qual hi havia, pintat, un cavaller amb un [[gonfanó]] hospitaler, amb un triangle blanc i una creu vermella.<ref>Ibidem, p. 28. </ref> i una creu vermella.

En altres indrets del jaciment foren trobades dues esteles funeràries de rossellonesos notables (una de Pere Andreu, castlà de Queribús[[Querbús]], mort el 1270 i l'altra de Guillelma de Canet, morta el 1300), i un anell d’or amb les armes de Canet, esmaltades, i una màxima gravada a l’interior que diu: “baldor sens pena no és”.<ref>Marichal, ibidem, p. 62-65.</ref> a l’interior que diu: “baldor sens pena no és”.

Miret i Sans publicà un inventari,<ref>Miret, 1910, p. 560-561.</ref> un inventari, de 1376, que dóna una imatge eloqüent d'aquesta casa principal de l’Hospital rossellonès en els anys més pròspers, quan ja es devia haver fet la darrera ampliació. Si bé és una relació exhaustiva dels béns mobles, també s'hi enumeren les diferents dependències de la casa. Es parla de la capella (molt ben dotada de robes i objectes litúrgics, entre els quals destaca una veracreu d'argent daurat «ab molts obratges»), de la casa (on hi havia les cambres del prior i dels capellans), de la cuina, de la cambra del costat, del celler, del forn...