Església Catòlica Romana: diferència entre les revisions

L<nowiki>'</nowiki>'''Església Católica Apostolica Romana ''', també coneguda com a '''Església Católica Romana o tambe Esglisia Católica''',{{#tag:ref|Hi ha una certa ambigüitat sobre el títol de "Església Catòlica", ja que l'Església no és l'única institució a reclamar [[catolicisme|catolicitat]]. L'Església es fa referència i es refereix a si mateixa de diverses maneres, en part depenent de les circumstàncies. La paraula grega καθολικός (Katholike), de la qual obtenim "catòlic" vol dir "universal".<ref>{{ref-web|títol=Concise Oxford English Dictionary|editor=Oxford University Press|data=2005|url=http://www.askoxford.com/concise_oed/catholic?view=uk|format=online version|consulta=10 d'abril de 2009}}</ref> Va ser utilitzat per primera vegada per descriure l'Església cristiana al [[segle II]].<ref>{{ref-web|cognom=Marthaler|nom=Berard|títol=The Creed|editor=Twenty-Third Publications|pàgina=303|any=1993|url=http://books.google.cat/books?id=TY3-aZIo9HEC&pg=PA303&dq=catholic+Ignatius+of+Antioch&lr=#PPA303,M1|dateformat=dmy|consulta=9 de maig de 2008}}</ref>|group=note}} és l'església més gran del món cristià. En formen part més de mil milions de membres, el que representa més de la meitat de tots els cristians.<ref name="Zenit">{{ref-web|títol=Number of Catholics and Priests Rises|editor=Zenit News Agency|data=12 de febrer de 2007|url=http://www.zenit.org/article-18894?l=english|dateformat=dmy|consulta=21 de febrer de 2008}}</ref><ref name="CIA">{{ref-web|títol=CIA World Factbook|editor=United States Government Central Intelligence Agency|any=2009|url=https://www.cia.gov/library/publications/the-world-factbook/geos/xx.html|dateformat=dmy|consulta=23 de setembre de 2009}}</ref> i més d'una sisena part de la població del món. L'Església Catòlica és una comunió dels occidentals, o esglésies de ritu llatí, i de 22 esglésies orientals catòliques autònomes, anomenades esglésies particulars, amb un total de 2.795 diòcesis l'any 2008. La màxima autoritat de l'Església en els assumptes terrenals de la fe, la moral i de governabilitat és el [[Papa]].<ref name="Schreck158">Schreck, pp. 158–159.</ref>