Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions

laLa primera gran probaprova de foc a la que tinguéhagué d'enfrontar-seafrontar el nou rei fou l'aixecament que els vascons protagonitzaren en el Nord, I que amenaçava ambde rompre una estabilitat ja de per si molt prima en aquelles fronteres. Amb el seu exercitexèrcit, en Roderic establí setge a les aguerrides tribus del Nord i quan es preparava per a l'atac decisiu, li arribaren al seus oïts notícies d'un altraaltre exercitexèrcit que, amb camells i armes de guerra, havia creuattravessat l'Estret amb molt perversesmales intencions.

RàpidRàpidament, Roderic aixecàllevà el campament del Nord per a dirigir-se al Sud. Allà també els seus homes estaven acostumats a guerrejar amb grups de musulmans que assolien la Península per a saquejar i comerciar d'amagat, però l'arribada de camells i armes pesadespesants presagiava que aquesta vegada les intencions eren unes altresdiferents.

Durant el seu camí vers Toledo anà reclutant hosts d'altres nobles, que alertats del perill, no dubtaren a recolzarsostenir al seullur rei. Però cometRoderic el bo de Rodericcometé aquíllavors un error imperdonable. En el seu afany per a reunir ununa gran exèrcitarmafa que dissuadís alsels musulmans delsde seusdur a terme llurs plans, no dubtà ena acollir partidaris d'Àkhila, encara ressentits pel desaire amb què se'ls havia tractat en l'assemblea de Toledo tan sols un any abans.

Entre aquests destacava el bisbe [[Oppas]] i el comte [[Sisbert]], germans del ja difunt Vïtiza; desitjosos perde fer fora del tron en Roderic. A aquest desig ses'lshi uní el comte Julián, el qual assabentat de les trobades del rei amb la seva filla Florinda, no dubtà ena permetre el paspassatge dels àrabs pel seu territori de Ceuta, sense aixecar les banderes en senyal d'advertència.

Aquests musulmans pertanyien a una de les tribus més bel·licoses de l'[[Islam]], acabdilladesamb percom a capitost l'àrab [[Mussa ibn Nussayr]], el qual va elegirtriar al seu millor general, [[Tàriq ibn Ziyad]], per a capitanejar la conquesta d'Hispània. La seva primera decisió fou d'enviar una avançada de 500 guerrers a les ordes de [[Tarif Abú-Zara]] –d'ací vindrà el nom de [[Tarifa]]--, el qual, desembarcant en terres andaluses, es concertà amb emissaris dels enemics de Roderic.

El tracte que entre Oppas i Sisbert li proposaren fou d'ajudar-lo a vèncer a les tropes de Roderic per què Àkhila II assolisassolís el tron. A canvi els [[berbers]] rebrien una quantiosagran recompensa i els millors desitjosdesigs pel seu retornaretorn a [[Àfrica]].

Mussa ibn Nussayr acceptà el tracte, malgrat que no cal dir aquestes altures quealeshores les seves intencions eren unes altres molt distintes ade les de retornartornar a la seva llar. ''Perquè compten-tarcontentar-se ambd' una recompensa quan podia fer-seprendre fàcilment amb tot un regnereialme?''.