|
== El miracle de Covadonga ==
Potser la part més coneguda del relat d'en Pelai siguiés laaquella referent al que se n'ha vingut en anomenar-sedit ''el miracle de Covadonga'', episodi que parla de la intercessió de la Verge des-musulmanant''desmusulmanant'' una muntanya damunt les restes de l'exèrcit sarraí, ja en franca fugida. El més lògic és que ella caiguda de desprenimentrocs fos provocatprovocada pels seguidors d'en Pelai, i no pas en la zona de Covadonga, sinó en la localitat càntabra de [[Cosgaya]].
El miracle durant molts anys es tingué com a cert, percom ser laa explicació més confortable per entendrea comprendre com les hosts d'en Pelai pogueren vèncer tan fàcilment a les àrabs. La ''Crónica Rotense'' ho argumenta així: com s'entén sinó que tan pocs poguessin vèncer contra tants?. ComQuè s'enténho fa que ununa exèrcitarmada tan nodritnombrosa com ella que comanava Roderic en la [[batalla de Guadalete]] moríscaigués a mans dels quequi eren menys, i pocs anys després només un grapat desbaratés a tot un exèrcit?.
Avui les explicacions són més prosaiques. Sembla que la derrotadesfeta cristiana a Guadalete arribà per una mala estratègia, que incloïa el fet d'emprar armadures de ferro especialment en dies calorosos d'estiu, elcosa que restava molta mobilitat i propiciavaemmenava el cansament prematur entre elsdels cristians.
PelAl contrari, la victòria de Covadonga arribà pergràcies a una adaptació magistral al terreny i un excés de confiança entreen els comandaments musulmans que creien estarque enfrontant-seafrontaven alallò que les sevesllurs cròniques anomenavenen deien '''30 ases salvatges'''.
ElTal mateix quecom [[Castella]] posseeix texts propis, també els historiadors musulmans conten ambdisposen d'altres escrits autòctons que aporten aspectes inèdits de la batalla, enfocant-losfocalitzatsen des del seullur punt de vista i mesclantque mesclen, igualment, història i llegenda.
En un dels més famosos, la ''Crónica de Al-Maqqari'', es relata com en el Nord s'aixecà un '''ase salvatge''' anomenatdit ''Belay'' -Pelai-, el quique les tropes musulmanes assolirenatenyiren, arraconararraconant-lo en una roca de Covadonga.
Sembla que la contesa durà diversos dies, perquè la crònica assegura que la major part dels soldats cristians van morir de fam, restant únicament 30 homes i 10 dones amben vida. Per aliment sols tenien la [[mel]] que deixaven les abelles en les esquerdes de la roca.
IgualTambé deera calamitosa era la situació en el bancostat musulmà, els qualsllurs soldats no entenien el perquè tenienhavien d'esperar aturats. '''Trenta ases salvatges''', ''¡quinQuin mal ens poden causar?'', començaren a cridar, fins convèncer a la resta de quèque atacar frontalment era la millor opció, perquè d'aquell grup ja resno esse'n podia témer res.
La resta és sobrerament conegut.
== Referències ==
| 