Foley: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 2:
El terme foley va ser acotat per Jack Donovan Foley.
 
== Què és el foleyFoley ==
 
Aquests denominats efectes de sala (o foley) busquen la recreació de sons que per diversos motius no van ser gravats en el moment de la gravació de l'escena.
Línia 11:
 
== Història ==
El que ara anomenem Foley, és una gamma d'efectes de so en directe desenvolupats originalment per transmissions en viu de ràdio drama en la dècada de [[1920]], en diversos estudis de ràdio de tot el món. Com que no existia cap mètode de gravació efectiu en aquells temps, tots els sons dels programes de ràdio havien de ser creats en viu al moment. Jack Donovan Foley, va començar a treballar amb els estudis Universal el [[1914]], durant l'època del [[cinema mut]]. Quan els estudis Warner van publicar la seva primera pel·lícula incloent-hi so, anomenada "[[The Jazz Singer]]", [[Universal Studios|Universal]] va saber que necessitava posar-se a l'alçada i va demanar que qualsevol treballador que tingués experiència amb la ràdio que es presentés. A partir d'aquell moment, Foley va passar a formar part de l'equip que va convertir el musical "silenciós" d'Universal, ''Show Boat'', en un musical sonor. A causa de que els micròfons de l'època no podien enregistra més enllà del diàleg, altres sons van haver de ser afegits després de que la pel·lícula fos rodada. Foley, juntament amb el seu equip, van projectar la pel·lícula en una pantalla mentre enregistraven en una sola pista d'àudio que capturava els seus efectes de so en directe. La coordinació i el temps havien de ser perfectes, de manera que els passos i els sons de les portes tancant-se havien de sincronitzar-se amb els moviments dels actors de la pel·lícula.
 
En Jack Foley va crear sons per a [[Pel·lícula|pel·lícules]] fins la seva mort al [[1967]]. I els seus mètodes bàsics encara són utilitzats avui en dia.
 
Actualment, però, els sons no han de ser gravats al moment i en una sola pista d'àudio. Poden ser enregistrats separadament en pistes individuals i curosament sincronitzats amb la seva contrapart visual.
 
== Intenció ==
 
La majoria del que s'escolta en una pel·lícula no són [[So|sons]] reals, sinó que són sons creats en la [[postproducció]] per un especialista en foleyFoley. Un dels exemples més coneguts i curiosos, és l'efecte de la càrrega d'una escopeta al més estil [[western]], creada amb un full enrotllat que es plega de cop.
 
El foley però, no serveix només per a recrear sons, molts cops s'utilitza per a emfatitzar una acció, o crear una sensació en l'espectador. Un exemple, és un cop en una pel·lícula de terror, no només es vol recrear el cop, sinó que també es pretén espantar al públic.
 
== Artistes de foley ==
Un dels més coneguts es [[Ben Burtt]], que va recrear més de 800 sons per a la saga ''[[La guerra de les galàxies]]'' adequats pels objectes i les criatures que hi apareixien.
 
El creador, Donovan Foley, també va destacar entre d'altres, en el film ''[[Espàrtac (pel·lícula de 1960)|Espàrtac]]''.
 
Altres experts en foley reconeguts són José Caldaro, per ''[[El secreto de sus ojos]]'', o Kiku Vidal i Edgar Vidal, que van ser premiats pel millor foleyFoley en el [[2008]] amb ''[[L'orfenat]]''.
{{Commonscat}}