Argenteau: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 8:
Al [[1347]] les tropes del príncep-bisbe de [[principat de Lieja|Lieja]] van assetjar el castell fortificat, poc després, la ciutat de Visé esdevindrà una [[Bones Viles|bona vila]]. Van oposar-se al peatge imposat per Renaud III, senyor del castell, pel passatge de les barques al Mosa. Els liejesos van derrocar-lo per una primera vegada.
 
Durant la [[guerra dels Vuitanta Anys]] el [[Castella|espanyols]] i els [[República de les Set Províncies Unides|neerlandesos]] van disputar-se la regió. De [[1634]] a [[1643]] els espanyols van assetjar el castell.
 
El [[1674]]-[[1675|75]], els francesos prenen Argenteau per a la primera vegada. En foragitar els austríacs, el [[1792]], les tropes [[revolució francesa|revolucionàries]] van conquerir la regió per a la segona vegada. El [[1815]] es va integrar al [[Regne Unit dels Països Baixos]] i al [[1830]] l'estat nou belga.
 
Lluís-Antoni de Claris, comte de [[Clermont]], va fer erigir el castell actual d'Argenteau el [[1683]] damunt les ruïnes de l'antic castell. El castell va pertanyer a la família de Mercy-Argenteau, del qual [[François de Mercy-Argenteau|Francesc]] va ser el camerlenc de [[Napoleó]]. Al jardi es troba un [[cedre]] notable plantejat el [[1804]].
 
[[Imatge:Argenteau -SCAR Molí.jpg|thumb|250px|El molí SCAR a Argenteau]]A la fi del segle [[XVIII]] va començar l'explotació del carbó a la mina per a la companyia Argenteau-Trembleur: una unió que reuneix la mina de [[Trembleur]] i la d'Argenteau. Era la darrera mina que es va tancar a Valònia, el [[31 de març]] [[1980]]. Aixó va significar la fi de la història industrial del poble, que va esdevenir residencial.