Mossul: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 39:
Situada a 396 km al nord-oest de [[Bagdad]], és la tercera ciutat més gran de l'Iraq, després de la capital i [[Bàssora]]. La [[mussolina]], molt de temps fabricada aquí, s'anomena així per a aquesta ciutat. Un altre producte històricament important de l'àrea és el marbre de Mossul. La ciutat també inclou la [[Universitat de Mossul]], un dels centres educatius i d'investigació més grans a l'Iraq i l'[[Orient Mitjà]].
L'economia està basada en els jaciments de [[petroli]], i per la seva localització en un, és un nus de comunicacions i un centre comercial. La ciutat vella, emmurallada en semicercle, és l'estampa d'una ciutat turca del [[segle XIX]]. Objecte de litigi entre l'Iraq i [[Turquia]], el territori de Mossul fou atribuït finalment el [[1925]] a l'Iraq per la [[Societat de Nacions]]. A l'altra banda del riu, hi ha les ruïnes de [[Nínive]].<ref name="GEC">{{GEC|0044598}}</ref>
== Etimologia ==
Línia 86:
El [[1743]], fou assetjada per Nadir Shah, però Husayn Djalili, el governador, el va rebutjar. Des de llavors, el pashalik fou en mans de la seva família (d'origen cristià), que va governar amb autonomia amb Abd al-Dajlil i els seus successors. Husayn ben Ismal en fou pasha vuit vegades. El [[1834]], el soldà va posar fi als ''derebeys'' i va acabar amb l'autonomia i va destituir el pasha Yahya ben Numan al-Djalili.
[[Fitxer:Ancient Mosul, a Yezidi shrine to the left and the Nouri Mosque minaret to the right.jpg|thumb|Fotografia de Mossul l'any 1932, on es pot observar un temple [[yazidi]] a l'esquerra i un minaret de la Gran Mesquita a la dreta.]]
El [[1879]], fou feta cap d'un wilayat anomenat ''Mossul'' amb els ''kadas'' de Mossul, [[Kirkuk]]. [[Irbil|Arbil]] i [[Sulaymaniyya]], però el [[1895]] els turcs n'havien perdut el control real i el cap kurd Mustafa Čalabi Sabundji hi va regnar com a sobirà fins al [[1911]]. A finals d'octubre del [[1918]] fou ocupada pels [[Gran Bretanya|britànics]] i, encara que la regió havia de ser lliurada a [[França]] com establien els [[acords de Sykes-Picot]] del [[1916]], Clemenceau va acceptar que fos unida a l'Iraq ([[desembre]] del [[1918]]), a petició de Lloyd-George, el primer ministre britànic. Amb la [[conferència de San Remo]] de l'[[abril]] del [[1920]], la regió fou posada sota mandat britànic i la [[Societat de Nacions]] ho va confirmar el [[1925]].<ref name="GEC"/> El vilayat fou dividit en 4 províncies: Mossul, Kirkuk, Arbil i Sulaymaniyya.
El març del [[1959]], els notables locals i part de les forces armades van intentar enderrocar el president general Abd al-Karim Kasim, però van fracassar. El [[1969]], la província de Mossul fou dividida en dos districtes, [[Niniveh]] i [[Duhuk]].
| |||