Ramón María Narváez y Campos: diferència entre les revisions

A l'arribar a la majoria d'edat [[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] el [[1844]], va ser nomenat president del govern, exercint d'àrbitre entre el [[Manuel de la Pezuela i Cevallos|marquès de Vilumá]], ministre d'Estat, partidari d'una [[carta atorgada]], i dels ministres de Governació i [[Ministeri d'Economia i Hisenda d'Espanya|Hisenda]], el [[marquès de Pidal]] i [[Alejandro Mon]], respectivament, partidaris de refomarreformar a través de les Corts la Constitució del 37. Finalment es va inclinar del costat d'aquests últims, convertint-se en un dels impulsors de la [[Constitució espanyola de 1845|Constitució de 1845]]. El [[18 de novembre]] de [[1845]] Isabel II premia la seva lleialtat concedint-li el [[Ducat de València]] amb grandesa d'Espanya.