Església de Sant Nicolau (València): diferència entre les revisions

El '''campanar''' s'ubica als peus, és quadrat i té tres cossos. El primer és de pedra fins a l'altura d'una cornisa a partir de la qual és de rajola, fins al cos de campanes. Aquest és similar al d'altres esglésies de la ciutat com Sant Andreu o el del [[Centre del Carme|Carme]]: amb un arc a cada costat flanquejat per tres parells de [[pilastres]] toscanes i rematant-se amb una balaustrada, a sobre un cupulí de dos cossos (el primer quadrat i el segon octogonal).

[[Fitxer:Església de Sant Nicolau de València, rosassa i campanar.JPG|thumb|Rosassa i campanar de l'església]]

L'interior es recobrí d'una exuberant ornamentació barroca cap a [[1690]]-[[1693]], obra atribuïda a [[Juan Pérez Castiel|Perez Castiel]]. Amb aquesta reforma posava al dia el que es considerava una fàbrica antiquada, i que ja tenia precedents en la remodelació de l'[[Centre del Carme|església del Carme]] ([[1628]]-[[1652|52]]), a la que va seguir el decorativisme barroc aplicat a l'[[Església de Sant Esteve (València)|església de Sant Esteve]], i quelcom semblant passava, amb variants en moltes altres esglésies de la ciutat i arreu del país, com a les de [[Convent de Sant Doménec (València)|Sant Doménec]] [[1693]], del [[Monestir de la Trinitat]] ([[1695]]-[[1700]]) o [[Sant Joan del Mercat]] ([[1693]]-[[1700]]), o fora de la ciutat a les esglésies de [[Meliana]] ([[1690]]-[[1698|98]]), [[Alaquàs]] ([[1691]]), etc. El fet que els contraforts gòtics es dotaren d'un ordre i que els arcs faixons es transformaren en seccions rectangulars mostra una actitud que va més enllà del decorativisme, mostrant una preocupació més arquitectònica.

[[Fitxer:Portades de l'església de Sant Nicolau de València.JPG|thumbnail|Portalades als peus l'església]]