Immanuel Kant: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula
m Precisió.
Línia 47:
| influi_en = [[Johann Gottlieb Fichte|Fichte]], [[Friedrich Schelling|Schelling]], [[Georg Wilhelm Friedrich Hegel|Hegel]], [[Arthur Schopenhauer|Schopenhauer]], [[Friedrich Nietzsche|Nietzsche]], [[Charles Sanders Peirce|Peirce]], [[Edmund Husserl|Husserl]], [[Martin Heidegger|Heidegger]], [[Ludwig Wittgenstein|Wittgenstein]], [[Jean-Paul Sartre|Sartre]], [[Ernst Cassirer|Cassirer]], [[Jürgen Habermas|Habermas]], [[John Rawls|Rawls]], [[Noam Chomsky|Chomsky]], [[Robert Nozick|Nozick]], [[Karl Popper|Popper]], [[Søren Kierkegaard|Kierkegaard]], [[Carl Jung|Jung]], [[John Searle|Searle]], [[Michel Foucault|Foucault]], [[Hannah Arendt|Arendt]], [[Giovanni Gentile|Gentile]], [[Karl Jaspers|Jaspers]], [[Friedrich Hayek|Hayek]], [[Henri Bergson|Bergson]], [[Hans Christian Ørsted|Ørsted]], [[Alfred Jules Ayer|Ayer]], [[Ralph Waldo Emerson|Emerson]], [[Otto Weininger|Weininger]], [[P. F. Strawson|Strawson]], [[Leo Strauss|Strauss]], [[Hilary Putnam|Putnam]], [[Joxe Azurmendi|Azurmendi]] [[John McDowell|McDowell]]
}}
'''Immanuel Kant''' [AFI: ɪˌmɑnʊ̯ɛl<ref>En pronunciació aïllada: [ɪˈmɑːnʊ̯ɛl] o [ɪˈmɑːnʊ̯el]</ref> ˈkʰantʿ] ([[22 d'abril]] del [[1724]] - [[12 de febrer]] del [[1804]]) fou un destacat [[filòsof]] [[prussià]]. Fill d'un modest guarnicioner, Immanuel Kant va ser educat en el [[pietisme]]. El [[1740]], va ingressar a la [[Universitat de Königsberg]], la seva ciutat natal, com a estudiant de [[Teologia]], on va ser alumne de [[Martin Knutzen]], qui el va introduir en la filosofia racionalista de [[Leibniz]] i [[Christian Wolff|Wolff]] i li va imbuir, així mateix, l'interès per la ciència natural, en particular per la mecànica de [[Isaac Newton|Newton]]. La seva existència va transcórrer únicament i pràctica a la seva ciutat natal, de la qual Kant no va arribar a allunyar-se més d'un centenar de quilòmetres, quan va residir per uns mesos a [[Arnsdorf]] com a preceptor, activitat a la qual va dedicar-se per guanyar-se el suport, després de la mort del seu pare ([[1746]]).
 
Després de doctorar-se a la Universitat de Königsberg als trenta-un anys, Kant va exercir en aquest centre la docència i, el [[1770]], després de fracassar dues vegades en l'intent d'obtenir una càtedra i d'haver rebutjat oferiments d'altres universitats, finalment va ser nomenat professor ordinari de [[lògica]] i [[metafísica]]. Atret per la teologia i, després, per la [[matemàtica]] i per la [[física]] de Newton, es graduà i ensenyà a la universitat.
Línia 75:
A l'edat de 46 anys, Kant era un conegut erudit i un filòsof cada vegada més influent. S'esperava molt d'ell. Com a resposta a una carta del seu alumne Markus Herz, Kant va arribar a reconèixer que en la ''Dissertació inaugural'' no havia aconseguit explicar prou bé la relació i connexió entre les nostres facultats intel·lectuals i les sensibles. També va reconèixer que [[David Hume]] el va despertar del somni dogmàtic, al voltant del 1770. Kant no va publicar cap treball de filosofia en els següents onze anys.
 
Kant va dedicar la seva dècada silenciosa a treballar en una solució per als problemes plantejats. Tot i ser amant de la companyia i la conversa, es va aïllar, malgrat els intents dels seus amics de treure'l de l'aïllament. El 1778, en resposta a una d'aquestes peticions d'un antic alumne, Kant va escriure:<ref> Christopher Kui-Want; Andrzej Klimowski (2005). ''Introducing: Kant'', Icon books, Cambridge. ISBN 1-84046-664-2</ref>
{{Cita|Qualsevol canvi em fa aprensiu, encara que ofereixi la millor promesa de millorar el meu estat, i estic convençut, per aquest instint natural meu, que he d'anar amb compte si vull que els fils tan fins i febles que les [[parques]] teixeixen, en el meu cas siguin teixits amb una certa longitud. El meu sincer agraïment als meus admiradors i amics, que pensen tan bondadosament de mi fins a comprometre's amb el meu benestar, però, al mateix temps, demano, de la manera més humil, protecció per al meu estat actual davant qualsevol alteració.|Kui-Want i Klimowski. ''Introducing: Kant'' (2005)}}