Sant Pere Ermengol: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
→Devoció: Catalunya no ha estat mai reialme. I sospito que la Creu de Sant Jordi tampoc no deu representar Anglaterra sinó el comtat de Barcelona. |
||
Línia 69:
Durant la [[Guerra Civil Espanyola]], la nit del [[23 de juliol]] de [[1936]], assaltants republicans van llençar els ossos del Sant a una foguera, juntament amb imatges, retaules i l'aixovar sagrat. Uns vailets del poble van aconseguir salvar alguns ossos, que, l'any [[1970]] van ser dipositats en una urna nova i que són venerats encara a la Guàrdia dels Prats
Al convent de la Mercè de [[Montblanc]] hi ha una imatge del Sant (que es reclama el seu retorn a la Guàrdia dels Prats) i al Museu Diocesà de [[Tarragona]] hi ha l'arqueta que va contenir durant segles els ossos de Sant Pere Ermengol, aquesta està formada per quatre plaquetes rectangulars d'estany, clavades sobre una ànima de fusta. A les plaquetes anterior i posterior es representen sis reis dempeus, armats i coronats, que duen les heràldiques dels grans reialmes cristians del moment: [[Portugal]], [[Castella]], [[regne de Lleó|Lleó]], [[Anglaterra|Anglaterraa]], [[Navarra]] i [[Catalunya|Aragó]]. L'arqueta és especialment atractiva per a la història de Catalunya, perquè evidencia el seu reconeixement com a país copartícep en el quefer europeu a l'[[edat mitjana]]. Segurament fou realitzada en un taller de l'illa de [[Xipre]] el [[segle XIV]].
Al {{segle|XVII|s}} es van crear els balls-parlats, i se'n va fer un sobre la vida de Sant Pere Ermengol. L'última representació coneguda datava del 1904. Des de llavors, es va haver d'esperar 100 anys més, fins que el 2004, en el VIIè centenari de la mort del Sant, un grup de guardiols (dirigits per Josep Sanahuja i donant vida a Sant Pere Ermengol, Antoni Lafebre) van tornar a representar-lo.
| |||