Convent de Santa Clara de Barcelona: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «ki ti pasa: avia una vez un niño llamado rufino con una mujer que se llamava amargura. esa mujer era muy buena por q era muy buena.». |
m Revertides les edicions de ELBRO. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 1:
{{Infotaula edifici}}
[[Fitxer:JoanSentis Monestir Sta Clara-BCN 3139.JPG|thumb|Convent de Santa Clara en una obra de Joan Sentís Moler]]
El '''Convent de Santa Clara de Barcelona''' fou un [[cenobi (religió)|cenobi]] femení de [[clausura]] construït en el que avui és el [[barri de la Ribera]] de la ciutat de [[Barcelona]]. Molt malmès durant el [[setge de Barcelona (1713-1714)]] fou arrasat definitivament per ordre de [[Felip V d'Espanya]], com bona part del barri de la Ribera per a construir-hi la [[ciutadella de Barcelona]], durant els anys de la postguerra i algunes de les seves restes arquitectòniques foren repartides en alguns edificis notables de la ciutat. Tradicionalment es considera la primera fundació de les clarisses a la [[península Ibèrica]], per bé que la seva data de fundació ha estat a bastament discutida com moltes de les primeres fundacions clarisses tant a [[França]] com a [[Espanya]].
== Història ==
[[fitxer:Retaule Santa Clara a Sant Vicenç de Sarrià.jpg|thumb|esquerra|Retaule barroc d'[[Andreu Sala]] de 1686. Va passar del convent a l'església construïda dins el [[Saló del Tinell]] i traslladar a l'església de [[Sant Vicenç de Sarrià]] el 1961]]
La data de la seva fundació de caràcter llegendari i tradicional fou l'any 1233/1234 per [[Agnès de Peranda d'Assís]] (suposada filla de Peranda i neboda de [[Clara d'Assís|santa Clara d'Assís]], la fundadora de l'orde) i [[Clara de Janua]] (aquesta segona seria Maria de Pisa segons altres fonts), arribaren al [[port de Barcelona]], procedents del monestir de Sant Damià d'[[Assís]], després d'embarcar-se a [[Ancona]] i patir un naufragi.<ref name="raco">NURIA JORNET I BENITO, [http://www.raco.cat/index.php/DUODA/article/view/62698/94686 Agnès de Peranda i Clara de Janua: dues figures carismatiques o la fundació del monestir de sant Antoni de Barcelona].</ref> Arribaren en una barca sense rems ni veles, amb la idea de fundar un monestir. Les primeres documentacions situen la fundació vers el 1236/1237 per una [[butlla]] de [[Gregori IX]] confirmant la fundació endegada per diverses dones encapçalades per Berenguera d'Antic i Guillerma de Polinyà i deu germanes més.<ref>Tema abastament discutit vegeu Jornet i Benito, 2001 capítol 1</ref>
El 1236 hi ha constància escrita de la fundació del monestir al [[barri de la Ribera]], prop de [[Santa Maria del Mar]], sota l'advocació de sant Antoni i santa Clara, on actualment hi ha el [[parc de la Ciutadella]].<ref name="patr" /> Comptaren amb la col·laboració del bisbe [[Berenguer de Palou II]] el [[1237]] al lloc anomenat Santa Eulàlia del Camp, extramurs de la ciutat, amb el nom de '''convent de Sant Anton i Santa Clara''', per haver-se fundat sobre una capella dedicada a [[Sant Antoni Abat|Sant Anton]]. El convent també s'anomenava '''de Sant Daniel''' per estar prop de la porta de Sant Daniel de la [[muralla medieval i moderna de Barcelona|muralla de Barcelona]].
Les seves fundadores i les seves descendents també rebien el nom de '''monges de Sant Damià''' pel fet que les fundadores eren [[clarisses]] procedents de [[San Damiano]] ([[Assís]]). Originalment sota la [[regla de Sant Francesc|regla franciscana]], l'any 1513, en ser aprovada la [[Orde de Santa Clara|Regla de Santa Clara]], les clarisses van haver d'escollir entre aquesta regla o la de [[regla de Sant Benet|Sant Benet]]. Les monges de Sant Antoni i Santa Clara van optar per seguir amb l'Orde de Sant Benet, passant així a ser benedictines.<ref name="patr">Generalitat de Catalunya, [http://www20.gencat.cat/portal/site/patronatmontserrat/menuitem.8be8491fc055048ce8940efcb0c0e1a0/?vgnextoid=a3a15489ee29f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=a3a15489ee29f110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default Patronat de la Muntanya de Montserrat. Monestir de Sant Benet]</ref>
El 1327, una catorzena d'aquestes [[Orde de Santa Clara|monges clarisses]] fundaren el [[monestir de Pedralbes]]. El [[1691]] durant la invasió francesa abandonaren uns dies el convent. Durant el [[Setge de Barcelona (1713-1714)]] el convent quedà molt malmès i les religioses foren temporalment acollides en cases de familiars i amics amb la intenció d'arranjar-ne els desperfectes cosa que no fou possible per la destrucció i arrasament de bona part del barri de la Ribera per a construir-hi la [[ciutadella de Barcelona]].<ref>{{citar ref| tipus = revista | cognom1 =Adroer i Tasis| nom1 =Anna M.| títol =El Palau Major de Barcelona i el convent de Santa Clara| url =http://www.raco.cat/index.php/Medievalia/article/view/269354/356892| publicació =Medievalia| data =1982| consulta = 10 de novembre de 2013| pàgines =45-52|exemplar=Núm. 3|enllaçautor=Anna M. Adroer i Tasis}}</ref>
L'any 1714, els soldats del rei [[Felip V d'Espanya]], destruïren el monestir del barri de la Ribera. El rei els donà el [[Palau Reial Major]] (actualment [[Museu Marès]], [[Museu d'Història de Barcelona]] i [[Saló del Tinell]]), on visqueren de 1719 a 1936. El 1952 agregant-se amb la comunitat de [[Sant Benet de Mataró]] fundaren el [[Monestir de Sant Benet de Montserrat]].
== Intervencions arqueològiques ==
[[Fitxer:Maqueta Litoral de Barcelona - 01 Església i convent de Santa Clara.JPG|thumb|Església i convent de Santa Clara, en una maqueta que representa el litoral de Barcelona, al [[Museu Marítim de Barcelona]]]]
En la intervenció arqueològica duta a terme a l’exterior de la capella castrense del parc de la Ciutadella el 2011, han estat localitzades diverses estructures d’interès arqueològic. Per una banda, estructures associades a la mateixa capella castrense abans de la reforma urbanística efectuada a l’entorn i, per l’altra, un possible pou pertanyent al convent de Santa Clara.
Formant part del conjunt d’edificacions bastides a l’interior de la fortificació borbònica, es van documentar diversos trams de murs corresponents al recinte, pavellons i cementiri de la capella castrense i per tant datats entre 1717 i 1729. Destaca una estructura murada, paral·lela al cos de l’església, de gairebé 1m. d’amplada, feta a base de carreus i pedres lligades amb morter de calç. Basant-se en la documentació gràfica disponible, correspondria al mur perimetral que envoltava la capella. Altres dos llenços de mur identificats durant la intervenció formarien part de l’arranjament intern del clos murat de la capella, de la mateixa factura i aparell constructiu. A la dreta de la capçalera de l’edifici religiós van aparèixer diversos murs adossats, disposats de forma transversal al temple, que corresponien a la rectoria i habitatges de clergues.
Ateses les característiques de l’obra, obertura de diverses rases, no va ser possible delimitar-ne els diversos àmbits.<ref name="Carta">{{Carta Arqueològica de Barcelona|3467}}</ref>
== Referències==
{{referències|2}}
==Bibliografia==
* {{citar ref| tipus = llibre| cognom1 =Jornet i Benito| nom1 =Núria | títol =Sant Antoni i Santa Clara de Barcelona: origen d’un monestir i configuració d’un arxiu monàstic (1236-1327)| url = http://hdl.handle.net/2445/45243| lloc =Barcelona| data =2005| consulta = 10 de novembre de 2013| volum = 2 volums| citació = Àmplia tesi doctoral dedicada al Convent de Santa Clara}}
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* {{GEC|0058932|Santa Clara de Barcelona}}
{{coord|41|23|15.01|N|2|11|12.02|E|display=title}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Convent De Santa Clara De Barcelona}}
[[Categoria:Edificis del districte de Ciutat Vella]]
[[Categoria:Convents de Barcelona|Clara de Barcelona]]
[[Categoria:Edificis de Barcelona desapareguts]]
[[Categoria:Orde de Sant Benet]]
[[Categoria:Família franciscana]]
| |||