Santuari d'Ise: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 27:
=== Relació amb l'Emperador de Japó ===
[[Fitxer:Jinmu-tenno._Image_from_book_of_1902.jpg|thumb|265x265px|L'[[Jinmu|Emperador]] Jinmu, primer [[Emperador del Japó]] i descendent d'Amaterasu. Legendariamente, tots els emperadors de Japó tenen descendència amb la deessa del sol.]]
A diferència d'algunes mitologies com la [[Mitologia grega|grega]], la mitologia japonesa connecta a diversos ''kami'' com a ancestres de molts clans i famílies influents en la [[Història del Japó|història japonesa]], incloent la [[Família Imperial del Japó|Família Imperial]].<ref name="Myth3">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/myth/myth3.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise –]</ref>
 
Segons el mite, Okuninushi-no-kami, descendent de Susanoo, va unificar totes les regions de Izumo i va establir una nació anomenada (''Ashihara-no-Nakatsukuni''), l'Antic Japó. Amaterasu, va decidir enviar la seva descendència a aquesta nació amb la finalitat de governar-ho; Okuninushi li va concedir la sobirania a la deessa i aquesta va enviar al seu nét, Ninigi-no-mikoto, a l'actual illa de [[Kyūshū]] com a nou governant. Per legitimar la seva sobirania, Amaterasu li va enviar a Ninigi els [[Tresors Imperials del Japó]] i arròs diví del cel. També durant el descens de Ninigi, van arribar altres ''kami'' i els seus descendents.<ref name="Myth3">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/myth/myth3.htm Pàgina oficial del Santuari d'Ise –]</ref>
Línia 39:
 
== Fundació ==
Segons el ''Kojiki'' i el ''Nihonshoki'', l'adoració d'Amaterasu es realitzava originalment en el Palau Imperial, en Yamato. No obstant això, durant el regnat de l'[[Sujin|Emperador Sujin]], desè emperador de Japó -intervinguts del segle I aC.-; el país va sofrir una sèrie d'epidèmies i altres desastres naturals. Atès que es pensava que aquestes calamitats tenien un origen diví, especialment amb la ''kami'' Amaterasu, l'emperador va assignar a la seva filla, la princesa Toyosukiirihime-no-mikoto, al fet que retirés a Amaterasu del Palau Imperial i que es busqués un nou lloc d'adoració; el nou lloc es localitzaria en l'est de la conca de [[Prefectura de Nara|Nara]].<ref name="Naigu">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/naigu/naigu.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Aquest lloc només seria usat per un breu temps, ja que l'[[Suinin|Emperador Suinin]], emperador decimoprimero, va demanar a la seva filla, la princesa Yamatohime-no-mikoto, que busqués un lloc més plaent que servís com a lloc permanent d'adoració a Amaterasu. La princesa va recórrer les [[Províncies del Japó|províncies]] de Ōmi i Mino, i en arribar a la província de Ise va escoltar la veu de Amaterasu que deia: Jo desitjo viure per sempre aquí a Ise, on el vent dels kami bufa, el país es beneirà amb els abundants recursos de les muntanyes i del mar.<ref name="Naigu">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/naigu/naigu.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Yamatohime-no-mikoto va decidir construir en el vintè sisè any del regnat de l'Emperador Suinin un gran santuari a Ise, on se celebrarien les cerimònies a Amaterasu de manera ininterrompuda.<ref>''Kojiki''</ref><ref name="Naigu">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/naigu/naigu.htm Pàgina oficial del Santuari de Ise -]</ref> Aquest lloc seria el naixement del Santuari Interior o ''Naikū'' i al seu torn de tot l'actual complex del Santuari d'Ise o ''Jingū''.
 
L'establiment del Santuari Exterior o ''Gekū'' es va fer 500 anys després, a la fi del [[Segle V|segle]] V. Segons la llegenda, Amaterasu es va aparèixer en un somni davant l'emperador Iūryaku, emperador vintè primer, i aquesta li va dir que no rebia de manera adequada els seus aliments, per la qual cosa va demanar a l'emperador que cridés a Toyouke Ōmikami, deessa dels aliments, vestits i refugi, originària de la província de Tanba (actualment, nord de la [[prefectura de Kyoto]]), al fet que s'encarregués de la seva alimentació. Després d'aquest somni, l'emperador va erigir un lloc especial d'adoració i va portar a Toyouke a Ise, on es realitzaria una cerimònia dues vegades al dia amb la finalitat de que Amaterasu rebés apropiadament els seus aliments. Així, en el vintè segon any del regnat de l'Emperador Iūryaku es va fundar ''Gekū''.<ref>''Kojiki''</ref><ref name="Gegu">[http://www.isejingu.or.jp/english/gegu/gegu.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
== Religió ==
Línia 57:
 
=== Pelegrinatge ===
El pelegrinatge del Santuari d'Ise, conegut com {{Japonès|''O-Ise-Mairi''|お伊勢参り}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">お伊勢参り</span>, 'O-Ise-Mairi'?) es realitza des de temps antics i és practicat pels japonesos, inclusivament per l'Emperador, els membres de la Família Imperial, el [[Primer ministre del Japó|Primer Ministre]] i els membres del gabinet. La característica principal d'aquest pelegrinatge és que parteix de ''Gekū'' en dues rutes diferents cap a ''Naikū.'' És per tradició que els creients han de visitar ''Gekū'' primer i després ''Naikū''.<ref name="Isemairi2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi2.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Durant el tribut a un ''kami'' s'ha de fer una reverència molt respectuosa dues vegades, després aplaudir les mans dues vegades a l'altura del pit, posteriorment ajuntar les mans en senyal de rés i finalment fer una reverència molt respectuosa. L'horari on es rendeix tribut als ''kami'' varia cada temporada, que s'estén generalment durant la matí i tarda; amb excepció de la primera setmana de l'any, quan la veneració s'estén durant les 24 hores.<ref name="Isemairi2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi2.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
=== Pregàries ===
Línia 66:
 
==== ''Mike'' ====
El {{Japonès|''Mike''|御饌}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">御饌</span>, 'Mike'?) és una cerimònia de purificació i oracions dirigida per un sacerdot, sense la presentació de la dansa i música cerimonial de cort. Té una durada de quinze minuts, el sacerdot ofereix les pregàries a nom dels creients davant els ''kami.'' Al final de la cerimònia el sacerdot regala un talismà i part del menjar sagrat als creients.<ref name="kagura3">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura3.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
==== ''Daidai-Kagura'' ====
La cerimònia de {{Japonès|''Daidai-Kagura''|大々神楽}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">大々神楽</span>, 'Daidai-Kagura'?) va tenir el seu origen durant l'era Edo, quan el pelegrinatge al Santuari es va tornar molt popular, sobretot en un període de bonança que transcorria en intervals de sis anys. En aquest moment, els pelegrins acudien davant un sacerdot anomenat Onshi perquè executés el ''Daidai-Kagura''.<ref name="kagura">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Aquesta pregària especial combina dos elements: la música interpretada per músics de la cort i les danses executades per les ''miko.'' Aquesta dansa té orígens mítics -va ser el mateix en què Amaterasu va aconseguir sortir de la cova celestial- i simbolitza la forta creença als ''kami.'' Aquesta cerimònia és dirigida per un sacerdot i dura entre 25 i 40 minuts. El sacerdot ofereix les pregàries a nom dels creients davant els ''kami'' i també al final de la cerimònia regala un talismà i part del menjar sagrat als creients.<ref name="kagura3">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura3.htm Pàgina oficial del Santuari de Ise -]</ref> La millor forma de rendir tribut al Santuari d'Ise és demanar l'execució del ''Daidai-Kagura'' i després visitar al Santuari Principal a orar. Aquesta cerimònia és realitzada diàriament entre les 8:30 a. m. i 4 p. m., sempre que els devots ho requereixin.<ref name="kagura">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Les danses cerimonials es divideixen en tres classes:<ref name="Kagura4">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura4.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
* '''''Yamatomai''''': Dansa cerimonial de la cort realitzada per les ''miko'', donzelles del Santuari.
* '''''Ninchomai''''': Dansa tradicional de la cort realitzada per un dansaire masculí.
* {{Japonès|'''''[[Bugaku]]'''''|舞楽}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">舞楽</span>, <nowiki>''</nowiki>Bugaku<nowiki>''</nowiki>?): Dansa i música cerimonial de la cort, considerada la més antiga de Japó. Només és realitzada en el Palau Imperial a Tòquio, en el Santuari d'Ise, alguns altres santuaris Shintō i temples budistes de Japó. En el Santuari, es destaca principalment el fet que aquest gènere és dedicat a l'Emperador i als ''kami'' per apaivagar els seus esperits.
Existeixen quatre tipus de ''Daidai-Kagura'', cadascuna difereix per la quantitat de danses a realitzar:<ref name="Kagura4">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura4.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
* '''''Okagura''''': només ''Yamatomai'';
* '''''Daidai-Kagura''''': ''Yamatomai'' i ''Ninchomai'';
Línia 85:
=== Talismans i amulets ===
[[Fitxer:Ema6244.jpg|thumb|200x200px|''Eto-mamori'' del [[Astrologia xinesa|búfalo]], produït en el Santuari d'Ise.]]
Els {{Japonès|[[talismà|talismans]] del Santuario|神宮大麻|Jingū Taima}} del Santuari (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮大麻</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Taima?''</span>) i els {{Japonès|[[amulet]]s del Santuari|神宮御守り|Jingū Omamori}} <span>del Santuari</span> (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮御守り</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Omamori?''</span>) són els objectes que brinden protecció de part dels ''kami.'' Els talismans són lliurats sempre al final d'una pregària i en general han de ser posats en un altar familiar; en canvi els amulets han de ser guardats en el cos. La tradició indica que un talismà protegeix a tots els membres de la família, mentre que un amulet només protegeix al que ho porti. Aquests objectes s'aconsegueixen en els ''Kaguraden'' de ''Naikū'' i de ''Gekū''.<ref name="Kagura2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura2.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Els talismans i amulets del Santuari d'Ise són els següents:<ref name="Kagura2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura2.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
* {{Japonès|'''''Ken-barai'''''|剣祓い}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">剣祓い</span>, <nowiki>''</nowiki>Ken-barai<nowiki>''</nowiki>?): talismà en forma d'espasa;
* '''''Kaku-barai''''': talismà de forma oblonga;
Línia 101:
 
=== Almanac ===
L'{{Japonès|[[almanac]] del Santuari|神宮暦|Jingū-reki}} <span>del Santuari</span> (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮暦</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū-reki?''</span>), és un almanac que usa el format oriental i s'ha publicat de manera contínua per 350 anys. Antigament, va anar l'únic almanac que s'usava en tot el país. Conté dades científiques i tècnics sobre el clima i la naturalesa, i tradicionalment ha estat usat com a referència per al maneig d'activitats agrícoles. Aquest almanac es pot adquirir en els ''Kaguraden''.<ref name="Kagura2">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/kagura/kagura2.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Aquesta publicació és presentada en dos formats:
Línia 120:
== Reconstrucció ==
[[Fitxer:Hoeisya_Ichinichi-Shinryomin.jpg|thumb|250x250px|Escena del Festival d'Okihiki, on la fusta de xiprer japonès que serà usat en la propera reconstrucció del santuari és portat a través de la ciutat d'Ise en direcció a ''Naikū'' i ''Gekū''.]]
Els santuaris de ''Naikū'' i ''Gekū'', igual que el Pont Uji i els tresors del santuari, són desmantellats i es construeixen noves edificacions i objectes amb la mateixa forma, en un lloc adjacent cada 20 anys; segons la creença Shintō que la naturalesa mor i reneix en un període de vint anys, en una cerimònia de purificació que tenia com a objectiu mantenir les edificacions en un constant bon estat, mantenint el seu estil original. Aquest succés especial es coneix en japonès com {{Japonès|''[Jingū Shikinen Sengū''|神宮式年遷宮||extra=literalmente, "año de la ceremonia del traslado de los santuarios en el Santuario"}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮式年遷宮</span>, <nowiki>''Jingū Shikinen Sengū''</nowiki>? literalment, "any de la cerimònia del trasllat dels santuaris en el Santuari").<ref name="Sikinen">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/sikinen/sikinen.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Es coneix que la primera reconstrucció va ser feta per l'Emperadriu Jitō el [[692]], per tant les edificacions han heretat un estil arquitectònic propi d'aquesta època.<ref name="ref_duplicada_3">[http://witcombe.sbc.edu/sacredplaces/ise.html ''Sacred Plaus - Ise Shrine'']</ref> Aquesta cerimònia s'ha realitzat de manera gairebé contínua des de llavors -solament va haver-hi una suspensió per cent anys durant la [[Període Sengoku|guerra civil]] del [[Segle XV|segle]] XV-. Les noves edificacions, provenen de la 61ª reconstrucció el [[1993]] ([[2 d'octubre]] a ''Naikū'' i [[5 d'octubre]] a ''Gekū''), i la reconstrucció 62ª  del [[2013]].<ref name="Sikinen">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/sikinen/sikinen.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
== Organització del Santuari ==
Línia 130:
 
=== ''Jingū Shichō'' ===
El {{Japonès|''Jingū Shichō''|神宮司庁|extra=literalmente, ''Oficina de la Administración del Santuario''}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮司庁</span>, 'Jingū Shichō'? literalment, ''Oficina de l'Administració del Santuari'') és l'organisme encarregat de l'administració del Santuari de Ise. Les seves oficines es troben a la part nord de ''Naikū''.<ref name="Naigu">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/naigu/naigu.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
Des de començaments de l'era Meiji fins a la fi de la [[Segona Guerra Mundial]], època on es va desenvolupar el Shintō estatal, va ser un organisme nacional que estava sota la jurisdicció del Ministeri d'Interior. Actualment, és una oficina executiva del Santuari d'Ise.
Línia 137:
 
=== Clergat ===
Dins del Santuari d'Ise existeixen més de 100 sacerdots que tenen com a funció servir als ''kami'' diàriament. Existeix una jerarquia dins dels sacerdots, desglossat en les següents categories:<ref name="Maturi5">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi5.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
=== ''Saiō'' i ''Saishu'' ===
Línia 149:
=== ''Daigūji'' ===
[[Fitxer:Ise_organization.PNG|thumb|310x310px|Organització del clergat i dels músics en el Santuari de Ise.]]
El Summe Sacerdot o {{Japonès|''Daigūji''|大宮司}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">大宮司</span>, 'Daigūji'?) és el representant executiu del Santuari i el seu nivell jeràrquic es troba sota la ''Saishu.'' Des de l'era Meiji fins al final de la [[Segona Guerra Mundial]], aquest càrrec tenia abast nacional i era nomenat per l'emperador.
 
Actualment, el seu nomenament és similar a la ''Saishu'', antics membres de la Família Imperial o els seus descendents. El seu principal deure és la representació del Santuari i l'assistència de la ''Saishu'' en els serveis religiosos, execució de les cerimònies i comissió dels festivals.
 
L'actual Summe Sacerdot del Santuari d'Ise és Naotake Takatsukasa, qui va assumir el càrrec el 2 de juliol de 2007; el seu antecessor va ser Michihisa Kitashirakawa (abril de 2001 – [[2 de juliol]] de [[2007]]), besnét de l'Emperador Meiji.
 
=== Sacerdots ===
Sota els Summes Sacerdots, es troben els sacerdots, desglossats de la següent manera per ordre de jerarquia:<ref name="Maturi5">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi5.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
* {{Japonès|'''''Shōgūji'''''|少宮司}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">少宮司</span>, <nowiki>''</nowiki>Shōgūji<nowiki>''</nowiki>?): Assistent del Summe Sacerdot;
* {{Japonès|'''''Negi'''''|禰宜}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">禰宜</span>, <nowiki>''</nowiki>Negi<nowiki>''</nowiki>?): Sacerdot Cap;
Línia 165:
 
=== Associació de creients ===
Oficialment en el Santuari existeix una fundació organitzada pels creients nomenada {{Japonès|Fundació de Creients del Santuari d'Ise|伊勢神宮崇敬会|Ise-jingū Sūkeikai}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">伊勢神宮崇敬会</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Ise-jingū Sūkeikai?''</span>). Entre les principals activitats es troben l'assessoria i orientació de les persones que desitgen conèixer el Santuari i la promoció d'aquest. Aquesta fundació administra un hotel anomenat {{Japonès|''Jingū Kaikan''|神宮会館}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮会館</span>, 'Jingū Kaikan'?), localitzat a cinc minuts de Naikū, que posseeix algunes facilitats en les seves instal·lacions i guies al Santuari.<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/sonota/sonota.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref><ref>[http://www.jingukaikan.net/ ''Jingū Kaikan'']</ref>
 
=== Museu d'Història del Santuari ===
El {{Japonès|Museo de Historia del Santuario|神宮徴古館|Jingū Chōkokan}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮徴古館</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Chōkokan?''</span>), fundat el 1911, és la instal·lació que ofereix la història i la cultura del Santuari d'Ise. Entre les seves exposicions es troben antics tresors oferts als ''kami'', objectes que reflecteixen la història del Santuari, models en miniatura dels santuaris i altres obres d'art relacionades al Santuari.<ref name="Mu">en japonès</ref><ref>[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka1.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise -]</ref>
 
=== Museu de l'Agricultura del Santuari ===
El {{Japonès|Museo de la Agricultura del Santuario|神宮農業館|[[Jingū Nōgyōkan]]}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮農業館</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Nōgyōkan?''</span>) és considerat el museu més antic de Japó, en relació amb l'agricultura i la indústria. Aquesta instal·lació està dedicada principalment a Toyouke Ōmikami, patrona de ''Gekū'' i deessa de l'agricultura i indústria. Dins de la seva exhibició es troben documents històrics i objectes de l'era Meiji.<ref>[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka2.htm PàginaPágina oficial del Santuari deSantuario d'Ise - ''The Jingu Museum of Agriculture (Jingu Nogyokan)''] (en anglès)</ref><ref name="Mu">en japonès</ref>
 
=== Museu de Belles arts del Santuari ===
El {{Japonès|Museo de Bellas Artes del Santuario|神宮美術館|[[Jingū Bijutsukan]]}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮美術館</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Bijutsukan?''</span>) va ser construït el 1993, en commemoració del 61ª cerimònia de reconstrucció. En aquesta instal·lació, diversos artistes i pintors han donat les seves obres d'art com a ofrenes als ''kami'' i són exhibits en aquest museu. S'ha convertit en un museu per a la història de l'art modern japonès, ja que les obres d'art es donen cada vint anys en ocasió de la cerimònia de reconstrucció.<ref>[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka3.htm PàginaPágina oficial del Santuari deSantuario d'Ise - ''The Jingu Museum of Fine Arts (Jingu Bijutsukan)''] (en inglés)</ref><ref name="Mu">en japonès</ref>
 
=== Biblioteca del Santuari ===
La {{Japonès|Biblioteca del Santuario|神宮文庫|[[Jingū Bunko]]}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮文庫</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Bunko?''</span>) és una institució per als sacerdots Shintō en l'estudi de la tradició del Santuari. Fundat el [[1871]], va sorgir de la unió de dues biblioteques: {{Japonès|''Hayashizaki Bunko''|林崎文庫}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">林崎文庫</span>, 'Hayashizaki Bunko'?), localitzada a ''Naikū'' i fundada el 1686; i {{Japonès|''Toyomiyazaki Bunko''|豊宮崎文庫}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">豊宮崎文庫</span>, 'Toyomiyazaki Bunko'?), localitzada a ''Gekū'' i fundada el 1648; actualment, les edificacions de les dues antigues biblioteques són considerats monuments nacionals.
 
Posseeix almenys 260.000 volums, principalment llibres de la religió Shintō i obres clàssiques relacionades amb el Santuari d'Ise. Aquesta col·lecció està disponible al públic, però amb preferència als erudits i investigadors del Shintō.<ref name="Bunko">[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka4.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise - ''The Jingu Library (Jingu Bunko)] (en anglès)</ref>
 
Prop de la biblioteca es troba una gran porta feta de fusta de [[zelkova]], coneguda popularment com {{Japonès|La Puerta Negra de la Librería del Santuario|神宮文庫黒門|Jingū Bunko Kuromon}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮文庫黒門</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū Bunko Kuromon?''</span>), construïda el1780 originalment com l'entrada de la casa de la família Fukushima Misakidayu, una família de sacerdots coneguda durant l'era Edo.<ref name="Bunko">[http://www.isejingu.or.jp/english/bunka/bunka4.htm Pàgina oficial del Santuari de Ise -]</ref>
 
== Bosc del Santuari ==
[[Fitxer:Shimaji-yama_02.JPG|thumb|267x267px|Bosc del Santuari, a l'àrea de la Muntanya Shimaji.]]
El {{Japonès|bosque del Santuario|神宮林|Jingū-rin}} (<span class="t_nihongo_kanji" lang="ja">神宮林</span>, <span class="t_nihongo_romaji">''Jingū-rin?''</span>) cobreix un àrea de 5.410 hectàrees, que abasta un terç de la ciutat d'Ise. Aquest bosc està assentat sobre els Montes Kamiji, Shimaji i Takakura. Els santuaris principals de ''Naikū'' i ''Gekū'' estan situats sobre 90 hectàrees de boscos que no han estat tocats des de la fundació llegendària del Santuari. El bosc restant consisteix en 5.320 hectàrees d'arbres de [[Chamaecyparis obtusa|xiprer japonès]], la fusta del qual és usada per a la cerimònia de reconstrucció dels santuaris, desde a temps medievals. El costum d'usar la fusta del bosc es va parar per diversos segles, fins que el 1926 es va iniciar un programa de reforestació del bosc, que proporcionarà fusta de xiprer japonès pels propers 200 anys. Els principals objectius d'aquesta reforestació, és tenir una font de fusta propera durant la cerimònia de reconstrucció i de mantenir la puresa del riu Isuzu i tenir estabilitat en el medi ambient de l'àrea.<ref>[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/isemairi/isemairi3.htm Pàgina oficial del Santuari de 'Ise - ''The divine forest at Ise Jingu''] (en anglès)</ref>
 
 
== Producció de les ofrenes ==
Les ofrenes dels ''kami'', consistents en menjar i roba, es realitzen de manera tradicional; no obstant això, aquests productes es consideren sagrats i puros, i no són per a consum humà. Per això, la producció d'aquests elements ha de fer-se en alguns llocs que estan subordinats al Santuari d'Ise. En poques paraules, el propi santuari posseeix una economia autosostenible tradicional. L'accés a aquests establiments està restringida al públic i abasta dotze llocs diferents (onze en la [[prefectura de Mie]] i una en la [[prefectura d'Aichi]]).<ref>[http://www.isejingu.or.jp/english/ryouti/ryouti.htm Pàgina oficial del SantuariSantuari– ''The Jingu facilities related to the offerings to the Kami''] (en anglès)</ref>
 
== Cerimònies ==
Dins del Santuari d'Ise existeix una miríada de cerimònies, totes associades a un cicle anual, on són celebrades amb senzillesa i solemnitat, ja que se li rendeix tribut als ''kami.'' Aquest cicle anual consisteix en la realització d'almenys 1.600 esdeveniments; sobresortint les que són dedicades a la deessa Amaterasu Ōmikami.<ref name="Maturi">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi.htm Pàgina oficial del Santuari de d'Ise - ''The Annual Cycle of Ceremonies and the Emperor''] (en snglès)</ref>
 
En el cas de les cerimònies dedicades a Amaterasu, tenen els seus orígens en els temps mítics, quan el propi emperador dirigia les cerimònies ja que es creia que la presència de la deessa estava en el propi Palau Imperial, abastant el període de l'Emperador Jinmu fins a de l'Emperador Sujin. Amb el posterior trasllat del santuari de Amaterasu a Nara i després a Ise, es va seguir rendint aquestes cerimònies, però amb la participació de l'emperador en ocasions especials, ja que la resta de les cerimònies serien encarregades per la ''Saiō'' i més recentment per la ''Saishu'' i el ''Daigūji'', tots dos pertanyents a la Família Imperial. El principal objectiu d'aquestes cerimònies són la preservació del culte a Amaterasu perquè aquesta transmeti una llarga vida a l'Emperador, prosperitat i pau sobre Japó i el món.<ref name="Maturi">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi.htm Pàgina oficial del Santuari de Ise -]</ref>
 
Aquest cicle anual està basat totalment del cicle de l'agricultura, principal economia tradicional del país. Segons la llegenda, Amaterasu va brindar [[arròs]] celestial quan el seu nét Ninigi-no-mikoto va descendir a Japó; per tant l'ús de l'arròs en les cerimònies és essencial.<ref name="Maturi5">[http://web.archive.org/web/http://www.isejingu.or.jp/shosai/english/maturi/maturi5.htm Pàgina oficial del Santuari de Ise -]</ref>