Pipí I el Breu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 81.184.224.153. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 55:
== Biografia ==
Fill de [[Carles Martell]] i Rotruda, va néixer el [[714]]. Se li va dir ''el breu'' no pel temps de govern sinó per la seva baixa estatura. Va succeir el seu pare com a majordom de palau dels [[dinastia Merovíngia|merovingis]] amb domini sobre la [[Borgonya]], la [[Provença]] i [[Nèustria]], mentre que el seu germà [[Carloman (fill de Carles Martell)|Carloman]] va rebre [[Austràsia]], [[Suàbia]] i [[Turíngia]]. Ambdós germans van lluitar contra un tercer germà, [[Gripó]], que havia obtingut del pare un petit territori i que va ser fet presoner, però va fugir i es va refugiar amb els [[Saxònia|saxons]]. Revoltat a [[Baviera]], va tornar a ser capturat i posteriorment alliberat. Pipí li va donar [[Le Mans]] i dotze comtats a Nèustria. El [[751]] Gripó va renunciar i es va retirar al [[ducat d'Aquitània]].
El [[747]], Carloman va elegir la vida monàstica i va entregar el govern d'Austràsia al seu germà. El [[752]] el rei merovingi [[Khilderic III]] fou deposat i Pipí proclamat rei dels francs a [[Soissons]] amb la benedicció del Papa. El [[753]] va aconseguir la submissió de la [[Septimània]], on el got Ansemund li va entregar [[Nimes]], [[Besiers]], [[Agde]] i [[Magalona]] ([[Melguelh]]), i a més va ser consagrat rei pel papa [[Esteve II (papa)|Esteve II]] junt amb la seva muller Berta i els seus dos fills, Carles ([[Carlemany]]) i [[Carloman I]]. Pipí va prometre ajuda al papa contra els [[Llombardia|llombards]]. El rei dels llombards, Astolf, fou assetjat a [[Pavia]], i el [[755]] va haver de cedir al papa [[Ravenna]] i el seu territori (l'Exarcat de Ravenna). Després va combatre amb èxit els saxons. El [[759]] va obtenir [[Narbona]], on la població local se li va sotmetre després d'expulsar els àrabs. Els nous dominis s'estenien fins a l'[[serra de l'Albera|Albera]], al [[Rosselló]]. A partir del [[760]] va combatre a [[Aquitània]] fins que el [[768]] en sentir-se malalt, va anar de pelegrinatge i va morir a [[Saint-Denis (Sena Saint-Denis)|Saint-Denis]]. Li van succeir els seus dos fills.
== Família ==
=== Avantpassats ===
[[Fitxer:Pepin le Bref.jpg|thumb|250px|Coronació de Pipí segons Jean Fouquet (s. XV)]]
{{ahnentafel-compact5
|style=font-size: 90%; line-height: 110%;
|border=1
|boxstyle=padding-top: 0; padding-bottom: 0;
|boxstyle_1=background-color: #fcc;
|boxstyle_2=background-color: #fb9;
|boxstyle_3=background-color: #ffc;
|boxstyle_4=background-color: #bfc;
|boxstyle_5=background-color: #9fe;
|1= 1. '''Pipí el Breu'''
|2= 2. [[Carles Martell]]
|3= 3. Rotruda de Trèveris
|4= 4. [[Pipí d'Herstal]]
|5= 5. Alpaida
|8= 8. Ansegisel
|9= 9. Begga
|16= 16. [[Arnulf de Metz]]
|18= 18. [[Pipí de Landen]]
|19= 19. Itta
}}
=== Núpcies i descendents ===
Pipí es va casar l'any [[740]] amb la seva cosina segona Bertrada de Laon, filla de Caribert de Laon i néta de Martí de Laon, germà de Pipí d'Herstal. Els fills de la parella que sobrevisqueren la infància foren:
{{commonscat}}
* [[Carlemany|Carles]] (742-814), futur emperador Carles el gran, Carlemany.
* [[Carloman I|Carloman]] (751-771)
* [[Gisela de Chelles]] (757-810)
== Referències ==
{{Referències}}
{{Inicia taula}}
| |||