Joaquín Abarca Blanque: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Infotaula persona
'''Joaquín Abarca i Blanque.''' (Osca, [[22 de maig]] de [[1778]] - [[Torí]], [[21 de juny]] de 1844).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/abarca__joaquin.htm Joaquín Abarca, Biografías y Vidas, 2004-14]</ref> [[Bisbe]] de [[Província de Lleó|León]] i conseller de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], pretendent al tron d'Espanya durant la [[Primera Guerra Carlina]].
| nom = Joaquín Abarca
| imatge = Joaquín Abarca-Magués.jpg
| peu =
| nom_naixement = Joaquín Abarca Blanque
| data_naixement =
| lloc_naixement =
| data_defuncio =
| lloc_defuncio =
| alies =
| residencia =
| nacionalitat =
| educacio =
| alma_mater =
| conegut_per = [[bisbat de Lleó|Bisbe de Lleó]] i conseller de [[Carles Maria Isidre de Borbó]],
| ocupacio =
| periode_actiu =
| organitzacio =
| ocupador =
| obres_notables =
| genere =
| moviment =
| carrec =
| escut_carrec =
| inici =
| final =
| partit_politic =
| conjuge =
| honors = Cavaller de l'[[Orde del Toisó d'Or]]
| premis = ?
| signatura =
| lloc_web =
| notes =
}}
'''Joaquín Abarca i Blanque.''' ([[Osca]], [[22 de maig]] de [[1778]] - [[Torí]], [[21 de juny]] de 1844).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/abarca__joaquin.htm Joaquín Abarca, Biografías y Vidas, 2004-14]</ref> fou [[Bisbe]]bisbat de [[ProvínciaLleó|Bisbe de Lleó|León]] i conseller de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], pretendent al tron d'Espanya durant la [[Primera Guerra Carlina]]. En la seva època va ser conegut vulgarment com ''el bisbe de León.''
 
Va estudiar [[filosofia]] i va rebre el grau de doctor en [[dret civil]] i [[dret canònic|canònic]]. El [[1837]] va ser nomenat cap del govern carlista.El [[1804]] va ser nomenat canonge doctoral de la [[catedral de Tarassona]]. El [[1822]], durant el [[Trienni Liberal]], va haver de fugir a [[França]], perseguit per les seves activitats anti-liberals. Quan va ser restablit l'absolutisme en 1824, [[Ferran VII d'Espanya|Ferran VII]] li va concedir el bisbat de Lleó. Un any després va ser nomenat [[Consell d'Estat d'Espanya|Conseller d'Estat]], càrrec que no va exercir correctament pel que va haver de tornar al bisbat. En [[1839]] va marxar a [[França]]. Va morir en el desterrament, prop de [[Torí]]. Simpatitzant de la causa [[Carlisme|carlina]], es va incorporar al seguici de don Carlos arran de la mort de Ferran VII, acompanyant-lo en el seu exili a [[Portugal]] i posterior viatge a [[Anglaterra]]. Va ser un personatge clau en aquest seguici, home de confiança i conseller del reclamant fins al punt que va ser nomenat president del seu ministeri amb competències en GraciaGràcia i Justícia. Feroç enemic del [[Rafael Maroto Yserns|general Maroto]], va fustigar en contra seva a don Carlos en diverses ocasions. Des del punt de vista militar era, segons els biògrafs historiadors, poc eficient i els consells que va donar en aquest terreny van resultar infructuosos. Va ser expulsat a França al final de la [[Primera Guerra Carlina]], on es va reunir un temps després amb don Carlos al seu exili.
== Biografia ==
Va estudiar [[filosofia]] i va rebre el grau de doctor en [[Dret civil]] i [[Dret canònic|canònic.]] En [[1837]] va ser nomenat cap del govern carlista. En [[1839]] va marxar a [[França]]. Va morir en el desterrament, prop de [[Torí]].
 
En la seva època va ser conegut vulgarment com ''el bisbe de León.'' El [[1804]] va ser nomenat canònic doctoral de la [[catedral]] de Tarassona. El [[1822]], durant el [[Trienni Liberal]], va haver de fugir a [[França]], perseguit per les seves activitats antiliberales. Quan va ser restablit l'absolutisme en 1824, [[Ferran VII d'Espanya|Fernando VII]] li va concedir el bisbat de León. Un any després va ser nomenat [[Consell d'estat|Conseller d'Estat]], càrrec que no va exercir correctament pel que va haver de tornar al bisbat.
 
Simpatitzant de la causa [[Carlisme|carlina]], es va incorporar al seguici de don Carlos arran de la mort de Ferran VII, acompanyant-lo en el seu exili a [[Portugal]] i posterior viatge a [[Anglaterra]]. Va ser un personatge clau en aquest seguici, home de confiança i conseller del reclamant fins al punt que va ser nomenat president del seu ministeri amb competències en Gracia i Justícia. Feroç enemic del [[Rafael Maroto Yserns|general Maroto]], va fustigar en contra seva a don Carlos en diverses ocasions. Des del punt de vista militar era, segons els biògrafs historiadors, poc eficient i els consells que va donar en aquest terreny van resultar infructuosos.
 
Va ser expulsat a França al final de la [[Primera Guerra Carlina]], on es va reunir un temps després amb don Carlos en el seu exili.
 
== Referències ==
Linha 14 ⟶ 41:
 
== Bibliografia ==
* [[Antonio Pirala|Pirala, Antonio]]: ''HistòriaHistoria de la guerra civil iy delsde los partitspartidos liberal iy carlista.''. SegonaSegunda edicióedición. AugmentadaAumentada ambcon la RegènciaRegencia de Espartero. Madrid. Mellado. 1868-71. SisSeis tomstomos.
* [[Isidoro Magues]]. ''Don Carlos ie i suoi Difensori.''. Firenze 1837.
 
== Enllaços externs ==
* [http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/babarca.html Catholic hierarchy]
* [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/abarca__joaquin.htm Joaquín Abarca, BiografiesBiografías iy VidesVidas, 2004-14]
 
{{orfe}}
 
[[Categoria:Cavallers del Toisó d'Or]]
[[Categoria:Persones d'Osca]]