Revisió del 13:05, 2 jul 2016 modifica ASTOROT~cawiki (discussió \| contribucions) Autopatrullats 22.117 edits m →‎Referencias ← Edició anterior		Revisió del 20:15, 25 nov 2016 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{Infotaula persona '''Joaquín Abarca i Blanque.''' (Osca, [[22 de maig]] de [[1778]] - [[Torí]], [[21 de juny]] de 1844).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/abarca__joaquin.htm Joaquín Abarca, Biografías y Vidas, 2004-14]</ref> [[Bisbe]] de [[Província de Lleó\|León]] i conseller de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], pretendent al tron d'Espanya durant la [[Primera Guerra Carlina]].▼ \| nom = Joaquín Abarca \| imatge = Joaquín Abarca-Magués.jpg \| peu = \| nom_naixement = Joaquín Abarca Blanque \| data_naixement = \| lloc_naixement = \| data_defuncio = \| lloc_defuncio = \| alies = \| residencia = \| nacionalitat = \| educacio = \| alma_mater = \| conegut_per = [[bisbat de Lleó\|Bisbe de Lleó]] i conseller de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], \| ocupacio = \| periode_actiu = \| organitzacio = \| ocupador = \| obres_notables = \| genere = \| moviment = \| carrec = \| escut_carrec = \| inici = \| final = \| partit_politic = \| conjuge = \| honors = Cavaller de l'[[Orde del Toisó d'Or]] \| premis = ? \| signatura = \| lloc_web = \| notes = }} ▲'''Joaquín Abarca i Blanque.''' ([[Osca]], [[22 de maig]] de [[1778]] - [[Torí]], [[21 de juny]] de 1844).<ref>[http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/abarca__joaquin.htm Joaquín Abarca, Biografías y Vidas, 2004-14]</ref> fou [[~~Bisbe]]~~bisbat de ~~[[Província~~Lleó\|Bisbe de Lleó~~\|León~~]] i conseller de [[Carles Maria Isidre de Borbó]], pretendent al tron d'Espanya durant la [[Primera Guerra Carlina]]. En la seva època va ser conegut vulgarment com ''el bisbe de León.'' Va estudiar [[filosofia]] i va rebre el grau de doctor en [[dret civil]] i [[dret canònic\|canònic]]. El [[1837]] va ser nomenat cap del govern carlista.El [[1804]] va ser nomenat canonge doctoral de la [[catedral de Tarassona]]. El [[1822]], durant el [[Trienni Liberal]], va haver de fugir a [[França]], perseguit per les seves activitats anti-liberals. Quan va ser restablit l'absolutisme en 1824, [[Ferran VII d'Espanya\|Ferran VII]] li va concedir el bisbat de Lleó. Un any després va ser nomenat [[Consell d'Estat d'Espanya\|Conseller d'Estat]], càrrec que no va exercir correctament pel que va haver de tornar al bisbat. En [[1839]] va marxar a [[França]]. Va morir en el desterrament, prop de [[Torí]]. Simpatitzant de la causa [[Carlisme\|carlina]], es va incorporar al seguici de don Carlos arran de la mort de Ferran VII, acompanyant-lo en el seu exili a [[Portugal]] i posterior viatge a [[Anglaterra]]. Va ser un personatge clau en aquest seguici, home de confiança i conseller del reclamant fins al punt que va ser nomenat president del seu ministeri amb competències en ~~Gracia~~Gràcia i Justícia. Feroç enemic del [[Rafael Maroto Yserns\|general Maroto]], va fustigar en contra seva a don Carlos en diverses ocasions. Des del punt de vista militar era, segons els biògrafs historiadors, poc eficient i els consells que va donar en aquest terreny van resultar infructuosos. Va ser expulsat a França al final de la [[Primera Guerra Carlina]], on es va reunir un temps després amb don Carlos al seu exili.▼ ~~== Biografia ==~~ Va estudiar [[filosofia]] i va rebre el grau de doctor en [[Dret civil]] i [[Dret canònic\|canònic.]] En [[1837]] va ser nomenat cap del govern carlista. En [[1839]] va marxar a [[França]]. Va morir en el desterrament, prop de [[Torí]]. En la seva època va ser conegut vulgarment com ''el bisbe de León.'' El [[1804]] va ser nomenat canònic doctoral de la [[catedral]] de Tarassona. El [[1822]], durant el [[Trienni Liberal]], va haver de fugir a [[França]], perseguit per les seves activitats antiliberales. Quan va ser restablit l'absolutisme en 1824, [[Ferran VII d'Espanya\|Fernando VII]] li va concedir el bisbat de León. Un any després va ser nomenat [[Consell d'estat\|Conseller d'Estat]], càrrec que no va exercir correctament pel que va haver de tornar al bisbat. ▲Simpatitzant de la causa [[Carlisme\|carlina]], es va incorporar al seguici de don Carlos arran de la mort de Ferran VII, acompanyant-lo en el seu exili a [[Portugal]] i posterior viatge a [[Anglaterra]]. Va ser un personatge clau en aquest seguici, home de confiança i conseller del reclamant fins al punt que va ser nomenat president del seu ministeri amb competències en Gracia i Justícia. Feroç enemic del [[Rafael Maroto Yserns\|general Maroto]], va fustigar en contra seva a don Carlos en diverses ocasions. Des del punt de vista militar era, segons els biògrafs historiadors, poc eficient i els consells que va donar en aquest terreny van resultar infructuosos. ~~Va ser expulsat a França al final de la [[Primera Guerra Carlina]], on es va reunir un temps després amb don Carlos en el seu exili.~~ == Referències == Linha 14 ⟶ 41: == Bibliografia == * [[Antonio Pirala\|Pirala, Antonio]]: ''~~Història~~Historia de la guerra civil iy ~~dels~~de los ~~partits~~partidos liberal iy carlista.''. ~~Segona~~Segunda ~~edició~~edición. ~~Augmentada~~Aumentada ~~amb~~con la ~~Regència~~Regencia de Espartero. Madrid. Mellado. 1868-71. ~~Sis~~Seis ~~toms~~tomos. * [[Isidoro Magues]]. ''Don Carlos ie i suoi Difensori.''. Firenze 1837. == Enllaços externs == * [http://www.catholic-hierarchy.org/bishop/babarca.html Catholic hierarchy] * [http://www.biografiasyvidas.com/biografia/a/abarca__joaquin.htm Joaquín Abarca, ~~Biografies~~Biografías iy ~~Vides~~Vidas, 2004-14] {{orfe}} [[Categoria:Cavallers del Toisó d'Or]] [[Categoria:Persones d'Osca]]

Joaquín Abarca Blanque: diferència entre les revisions