Juana Ginzo Gómez: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot elimina la paraula 'Plantilla' de les plantilles
Cap resum de modificació
Línia 4:
Després de finalitzar la [[Guerra Civil Espanyola|guerra civil]] va treballar netejant cases per guanyar-se la vida fins que el 1946, després de presentar-se al concurs de descobriment de nous talents, ''Tu carrera es la radio'', va poder integrar-se en la plantilla d'actors de [[Radio Madrid]] ([[Cadena SER]]). En els anys següents va arribar a convertir-se en una de les veus més emblemàtiques de la ràdio espanyola. Especialment popular des de 1953 amb ''[[Diego Valor]]'' i sobretot des de 1959 quan va començar a interpretar el serial radiofònic ''[[Ama Rosa]]'', de [[Guillermo Sautier Casaseca]], que va arribar a convertir-se en un autèntic fenomen sociològic i que amb la seva emissió diària paralitzava l'activitat del país, pendent de les peripècies del personatge.
 
Gràcies al seu èxit radiofònic va poder també intervenir en algunes pel·lícules com a ''[[Novio a la vista]]'' (1954), de [[Luis García Berlanga]], ''[[Los ladrones somos gente honrada]]'' (1956) i ''[[El tigre de Chamberí]]'' (1957) o més recentment, ''[[Bearn o La sala de les nines (pel·lícula)|Bearn o La sala de les nines]]'' (1983), de [[Jaime Chávarri]], [[Werther (pel·lícula)|Werther]] (1986), de [[Pilar Miró]], ''[[La estanquera de Vallecas]]'' (1987), de [[Eloy de la Iglesia]] i ''[[Antártida (pel·lícula)|Antártida]]'' (1995), de [[Manuel Huerga]].
 
La seva últimes activitats enfront d'un micròfon van ser les seves col·laboració, primer amb [[Concha García Campoy]] a ''Días de radio'' (1993), d'[[Antena 3 Radio]] i més tard, entre 1999 i 2003 al programa ''Lo que es la vida'' que presentava [[Nieves Herrero]] a [[Radio Nacional de España]].