Felipe González Márquez: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
+ referències |
||
Línia 51:
Va sofrir les primeres [[vaga general|vagues generals]] de la democràcia, el que va dur al distanciament del seu partit del sindicat [[Unió General de Treballadors]] ([[Unió General de Treballadors|UGT]]), també creat pel fundador del PSOE [[Pablo Iglesias]], i a la ruptura de la seva amistat amb el líder del sindicat [[Nicolás Redondo Urbieta]], el seu valedor al [[Congrés de Suresnes]].
Entre els anys [[1983]] i [[1987]] els [[Grups Antiterroristes d'Alliberament]] van ser responsables de la mort de 23 persones i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del [[Ministeri de l'Interior d'Espanya|Ministeri de l'Interior]] que van dur a la presó, entre altres al ministre de l'Interior [[José Barrionuevo Peña]] i [[Rafael Vera]], Secretari d'Estat per la Seguretat, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi [[Ricardo García Damborenea]], l'ex governador civil de Guipúzcoa [[Julen Elgorriaga]], el tinent coronel [[Ángel Vaquero]] i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil [[Enrique Rodríguez Galindo]]. El mateix president del govern espanyol, Felipe González, fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Colli |nom=Nieves |títol=La "X" de los GAL, 25 años despues |url=http://www.abc.es/20110405/espana/abcp-anos-despues-20110405.html |llengua=castellà |editorial=ABC |data=5/4/2011 |pàgines= |isbn=}}</ref> tot i que no fou finalment processat,<ref>''[http://www.anuaris.cat/continguts/article.php?id=69 cas GAL, 1997]'', Anuaris.cat</ref> i en [[2010]] declarà que tingué l'oportunitat de volar la cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho.<ref>Juan José Millás, ''[http://www.elpais.com/articulo/reportajes/Tuve/decidir/volaba/cupula/ETA/Dije/hice/correcto/elpepusocdmg/20101107elpdmgrep_2/Tes Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto]'', entrevista a Felipe González, El País, 7/11/2010 {{es}} </ref>
Durant la seva última etapa de govern es van succeir els escàndols de corrupció: ''[[cas Flick|Flick]]'' (finançament il·legal del PSOE), fons reservats (desviament de partides destinades a la lluita antiterrorista), ''[[cas Filesa|Filesa]]'' (les empreses Filesa, Malesa i Time-Export, que servien per a finançar il·legalment al PSOE), Ibercorp, comissions il·legals en l'[[AVE]], cas Juan Guerra (germà del vicepresident Alfonso Guerra) i el cas [[Luis Roldán]] (director de la [[Guàrdia Civil]]). A més, va sortir a la llum pública el [[terrorisme d'estat]] ([[Grups Antiterroristes d'Alliberament|GAL]]), que es van veure involucrats membres del seu govern. A pesar d'aquest cúmul d'escàndols, González sempre va negar la seva implicació i coneixement sobre ells.
| |||