Technicolor: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 29:
Un problema més seriós va ser la inflor de la pel·lícula. Les pel·lícules en general tendien a doblegar-se després de l’ús repetit. Cada vegada que es projectava una pel·lícula, cada fotograma s’encalfava a causa de la intensa llum del projector, fent que s’inflés lleugerament. Després es refredava i la inflor remetia, però no del tot. Es va descobrir que les pel·lícules enganxades no només tenien molta tendència a aquesta inflor, sinó que la direcció de la mateixa podia de sobte i aleatòriament canviar de la part de darrere a la de davant o viceversa. Així doncs, fins i tot una persona molt atenta encarregada de la projecció no podia evitar que la imatge es desenfoqués de sobte al canviar aquesta direcció. Per tant, Technicolor havia de subministrar còpies noves perquè les còpies deformades poguessin ser enviades als laboratoris de [[Boston]] per a ser aplanades, procés després del qual podien tornar a la circulació, almenys per un temps.
El gruix especial de la pel·lícula i la presència de capes d'imatges en les dues superfícies feia que les còpies fossin especialment vulnerables a les ratllades i, com que les ratllades eren de colors molt vius, suposaven una gran molèstia. Tallar una còpia de pel·lícula en ''procés 2'' sense atenció especial a la seva construcció inusualment laminada solia acabar en un mal tall que feia que s'encallés al projector. Fins i tot abans que es descobrissin aquests problemes, Technicolor ja tenia clar que aquesta idea de pel·lícules enganxades era només una solució provisional i, de fet, ja estaven treballant per a desenvolupar un procés millorat<ref>"[http://www.widescreenmuseum.com/oldcolor/kalmus.htm Kalmus, Herbert. "Technicolor Adventures in Cinemaland", ''Journal of the Society of Motion Picture Engineers'', December 1938]"</ref>.
==== Procés 3 ====
| |||