Revisió del 01:04, 30 nov 2016 modifica Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.095 edits →‎Explicacions ← Edició anterior		Revisió del 22:40, 1 des 2016 modifica desfés Joutbis (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Verificadors de comptes d'usuari 71.095 edits ramificacions Edició següent →
Línia 36: També s'ha al·legat que es va tractar d'un doble assassinat camuflat com a assassinat-suïcidi. En una sèrie d'entrevistes amb el [[tabloide]] ''Kronen Zeitung'', l'[[Zita de Borbó-Parma\|Emperadriu Zita]] va explicar que creia que les morts del Príncep Hereu Rodolf i la seva amant no eren un doble suïcidi, sinó un assassinat executat per agent francesos a les ordres de [[Georges Clemenceau]].<ref>Brook-Shepherd, Gordon. (1991). ''The Last Empress – The Life and Times of Zita of Austria-Hungary 1893–1989''. Harper-Collins. ISBN 0-00-215861-2</ref><ref>Bassett, Richard, ''For God and Kaiser: The Imperial Austrian Army, 1619-1918'', Yale University Press, 2015.</ref> ==Ramificacions polítiques== S'especula que la mort de Rodolf va arruïnar el matrimoni dels seus pares; certament, va canviar la successió imperial, i possiblement va contribuir en certa manera al final de l'antiga casa d'Habsburg el 1918. La desaparició del liberal Rodolf va facilitar les polítiques conservadores de Francesc Josep. La mort misteriosa de l'Arxiduc Rodolf, Príncep Hereu d'Àustria i Hongria, va provocar immediatament una crisi dinàstica. Com que era el fill únic de Francesc Josep, el germà de l'Emperador, [[Carles Lluís Josep Maria d'Àustria\|Carles Lluís]], es va convertir en hereu de l'[[Imperi Austrohongarès]], encara que havia circulat la notícia que havia renunciat als seus drets en favor del seu fill gran, l'[[Francesc Ferran d'Àustria\|Arxiduc Francesc Ferran]].<ref>{{cite news\|title =The Crown Prince's Successor\|publisher =New York Times\| date =1889-02-02\| url =http://query.nytimes.com/gst/abstract.html?res=9F04E0D9153AE033A25751C0A9649C94689FD7CF}}</ref>. Carles Lluís va morir el 1896 i l'hereu va passar a ser Francesc Ferran.<ref>{{cite news\|title =Austria's Insecurity \|publisher =[[New York Times]]\| date =1896-06-16 \| url =http://query.nytimes.com/mem/archive-free/pdf?res=F1091FFF345C107389DDAF0994DE405B8685F0D3}}</ref> Després de l'[[Assassinat de Sarajevo\|assassinat de Francesc Ferran el 1914]], l'hereu va passar a ser el nebot de Francesc Ferran, nét de Carles Lluís, [[Carles I d'Àustria i IV d'Hongria\|Carles]]. Fou Carles qui va acabar succeint el seu besoncle com a Emperador Carles I el 1916. ==Bibliografia==

Incident de Mayerling: diferència entre les revisions