Rata llebre sud-africana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
| status_system = iucn3.1
| fossil_range = [[Pliocè inferior]] – recent
| image =
| ordo = [[Rodentia]]
| subordo = [[Anomaluromorpha]]
Línia 15:
| synonyms = ''Pedetes caffer''
}}
La '''rata llebre sud-africana''' (''Pedetes capensis'') és un [[rosegador]] [[anomaluromorf]]
== Descripció ==
{{commonscat}}▼
[[Image:SpringhaasSkelLyd.jpg|thumb|right]]
La rata llebre sud-africana sembla un petit [[cangur]] (malgrat no estar relacionat) amb unes potes posteriors ben desenvolupades, que li permeten fer salts de més de 2 metres. Aquesta espècie pot a arribar a tenir una longitud de cap i cos d'entre 35 i 45 centímetres i un pes mig de 3 quilograms. La cua li afegeix entre 36 i 47 centímetres a la longitud total de l'animal. El color d'aquest mamífer varia del marró vermellós al gris pàl·lid, amb l'extrem de la cua de color negre.
== Comportament ==
{{Anomaluromorfs}}▼
S'alimenta de matèria vegetal i, ocasionalment, d'[[Insecte|insectes]]. Tenen 4 dits als peus, amb urpes que semblen petites peülles i que són més amples que les de mans. Tenen un coll gruixut i musculat que suporta els seu cap curt. Tenen grans ulls i les seves orelles tenen un [[tragus]] que impedeix que els entri sorra quan estan excavant.
La rata llebre sud-africana es reprodueix durant tot l'any. Les femelles donen a llum una única cria uns tres cops l'any. A diferència d'altres rosegadors, que tenen cries cegues i sense pèl, les cries d'aquesta espècies neixen amb pèl i són actives poc després del seu naixement. No obstant això, no són deslletades i no abandonen el cau matern fins a assolir aproximadament la meitat del seu creixement. Aquest llarg període de cura dels pares ajuda a reduir els efectes d'una taxa de natalitat que, entre els rosegadors, és notablement baixa.<ref name="EoM">{{ref-llibre |editor=Macdonald, D. |autor= Butynski, Thomas M. |any=1984 |títol= The Encyclopedia of Mammals|editorial= Facts on File|lloc=New York|pàgines= 634–635|isbn= 0-87196-871-1}}</ref>
Són animals bàsicament nocturns, malgrat que de vegades estan actius durant el dia. Durant el dia, viuen en túnels excavats per ells mateixos. Bloquegen l'entrada del cau amb terra de l'interior del tunel. Els resulta més senzill excavar durant l'estació de pluges, quan el terra és humit. Salten com un cangur sobre les potes del darrere, retirant-se al seu cau quan estan espantades. Una parella pot ocupar diferents caus en diferents dies. Tendeixen a fer 3 caus propers de forma circular. Aquests caus es troben generalment prop de l'arbre o arbust més alt del seu territori, que s'esten entre 25 i 250 metres al voltant del seu cau. Durant les sequeres aquesta àrea pot incrementar-se.
== Referències ==
{{referències}}
▲{{commonscat}}
▲{{Anomaluromorfs}}
{{Bases de dades taxonòmiques}}
{{ORDENA:Rata Llebre Sud-Africana}}
| |||