Castell de Sant Ferran: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 38:
=== Segle XIX ===
Durant la [[Guerra del Francès]] (1808-14) i com d'altres places fortes espanyoles, Sant Ferran fou ocupat per les tropes napoleòniques comandades pel coronel [[Piat]].<ref name="castillosanfernando.org"/> En aquest període es va produir dins els seus murs la mort del general [[Mariano Álvarez de Castro]], defensor de la ciutat de [[Girona]] durant el terrible setge de 1809. Aquest fet, emmarcat per la llegenda, ha passat a formar part de la memòria popular de la comarca. Poc després de la mort del general, a l'abril de 1811, Sant Ferran és recuperat per les tropes de la Junta Superior del Principat, per mitjà d'un audaç cop de mà conegut com [[la Rovirada]] i va romandre en poder de les mateixes per espai de quatre mesos. Aquesta circumstància donà lloc al primer i únic setge formal patit per la fortalesa.<ref name="patmapa"/>
El 2 de maig de [[1811]] els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16, el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.<ref name="ingenierosdelrey">[http://www.ingenierosdelrey.com/fortificaciones/figueras/figueras.htm CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España]. Fortificaciones españolas. </ref> El castell romandrà en mans franceses fins al maig de [[1813]] quan el mariscal [[Louis Gabriel Suchet|Suchet]], que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre [[Ferran VII]] i [[Napoleó]], decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.<ref name="ingenierosdelrey"/> L'exèrcit dels [[Cent Mil Fills de Sant Lluís]] entra a Catalunya l'any [[1823]] perseguint els liberals en representació de la [[Santa Aliança]] (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant [[Figueres (Alt Empordà)|Figueres]] el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.<ref name="ingenierosdelrey"/><ref name="castillosanfernando.org"/> Al llarg del segle XIX Sant Ferran va seguir els esdeveniments polítics i socials del país des del seu paper de petita guarnició de província.<ref name="patmapa"/>
| |||