Revisió del 18:14, 5 des 2016 modifica 185.112.2.33 (discussió) →‎Pel·lícula escandalosa ← Edició anterior		Revisió del 10:38, 7 des 2016 modifica desfés Banyeres (discussió \| contribucions) Autopatrullats 28.206 edits →‎Pel·lícula escandalosa Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 81: === Pel·lícula escandalosa === La pel·lícula va ésser molt criticada, i fins i tot atacada, en el moment de la seva sortida en sala el 1972. Nombrosos països europeus van classificar la pel·lícula com X, entre els quals França que la prohibí als menors de 18 anys. Associacions familiars i crítics cinematogràfics es van pronunciar en contra de la pel·lícula i la van qualificar d'excés pornogràfic. A Itàlia, d'on Bertolucci és natiu, la pel·lícula va ésser simplement prohibida la difusió i el realitzador va perdre els seus drets cívics.<ref name="Allocine" /> L'escena considerada com la més xocant, i també la més famosa, és l'escena de [[sodomia]], a la cuina, on la mantega serveix de lubrificant. Aquesta escena va ser preparada per Marlon Brando i Bertolucci, sense que figurés al guió ni ho sabés [[Maria Schneider]]. Encara que l'acte sigui simulat, les llàgrimes de Maria Schneider són ben reals, ja que va quedar extremadament escandalitzada. Anys més tard, declararà al respecte que ella assimilava aquesta escena a una [[violació]] i que mai havia perdonat Bertolucci.<ref name="Allocine" /> Aquest, en la desaparició de l'actriu el febrer de 2011, dirà haver lamentat no haver-se excusat abans de la seva mort.<ref name="libe" /> L'escena considerada com la més xocant, i també la més famosa, és l'escena de [[sodomia]], a la cuina, on la mantega serveix de lubrificant. Aquesta escena va ser preparada per Marlon Brando i Bertolucci, sense que figurés al guió ni ho sabés [[Maria Schneider]]. Encara que l'acte sigui simulat, les llàgrimes de Maria Schneider són ben reals, ja que va quedar extremadament escandalitzada. Anys més tard, declararà al respecte que ella assimilava aquesta escena a una [[violació]] i que mai havia perdonat a Bertolucci.<ref name="Allocine" /> Aquest, en la desaparició de l'actriu el febrer de 2011, dirà haver lamentat no haver-se excusat abans de la seva mort.<ref name="libe" /> ===Brando en el seu personatge=== Abans que el paper no se li assignés a Brando, Bertolucci ho va proposar en principi a [[Jean-Louis Trintignant]], heroi de les seves precedents pel·lícules, entre les quals ''El conformista''. Però va refusar per pudor. Bertolucci ho va proposar de manera successiva a [[Jean-Paul Belmondo]] i a [[Alain Delon]], però cap dels dos va acceptar. Se li va suggerir llavors a [[Marlon Brando]] que, després de nombrosos fracassos, s'havia reconciliat amb l'èxit gràcies al triomf de ''[[El Padrí]]'' de [[Francis Ford Coppola\|Coppola]].<ref name="Allocine"></ref> Durant el rodatge, Brando no va deixar de modificar els diàlegs del personatge, ja que trobava el text de sortida poc interessant. Schneider declararà que Marlon també s'havia implicat en la direcció, ja que a Bertolucci semblava que li costava.<ref name="Allocine"></ref> Durant el rodatge, Brando no va deixar de modificar els diàlegs del personatge, ja que trobava el text de sortida poc interessant. Schneider declararà que Marlon també s'havia implicat en la direcció, ja que a Bertolucci semblava que li costava.<ref name="Allocine"></ref> Davant la polèmica que va aixecar la pel·lícula, Brando renegarà del seu personatge per por que la seva imatge sigui degradada de forma duradora amb el públic i la crítica. Com a conseqüència, sempre s'ha negat a tornar-la a veure.<ref name="Allocine"></ref>

L'últim tango a París: diferència entre les revisions