Franz Kafka: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot normalitza el nom dels paràmetres de la infotaula |
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
||
Línia 94:
[[Fitxer:Kafka monument.jpg|thumb|Estàtua de bronze de Franz Kafka a Praga.]]
Els crítics han interpretat els treballs de Kafka en el context d'una varietat d'escoles literàries, com [[modernisme]], [[realisme màgic]], etc.<ref name=interpretation>[http://www.coskunfineart.com/details.asp?workId=40 Franz Kafka 1883 - 1924] a www.coskunfineart.com </ref> L'aparent desesperança i absurditat que semblen impregnar els seus treballs es consideren emblemàtiques de l'[[existencialisme]]. D'altres han intentat trobar una influència [[Marxisme|marxista]] en la seva sàtira de la [[burocràcia]] en texts com ''[[A la colònia penitenciària]]'', ''[[El procés]]'', i ''[[El castell]]'',<ref name=interpretation /> mentre que d'altres assenyalen l'[[anarquisme]] com a inspiració pel punt de vista antiburocràtic de Kafka. Tanmateix, hi ha qui interpreta els seus treballs a través de la lent del [[judaisme]] ([[Jorge Luis Borges|Borges]] feia uns quants comentaris a aquesta consideració), a través del [[Sigmund Freud|freudisme]]<ref name=interpretation /> (a causa de les seves lluites familiars), o com al·legories d'una metafísica que cerca [[Déu]] ([[
Més modernament, [[Walter Benjamin]] va parlar de la tensió entre la tradició mística i la modernitat metropolitana. Hi ha qui considera, però, que sota les línies de Kafka no es troba cap sentit ocult, que només són històries i contes, ja que el món que desitja Kafka no és res ocult: és un món dels éssers humans, construït per ells mateixos ([[Hannah Arendt]]). I, en definitiva, mai s'encén en Kafka l'aura de l'infinit: cada frase val literalment el que diu ([[Theodor Adorno]]). Més encara, [[Roland Barthes]], d'acord amb la crítica i traductora kafkiana, [[Marthe Robert]], defensa, abans de res, fixar-se en la seva tècnica "al·lusiva", tècnica que apel·la a alguna cosa defectiva per força, ja que el sentit del món no és enunciable.
| |||