ISBN: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Es desfà la revisió 17539529 de 85.192.74.208 (Discussió)
m faltes
Línia 2:
El '''número internacional normalitzat per a llibres''' (de l'[[anglès]] '''''International Standard Book Number''''', acrònim '''ISBN''' pronunciat de vegades com «is-bin»), és un [[identificador]] únic per a publicacions escrites monogràfiques, previst per a ús comercial. Va ser creat a [[Anglaterra]] el [[1966]] per les llibreries i papereries britàniques. Originalment es deia ''Standard Book Numbering'' (en català, «Numeració Estàndard del Llibre») o SBN. Va ésser adoptat com a estàndard internacional ''ISO 2108'' el [[1970]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.310|llengua=castellà|consulta=1 de desembre de 2014}}</ref>
 
A Espanya se'n va adoptar l'ús l'any 1972 a partir el Decret 2984/1972,<ref>[http://www.boe.es/boe/dias/1972/11/04/pdfs/A19639-19640.pdf Aparició al BOE 265, de 4 de novembre de 1972, del Decret 2984/1972] "''...por el que se establece la obligación de consignar en toda clase de libros y folletos el libro ISBN''". </ref> que establia l'obligatorietat d'assignar l'ISBN a totes les publicacions. Aquesta obligatorietat es va derogar amb el decret 2063/2008.<ref>[http://agenciaisbn.es/web/faq.php Declaració de la no obligatorietat al web de l'AgenciaAgència delde l'ISBN] </ref><ref>[http://www.boe.es/boe/dias/2009/01/12/pdfs/BOE-A-2009-504.pdf Aparició al BOE-A-2009-504, de 12 de gener de 2009, del Decret 2063/2008] </ref>
 
== Quan s'usa l'ISBN? ==
L'ISBN té com a objectiu el seu ús com a identificador comercial en publicacions no periòdiques, independentment del seu format. És un sistema de numeració de llibres que permet identificar un títol i una edició determinada i que permet la normalització i coordinació a nivell internacional. Aquest número pot ser llegit mecànicament, cosa que minimitza la possibilitat d'errors. Avui dia no és obligatori, però es considera essencial per a la identificació d'una publicació durant el seu emmagatzematge i distribució. L'''AgenciaAgència del ISBN'' remarca que aquest identificador no és necessari si la publicació no està destinada a la venda; tanmateix, l'Agència Internacional de l'ISBN en recomana l'ús en publicacions gratuïtes destinades a la distribució pública.
Altres tipus de publicacions tenen els seus propis estàndards internacionals d'identificació. Per exemple, dins les publicacions periòdiques, com les revistes, s'utilitza l'''International Standard Serial Number'' (en català, «Número Internacional Normalitzat de Publicacions Seriades») o ([[ISSN]]).
 
Línia 11:
El número d'ISBN està format per tretze dígits - ISBN-13 - (fins a finals del 2006 en constava de deu - ISBN-10 -, però es va canviar per raons de compatibilitat amb el sistema de codi de barres [[EAN-13]] i per a augmentar la capacitat del sistema) i es divideix en cinc parts d'extensió variable separades amb guions o espais.
# La primera part és un prefix -978- que identifica el producte llibre. També permet l'ampliació del sistema ISBN: quan la numeració actual s'hagi acabat es començarà a fer servir el prefix 979.
# La segona part s'anomena identificador de grup i identifica un país, una àrea geogràfica o lingüística i pot tenir d'1 a 5 dígits. Per exemple, l'identificador d'Espanya -independentment de la llengua de publicació- és el 84, i el del grup lingüisticlingüístic alemany -independent del país de publicació- és el 3.
# La tercera part es coneix com a prefix editorial i identifica a una editora concreta; pot tenir fins a 7 dígits.
# La quarta part és l'identificador de títol i correspon a una edició i a un format determinats d'un títol.