Revisió del 00:24, 13 des 2016 modifica Jaumellecha (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 149.094 edits m →‎La caiguda de l'Imperi (408-472) ← Edició anterior		Revisió del 00:46, 13 des 2016 modifica desfés Jaumellecha (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors 149.094 edits m →‎La caiguda de l'Imperi (408-472) Etiqueta: editor visual Edició següent →
Línia 190: A la crisi interna de l'Imperi es va unir que en l'hivern del 405-406 es va gelar el [[Rin]] i els [[pobles germànics]] van creuar el riu a peu: els [[sueus]], [[vàndals]] i [[alans]] es van llançar a la conquesta i el saqueig de les terres de la [[Gàl·lia]]. A la tardor de 409 entraven en Hispània.<ref name="LP&AN2001pag37">Lostal Pros i Ansón Navarro (2001), p. 37 i següents.</ref> La invasió germana va coincidir amb l'aixecament de [[Constantí (usurpador)\|Constantí III]] en 407, en aquell temps comandant de [[Britània]], contra l'emperador d'Occident, [[Flavi Honori]]. Constantí va establir la seva capital en [[Arle]], a la Gàl·lia, enviant al seu fill, [[Constant II (usurpador)\|Cèsar Constant]], i al seu general [[Geronci (general)\|Geronci]] a conquerir la Lusitania, encara fidel a [[Flavi Honori\|Honori]], fill de [[Teodosi I el Gran\|Teodosi I]], emperador natural de [[Coca (Segòvia)\|Cauca]]. A la tornada, Constantí va passar per Caesaraugusta, deixant-hi la seva dona a Geronci i a la ~~majoria~~major part del seu exèrcit. Geronci va decidir revoltar-se contra Constantí i Constant, pactant amb els alans, sueus i vàndals la repartició de la Península i llançant-se a la persecució de Constant, al qual va capturar i matar. El fet indica que la ciutat tenia la suficient importància tant per a ser considerada segura per Constant, com amb els recursos necessaris per ser base d'un aixecament per Geronci. Honori va reaccionar en 411, derrotant tant a Constantí com a Geronci, però només va aconseguir reconquerir la Taraconense, quedant la resta d'Hispània en mans de les tribus germàniques.<ref name="LP&AN2001pag37" /> L'arqueologia mostra que durant el segle V es van abandonar els llocs públics de la ciutat. El fòrum va ser abandonat i els carreus del teatre van ser reutilitzats en la construcció d'habitatges. Aquests habitatges sovint es van construir precisament en aquests espais públics abandonats, el que es pot explicar com un intent d'acomodar dins de la muralla a les poblacions rurals que fugien de la inestabilitat regnant.<ref>Fatás (2008), p. 64-65</ref> Caesaragusta es va lliurar dels atacs dels [[bagaudes]] que hi va haver entre els anys 441 i 454 gràcies a les seves poderoses muralles. El problema va ser tan important que [[Turiaso]] va ser assaltada, conquerida i massacrada, morint fins i tot el bisbe Lleó. Per solucionar el problema, [[Teodoric II]], rei dels visigots, encara sota obediència romana, va enviar al seu germà Frederic al comandament d'un exèrcit.<ref name="LP&AN2001pag37" /> La ''«[[Crònica Caesaraugustana]]»'' recull l'última visita d'un emperador romà en 460. L'emperador [[Juli Valeri Majorià\|Majorià]] (457-461) va recalar a Caesaragusta de camí al nord d'Àfrica, que havia caigut en mans dels vàndals [[asdings]]. El fet resulta curiós si es té en compte que el camí lògic per anar cap a Cartagena hagués estat per la costa, però potser la importància militar de la ciutat li va fer desviar-se.<ref name="LP&AN2001pag39">Lostal Pros i Ansón Navarro (2001), p. 39 i següents..</ref> En 472, la ciutat va ser definitivament conquerida per un exèrcit visigot liderat pel comte Gauteric, en nom del rei [[Euric]], i la van anomenar «''Cesaracosta''». Només quatre anys després, en 476, [[Odoacre]], cap dels [[hèruls]], deposa a l'[[Ròmul August\|últim emperador romà d'occident]], el que es considera habitualment com la fi de l'Imperi Romà d'Occident i el començament de l'[[Edat mitjana\|Edat Mitjana]].<ref name="LP&AN2001pag39" /> == Notes ==

Cesaraugusta: diferència entre les revisions