Cesaraugusta: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 176:
L'any 311, Galeri (260-311) va publicar l'edicte que legalitza oficialment a l'església cristiana i, a partir del 313, el cristianisme va obtenir una posició de privilegi enfront de la religió tradicional.<ref>Escribano (1998), p. 69</ref> Això va permetre la realització d'una sèrie de concilis, com el ja esmentat d'Iliberis, en els quals l'església va depurar i eliminar una sèrie d'[[Heretgia|heretgies]]. Al [[Concili d'Arle del 314|concili d'Arles]], a l'any 314, van ser enviats Rufí i Clemenci. En 343, Cast, bisbe de Saragossa, va ser convocat a Serdica (actual [[Sofia]], [[Bulgària]]) per combatre l'[[arrianisme]]. També es van realitzar [[Concilis de Saragossa|concilis a Saragossa]], sent el primer al 380, dedicat a la lluita contra el [[priscil·lianisme]].<ref name="LPAN2001pag35">Lostal Pros i Ansón Navarro (2001), p. 35</ref>
D'entre l'any 330 i 350, s'han conservat dos sarcòfags [[Església primitiva|paleocristians]], que es conserven a l'església [[Basílica de Santa Engràcia (Saragossa)|basílica de Santa Engràcia]]. Possiblement provinguin d'una necròpoli que es trobava a l'àrea de Santa Engràcia i la plaça de ''Los Sitios'', relacionada amb el ''Martyrium'' esmentat anteriorment.<ref name="LPAN2001pag35" /> Tots dos són de marbre esculpit en Roma i portats en vaixell, el que indica l'existència de cristians amb suficients recursos. El primer, anomenat de l'Assumpció o de la ''receptio animae'', mostra diverses escenes bíbliques, com la creació d'[[Adam]] i [[Eva]], la curació de l'hemorroisa, la orant entre dos [[Apòstol|apòstols]], la ''receptio animae'', la curació del cec, les [[Conversió de l'aigua en vi|noces de Canà]] i el [[Pecat original|Pecat Original]].<ref>Fatás (2008), p. 63</ref> El segon sarcòfag, anomenat habitualment «Trilogia Petrina», mostra el [[miracle]] de la font, l'arrest de [[Sant Pere|Pere]], l'escena del gall, la curació del cec, la [[conversió de l'aigua en vi]], la [[La multiplicació dels pans i dels peixos|multiplicació dels pans i dels peixos]] i la [[resurrecció de Llàtzer]].<ref name="LPAN2001pag33" />
A més de la ja esmentada basílica-església de Santa Engràcia, que es trobava en el mateix lloc que l'edifici actual, és possible que hi haguessin altres dues basíliques-esglésies a la ciutat. La primera, la de ''Santa Maria'', al lloc en el qual es troba actualment la [[Basílica del Pilar]]; la segona, la de ''San Millán'', en els terrenys de l'antic teatre romà.<ref>''[http://books.google.de/books?id=DAL-lG7Ts48C&pg=PA85&lpg=PA85&dq=galve+mostalac&source=bl&ots=JL19eCQc77&sig=_TfmZjWLfFcZvnHhqA1VVaB6IfM&hl=es&sa=X&oi=book_result&resnum=1&ct=result#PPA86,M1 Zaragoza: colonia Caesar Augusta]'' (2007), ISBN 88-8265-398-6. coord. Guillermo Fatás,</ref> També s'ha especulat sobre l'existència d'una tercera basílica-església a la necròpolis occidental, identificant-la amb la de ''San Félix''.<ref name="Fatás707">Fatás (2008), p. 707</ref> És d'assenyalar que s'han trobat les restes del temple del fòrum sota la catedral de ''La Seo'',<ref name="Fatás679">Fatás (2008), p. 679 i següents.</ref> el que indica una continuïtat del culte des d'època romana, passant per la [[mesquita]] major de [[Saraqusta]] i per la catedral cristiana moderna, tot i que no s'han trobat proves arqueològiques de l'existència d'un temple cristià romà o [[Visigots|visgòtic]] en el lloc.<ref name="autogenerated1">Lostal Pros i Ansón Navarro (2001), p. 73</ref>
| |||