Guerres de les Tres Nacions: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Ortografia.
Etiquetes: editor visual Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Ampliació
Línia 37:
{{FixHTML|mid}}
{{FixHTML|end}}
[[Fitxer:Riot against Anglican prayer book 1637.jpg|thumb|250px|L'inici del conflicte amb [[Jenny Geddes]] contra el ''Llibre d'oracions anglicà'' (1637).]]
Les '''Guerres dels Tres Regnes''' o '''de les Tres Nacions''' és el nom amb què es coneixen les guerres que van confrontar les tres nacions aleshores angleses: Anglaterra, Escòcia i Irlanda (1639-1651) per motius religiosos i en context amb la reforma protestant de Martí Luter.

== Antecedents ==
Les guerres van ser el resultat de la tensió entre el rei i els seus súbdits degut a motius religiosos i civils. Les disputes religioses se centraven en si la religió depenia o no del monarca o de l'elecció del súbdit, que tindria una relació directa amb Déu. Pel que fa als motius civils, l'esclat es devia a la limitació del poder del rei per part del parlament, en particular en la seua capacitat d'augmentar els imposts i incitar l'exèrcit a la guerra sense el seu consentiment.<ref>{{Ref-web|url = http://www.bbc.co.uk/history/british/civil_war_revolution/ireland_kingdoms_01.shtml|títol = Civil War Revolution|consulta = |llengua = |editor = |data = (BBC)}}</ref>
 
== Conseqüències ==
Després de la derrota de tots els adversaris del New Parlament Model Army Anglès, els grans de l'exèrcit i els seus partidaris civils van dominar la política dels tres països els següents nou anys (1649-1660). El parlament havia decretat que Anglaterra era una Commonwealth, i encara que Irlanda i Escòcia van ser governats per governadors militars, representants de les circumscripcions a Irlanda i Escòcia es va seure en els parlaments anglesos del Protectorat. Amb la mort del Lord Protector [[Oliver Cromwell]] a 1658, la Commonwealth va caure en un període d'inestabilitat que va acabar en 1660, quan l'exèrcit anglès que ocupava Escòcia va marxar cap al sud al comandament del general [[George Monk]] preme el control de [[Londres]], i va convidar [[Carles II d'Anglaterra i d'Escòcia|Carles II]] a tornar als tres regnes com a rei.
 
==Referències==