Raigs catòdics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
Continuar afegit tonto culo Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils |
||
Línia 1:
Els '''raigs catòdics''', descoberts per [[Johann Wilhelm Hittorf]] el [[1869]],<ref>Joseph F. Keithley ''The story of electrical and magnetic measurements: from 500 B.C. to the 1940s'' John Wiley and Sons, 1999 ISBN 0-7803-1193-0, page 205</ref> són un feix d'[[Electró|electrons]]
A mitjans del [[segle XIX]] ja se sabia que el [[corrent elèctric]] podia passar per medis considerats [[aïllant elèctric|aïllants]] si el potencial era prou elevat. Per explorar aquesta idea, es treballava amb els anomenats tubs ([[1855]]) de [[Heinrich Geissler]] (1814-79), bufador de vidre alemany. Aquests tubs s'emplenaven primerament amb un [[gas]] i llavors es feia el [[buit]] amb una bomba pneumàtica; A mesura que es baixava la [[pressió]], el pas del corrent s'afavoria. Ja a uns 5 mmHg s'observava un pas de [[corrent continu]] i una [[lluminositat]] que emanava del mateix interior del tub. El color de la llum depenia del gas que s'hi havia introduït prèviament ([[aire]]-[[vermell]], [[argó]]-[[blau]], [[neó]]-[[taronja]]). Aquests tubs són coneguts actualment amb el nom de [[tub de neó|tubs de neó]]. A través de diversos experiments, es va veure que la lluminositat era un raig (una mena de radiació lluminosa) que sorgia del càtode i que es propagava en línia recta. Així doncs, el físic alemany [[Eugen Goldstein]] ([[1850]]-[[1930]]) els denominà el [[1876]] raigs catòdics.
| |||