Syllabus Errorum: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Al segle XIX es parlava d'Espanya en singular. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 9:
La mateixa encíclica, escrita en l'[[argot]] típic dels [[teologia|teòlegs]] només era accessible als [[exegesi|exegetes]] no va tenir gaire ressò fora del cercle d'especialistes, el ''Síl·labus'' ans al contrari en paraules clares i concises, molt inusual al Vaticà, va tenir un impacte enorme a tota la societat civil, siguin adversaris o adherents de la causa romana. Així fent, la [[Cúria romana|cúria]] i el papa, que havien volgut aturar definitivament una evolució societal, van polaritzar-la i en molts països dificultar per decennis els compromisos entre conservadors i liberals.<ref>Hervé Hasquin, «Le libéralisme belge, Quanta Cura et le Syllabus» pàgines 67-69 a: Alain Dierkens (redacció), [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2009/a030_1998_009_f.pdf ''L'intelligentsia européenne en mutation (1875): Darwin, le syllabus et leurs conséquences.''], Brussel·les, Edicions de la Universitat Llibre de Brussel·les, 1998. (en català: [[Charles Robert Darwin|Darwin]], el síl·labus i les seves consqüències)</ref> Aviat, el ''Síl·labus'' va esdevenir, segons el camp, una bandera o un símbol d'infàmia: no hi quedava cap camí mitjà. Per la seva intransigència va fomentar un [[anticlericalisme]] polític igualment intransigent prop de gent que abans aspiraven una coexistència pacífica.<ref>Claude Langlois, «Lire le Syllabus» pàgines 85-103 a: Alain Dierkens (redacció), [http://digistore.bib.ulb.ac.be/2009/a030_1998_009_f.pdf ''op.cit''], (en català: Llegir el síl·labus)</ref>
Per la devoció d'[[Isabel II d'Espanya|Isabel II]] per Pius IX, el ''Síl·labus'' va tenir un gran impacte a
A [[França]] i a [[Bèlgica]] la publicació va suscitar discussions inflamades. A l'inici del gener de [[1865]] els governs francès i italià van prohibir-ne la lectura pública.<ref>Giovanni Spadolini, ''L'opposizione cattolica da Porta Pia al '98'', Le Monnier, [[Firenze]], 1972, pp. 42-43. «In questo stesso testo sono raccolte numerose vignette satiriche pubblicate all'epoca contro Pio IX ed il Sillabo.»</ref> Félix Dupanloup, bisbe d'[[Orleans]] va proposar una interpetació moderada del text controvertit,<ref>''Histoire du Catholicisme'', Jean-Baptiste Duroselle, Que sais-je ?, Presse Universitaire de France, 1949</ref> però la constitució apostòlica ''De fide catholica''<ref>[http://www.rkdocumenten.nl/rkdocs/index.php?mi=600&doc=115 ''De fide catholica''], 3a Sessió</ref> i el [[Concili Vaticà I]] ([[1870]]) van confirmar quasi tot el síl·labus. Tot i això, l'impacte al món acadèmic i científic a França i Bèlgica, països de tradició catòlica però amb constitució laïcista, va ser menys important que a països amb el catolicisme com a [[Religió d'Estat|religió d'estat]].
|