Revisió del 18:27, 15 des 2016 modifica MarisaLR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 72.130 edits Creada per traducció de la pàgina «Cultura lusaciana» Etiqueta: traducció de contingut		Revisió del 18:57, 15 des 2016 modifica desfés MarisaLR (discussió \| contribucions) Autopatrullats 72.130 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: {{inacabat}} [[Fitxer:Cultures,_1200_BC.PNG\|thumb\|Mapa simplificat de les cultures d'Europa Central entorn de l'any ~~[[Segle XIII aC\|~~1200]] ~~a. C~~aC. L'àrea en fúcsia correspon és la cultura lusaciana; l'àrea blava central és la cultura Knoviz; el color vermell correspon a la cultura dels camps d'urnes central, i el taronja a la cultura dels camps d'urnes nord. L'àrea marró és la cultura danubiana, la blava les cultures terramares i la verda correspon a l'~~Edat~~edat del bronze d'Europa Occidental. L'àrea groga pertany a l'~~Edat~~edat del bronze nòrdica.]] [[Fitxer:0095_grave_goods_c._700_c._BC.JPG\|thumb\|Objectes funeraris Cultura lusaciana~~<br>~~.]] ~~<br>~~ ]] L[[Dècada del 490 aC\|a]] '''cultura lusaciana''' pertany a l'Edat del bronze tardana i principis de l'Edat del ferro (1300-500 aC.). S'estén per l'est d'Alemanya, la major part de [[Polònia]], parts de la [[República Txeca]], [[Eslovàquia]] i parts d'Ucraïna. Abasta els períodes [[Oscar Montelius\|Montelius]] III (cultura lusaciana primerenca) al V de la cronologia nord europea.▼ ▲~~L[[Dècada del 490 aC\|a]]~~La '''~~cultura~~Cultura lusaciana''' pertany a l'[[Edat del bronze\|Edat del bronze tardana]] i principis de l'~~Edat~~[[edat del ferro]] (1300-500 aC.). S'estén per l'est d'[[Alemanya]], la major part de [[Polònia]], parts de la [[República Txeca]], [[Eslovàquia]] i parts d'[[Ucraïna]]. Abasta els períodes [[Oscar Montelius\|Montelius]] III (cultura lusaciana primerenca) al V de la cronologia nord europea. La cultura lusaciana és hereva de la cultura Trzciniec juntament amb algunes influències de la cultura dels túmuls de l'Edat del Bronze. És contemporània amb la [[cultura dels camps d'urnes]] i amb l'Edat del Bronze nòrdica.<ref>[http://www.arkeologi.uu.se/Forskning/Publikationer/OPIA/Opia26/ Kaliff, Anders. 2001.]</ref> En l'est la succeeix la cultura Billendorf a principis de l'Edat de Ferro. A Polònia roman durant part de l'Edat de Ferro i la succeeix la cultura pomerania en el nord al voltant de la desembocadura del riu [[Vístula]].▼ == Història == Va estar en contacte amb les cultures de l'edat del bronze nòrdica. La influència escandinava en el nord de Polònia i [[Pomerània\|Pomerania]] durant aquest període és considerable, per aquest motiu s'inclou en ocasions en l'Edat del Bronze nòrdica.▼ ▲La cultura lusaciana és hereva de la [[cultura Trzciniec]] juntament amb algunes influències de la [[cultura ~~dels~~del túmuls]] de l'~~Edat~~edat del ~~Bronze~~bronze. És contemporània amb la [[cultura dels camps d'urnes]] i amb l'~~Edat~~edat del ~~Bronze~~bronze nòrdica.<ref name= kaliff>[http://www.arkeologi.uu.se/Forskning/Publikationer/OPIA/Opia26/ Kaliff, Anders. 2001. Gothic Connections. Contacts between eastern Scandinavia and the southern Baltic coast 1000 BC – 500 AD. Occasional Papers in Archaeology 26. Uppsala.], OPIA 26 - Uppsala University</ref> En l'est la succeeix la [[cultura Billendorf]] a principis de l'Edat de ~~Ferro~~ferro. A Polònia roman durant part de l'Edat de ~~Ferro~~ferro i la succeeix la cultura pomerania en el nord al voltant de la desembocadura del riu [[Vístula]]. ▲Va estar en contacte amb les cultures de l'edat del bronze nòrdica. La influència escandinava en el nord de Polònia i [[Pomerània~~\|Pomerania~~]] durant aquest període és considerable, per aquest motiu s'inclou en ocasions en l'Edat del ~~Bronze~~bronze nòrdica.<ref name= kaliff/> El ritu funerari més comú és la cremació, les inhumacions són escasses. L'urna es troba acompanyada de nombrosos atuells, fins a 40. Són escasses les tombes amb objectes de metall, però s'han trobat tombes amb grans tresors de bronze i or com a Kopaniewo (Pomerania) o [[Eberswalde]] (Brandenburg). S'han trobat tombes com la de Bataune a [[Saxònia\|Sajonia]] amb motlles que testifiquen la producció d'eines i armes de bronze en el poblat.▼ La tomba 'real' de Seddin (Brandenburg), coberta per un gran túmulo conté nombrosos atuells de bronze i comptes de cristall importades del Mediterrani. Els cementiris poden ser bastant grans i tenir milers de tombes. ▲El ritu funerari més comú és la cremació, les inhumacions són escasses. L'urna es troba acompanyada de nombrosos atuells, fins a 40. Són escasses les tombes amb objectes de metall, però s'han trobat tombes amb grans tresors de bronze i or com a Kopaniewo (~~Pomerania~~[[Pomerània]]) o [[Eberswalde]] ([[Brandenburg]]). S'han trobat tombes com la de Bataune a [[Saxònia~~\|Sajonia~~]] amb motlles que testifiquen la producció d'eines i armes de bronze en el poblat. La tomba 'real' de Seddin (Brandenburg), coberta per un gran túmul conté nombrosos atuells de bronze i comptes de cristall importades del Mediterrani. Els cementiris poden ser bastant grans i tenir milers de tombes. Biskupin a Polònia i Buch en les rodalies de [[Berlín]] són famosos poblats pertanyents a aquesta cultura. Tots dos són poblats fortificats construïts en cims o en zones pantanoses. Els murs estan fabricats amb caixes de fusta farcides de terra o pedres. L'economia principalment era basada en l'[[agricultura]], com ho testifiquen els nombrosos fossats trobats. El blat i l'ordi són els cultius principals, a més es conreaba mill, sègol, civada, pèsols, mongetes, llenties. També s'han trobat restes de lli, pomes conreades, peres i prunes. Els animals domèstics més importants ho formaven el bestiar boví i porcí, seguits de les ovelles, oques, cavalls i gossos. Dibuixos trobats en urnes de Silesia pertanyents de l'~~Edat~~edat del ferro indiquen la muntura de cavalls que també eran usats per al tir de carros.. Practicaven la caça però aquesta no aportava una gran quantitat de la carn consumida. Es troben ossos de cérvol, senglar, bisonte, alci, llebre, guineu i llop. A Biskupin el consum de cuixes de granota pot haver estat habitual, doncs s'han trobat grans quantitats d'ossos de granota. Línia 21: == Història de les recerques == [[Rudolf Virchow]] (1821-1902), patòleg i arqueòleg alemany és el primer a descriure els enterraments del tipus 'Lausitz'. Aquest nom fa referència a la regió de [[Lusàcia~~\|Lusacia~~]], situada a l'est d'Alemanya i Polònia. El arqueóleg va identificar la [[ceràmica]] com pre-germana però va refusar a especular sobre l'etnicitat de l'identitat dels seus fabricants. Nombrosos autors txecs (Píč, Niederle, Červinka) i polonesos (Majewski, Józef Kostrzewski, Kozłowski) sostenen que els lusacians són proto-[[eslaus]], mentre que el arqueóleg alemany A. Götze opina que són [[~~Tracis\|tracios~~tracis]], i Gustaf Kossinna com [[carps]]. == Referències ==▼ {{referències}} == Bibliografia == * J. M. Coles y A. F. Harding: ''The Bronze Age in Europe''. Londres, 1979. * Dabrowski, J.: Nordische Kreis und Kulturen Polnischer Gebiete. ''Die Bronzezeit im Ostseegebiet. Ein Rapport der Kgl. Schwedischen Akademie der Literatur-Geschichte und Altertumsforschung über das Julita-Symposium 1986''. Ed Ambrosiani, B. Kungl. Vitterhets Historie och Antikvitets Akademien. Konferenser 22. Stockholm, 1989. == Enllaços externs == {{commonscat}} ▲== Referències == ~~{{Listaref}}~~ [[Categoria:Història d'Alemanya]] [[Categoria:Història de Polònia]] [[Categoria:Història d'Eslovàquia]]

Cultura lusaciana: diferència entre les revisions