Espanyols: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 23:
En les cròniques medievals s'utilitzaven els termes ''Hispani'', ''Christiani'' i ''Gothi''.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 66.</ref> Al ''[[Poema de Fernán González]]'' i al ''[[Libro de Alexandre]]'' (s. XIII) trobems la denominació ''Españón''.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 32</ref> Els pelegrins francesos del [[Camí de Sant Jaume]] anomenaven ''espanhols'' als habitants cristians de la Península<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 67</ref> que, com escriu [[Gonzalo de Berceo]], venien a rendir culte al «''padró'' d'espanyols».<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 44.</ref>
''[[Hispaniola|L'illa Espanyola]]'' va ser el nom donat al primer assentament en el [[Nou Món]]; descoberta per [[Cristòfor Colom]] en el seu primer viatge en 1492. [[Amado Alonso]] comenta que l'adjectiu ''espanyol'' no apareix en títol de llibres abans de 1520.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 30.</ref>
Entre la paraula ''Espanya'' i l'adjectiu ''espanyol'' transcorre un mil·lenni. Els romans cultes anomenaven ''Hispània'' a la [[Península Ibèrica]], però el poble que parlava llatí en la Península pronunciava Espanya cap a l'any 300.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 29.</ref> Per això, l'historiador [[Américo Castro]] comenta: és un disbarat anomenar ''espanyol'' qualsevol ésser animat que ha existit sobre la Península Ibèrica.<ref>Américo Castro. Ibíd. Pág. 30.</ref>
== Desenvolupament històric ==
[[Fitxer:Dama de Elche.jpg|thumb|200px|La [[Dama d'Elx]], bust [[iber]] tallat en pedra calcària datada entre els segles V i IV a. C, [[Museu Arqueològic Nacional d'Espanya]], [[Madrid]].]]
=== Antecedents ===
;Antics pobladors de la Península
Els primers humans moderns que habiten en el que avui és [[Espanya]] es creu que van ser pobles paleolítics que podrien haver arribat a la [[península ibèrica]] fa 35.000 o 40.000 anys.
Els pobles [[ibers]] habitarien en la península entre el [[III mil·lenni aC]] i [[II mil·lenni aC]], assentats al llarg de la costa mediterrània. El poble iber tenia la seva pròpia [[ibèric|llengua]], avui desapareguda. Aquesta llengua es creia que posseïa una vinculació amb l'actual [[basc]],<ref>Caro Baroja, Julio (1982) ''Sobre la lengua vasca y el vascoiberismo'', San Sebastián, ISBN 84-7148-052-2</ref><ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=263566 La hipótesis del vascoiberismo desde el punto de vista de la epigrafía íbera]</ref> teoria avui en desús, en part perquè el basc no ha pogut ser usat per desxifrar les inscripcions iberes.<ref name=":0" /> Els [[celtes]] es van establir en la Península durant l'[[Edat del Ferro]]. Les tribus del nord-centre que van tenir contacte cultural amb els ibers, es van denominar [[celtibers]].
A més, va existir una civilització coneguda com [[Tartessos]] que, segons textos clàssics, habitava el sud-oest de la Península, i de la qual existeixen hipòtesi que postulen que van desenvolupar una organització social complexa diferenciada de la pròpia dels colonitzadors mediterranis. Des del [[segle IX aC]],<ref>[[Universitat Pompeu Fabra]], ''[http://upf.academia.edu/AnaDelgado/Papers/474641/Cerro_del_Villar_de_enclave_comercial_a_periferia_urbana_dinamicas_coloniales_en_la_bahia_de_Malaga_entre_los_siglos_VIII_y_VI_a.C Cerro del Villar, de enclave comercial a periferia urbana]'', 5/11/2011</ref> segons les troballes arqueològiques, els mariners [[fenicis]], [[grecs]] i [[cartaginesos]] successivament, van fundar colònies al llarg de la costa mediterrània, establint relacions comercials amb els pobles anteriorment citats.<ref>{{cita web|url=http://www.arqueotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm|título=Ethnographic map of Pre-Roman Iberia|fechaacceso=25 d'abril de 2007|obra=Luís Fraga da Silva – Associação Campo Arqueológico de Tavira, Tavira, Portugal}}</ref>
;Domini Romà
;''Hispanoromans''
[[Fitxer:Cabeza masculina romana de Azaila (M.A.N. 32644) 02.jpg|thumb|Jove noble hispanoromà del segle I aC]]
La [[República romana]] va conquistar la península ibèrica, entre els segles III i I a. C. Cridada ''Iberia'' pels [[Antiga Grècia|antics grecs]], els romans la van denominar ''Hispània'', i la van dividir políticament en dues províncies anomenades ''[[Hispània Ulterior]]'' i ''[[Hispània Citerior]]'', subdividides més endavant en les anomenades ''[[Baetica]]'', ''[[Tarraconensis]]'', ''[[Lusitania]]'', ''[[Cartaginense|Carthaginense]]'' i ''[[Gallaecia]]''.
Com a resultat de la colonització romana es va originar un grup de [[llengües iberoromanes]], incloent el ''castellà'' —que arribaria a ser la principal llengua d'Espanya i que es coneix mundialment com [[castellà|idioma espanyol]].
En aquesta època, les províncies d'Hispània es van configurar com a part destacada del [[Imperi romà]], aportant notables pensadors, com [[Sèneca]], [[Quintilià]] o [[Marcial]], i governants com [[Trajà]], [[Adrià]] i [[Marc Aureli]].
;Monarques germànics
;''Hispanogots''
Els bel·licosos [[pobles germànics]]: [[visigots]], [[sueus]] i [[vàndals]] es van establir en la península ibèrica des de començaments del segle V, configurant el [[Regne visigot]] que perduraria fins a la dominació musulmana. En aquesta període es va consolidar i va enfortir la monarquia com a institució vertebradora de ''Spania''. En el pròleg «Laus Spaniae» de la seva [[Historia de regibus Gothorum, Vandalorum et Suevorum]] (Història dels reis dels gots, vàndals i sueus) del segle VI-VII, l'erudit hispanogot [[Sant Isidor de Sevilla|''Isidorus Hispalensis'']] lloa les virtuts de «''Spania''» i dels seus pobles.<ref>Traducción de Rodríguez Alonso, 1975, León, pp. 169 y 171. «Tu ets, oh Espanya, sagrada i mare sempre feliç de prínceps i de pobles, la més bella de totes les terres que s'estenen des de l'Occident fins a l'Índia. Tu, per dret, ets ara la reina de totes les províncies, de qui reben prestades les seves llums no solament l'ocàs, sinó també l'Orient. Tu ets l'honor i l'ornament de l'orbe i la més il·lustre porció de la terra, en la qual granment es gaudeix i esplèndidament floreix la gloriosa fecunditat de la nació goda. Amb justícia et va enriquir i va ser amb tu més indulgent la naturalesa amb l'abundància de totes les coses creades, tu ets rica en fruits, en raïms copiosa, en collites alegre... Tu et trobes situada a la regió més grata del món, ni t'abrases en la cremor tropical del sol, ni t'entumeixen rigors glacials, sinó que, cenyida per temperada zona del cel, et nodreixes de feliços i tous zèfirs... I per això, amb raó, fa temps que la áurea Roma, cap de les gents, et va desitjar i, encara que el mateix poder romà, primer vencedor, t'hagi posseït, no obstant això, per fi, la florent nació dels godos, després d'innombrables victòries en tot l'orbe, amb obstinació et va conquistar i et va estimar i fins ara et gaudeix segura entre ínfulas règies i copiosíssims tresors en seguretat i felicitat d'imperi.|''[[Historia de regibus Gothorum, Vandalorum et Suevorum]]'' de [[Sant Isidor de Sevilla]], segles VI-VII.»</ref>
== Països amb conveni de doble nacionalitat ==
Llista dels països amb els quals Espanya té subscrits convenis de [[doble nacionalitat]]
{|
|colspan="2" align="left" valign="top" |
| |||