Art de Catalunya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
|||
Línia 229:
El [[modernisme]], a cavall entre el [[segle XIX]] i el [[segle XX]], fou un moviment internacional que amb diferents noms es desenvolupà per tot el món occidental: [[Art Nouveau|''art nouveau'']] a França, [[Modern Style|''modern style'']] al [[Regne Unit]], ''[[Jugendstil]]'' a Alemanya, ''[[Sezession]]'' a [[Àustria]], [[modernisme|''Liberty'']] a Itàlia, etc. A Catalunya, va tenir suficient personalitat pròpia per parlar de [[modernisme català]], per la gran quantitat i qualitat d'obres realitzades i el gran nombre d'artistes de primer ordre que conrearen aquest estil. Estilísticament, és un moviment heterogeni, amb moltes diferències entre artistes, cadascú amb el seu segell personal, però amb un mateix esperit: un afany de modernitzar i europeïtzar Catalunya.<ref>Francesc Fontbona: ''El modernisme i el noucentisme''. A ''El llibre d'or de l'art català'', pàg. 153.</ref>
El modernisme destacà especialment en l'arquitectura, amb una sèrie de noms que han esdevingut referents d'importància mundial: [[Antoni Gaudí]], un genial arquitecte de forta inspiració personal que creà un estil individualitzat inspirat en la natura, orgànic i naturalista, amb noves solucions tipològiques com l'ús d'estructures [[hiperboloide]]s i [[paraboloide]]s, així com arcs [[Catenària|catenàrics]] basats en funicles; entre les seves obres destaquen la [[casa Vicens]] ([[1883]]-[[1888
[[Lluís Domènech i Montaner]] féu una barreja de racionalisme constructiu i decoració fabulosa amb influència de l'arquitectura hispanoislàmica: [[editorial Montaner i Simón]] (actual [[Fundació Antoni Tàpies]], [[1881]]-[[1886]]), restaurant de l'Exposició Universal de 1888, conegut com a [[castell dels Tres Dragons]] (actual Museu de Zoologia), [[hospital de la Santa Creu i Sant Pau]] ([[1902]]-[[1913]]), [[casa Lleó Morera]] ([[1905]]), [[palau de la Música Catalana]] ([[1905]]-[[1908]]), [[casa Fuster]] ([[1908]]-[[1910]]).<ref>Josep Maria Montaner: ''Arquitectura a Catalunya al segle XX: del Modernisme al Grup R''. A ''Art de Catalunya. Urbanisme, arquitectura civil i industrial'', pàg. 294.</ref>
Línia 296:
[[Fitxer:Homenatge a Picasso.jpg|thumb|300px|''[[Homenatge a Picasso]]'', d'[[Antoni Tàpies]], al [[parc de la Ciutadella]] de [[Barcelona]]]]
{{AP|Informalisme}}
Moviment de postguerra, suposà el rebuig de la forma per una millor llibertat conceptual i una nova connexió amb l'espectador, segons el concepte d'"obra oberta" formulat per [[Umberto Eco]]. Són obres generalment abstractes, en què destaca el color i el substrat material de l'obra. Destacà Antoni Tàpies, pintor de renom internacional i el primer gran renovador de l'art espanyol de postguerra, principal representant de la "pintura matèrica", autor d'una obra introspectiva i amb certa espiritualitat, amb petites figuracions simbòliques (''Zoom'', [[1946]]; ''Collage de creus'', [[1947]]; ''Oval blanc'', [[1957]]).<ref>Lourdes Cirlot, ''Las últimas tendencias pictóricas'', pàg. 7.</ref> Modest Cuixart combinà la pintura matèrica amb la gestual, fent quadres en què barreja l'[[Pintura a l'oli|oli]] amb llimadures metàl·liques per donar lluentor a l'obra (''Omorka'', [[1958
L'escultura intenta recuperar l'esperit avantguardista anterior a la guerra, cercant formes d'expressió innovadores i experimentant amb nous materials. Un aglutinant dels artistes d'aquesta generació i centre difusor del nou estil serà el Saló d'Octubre, d'on sorgiran noms com [[Domènec Fita]], [[Manuel Cusachs]], [[Salvador Aulèstia]], [[Moisès Villèlia]], etc.<ref>Judit Subirachs: ''L'escultura sota el franquisme''. A ''Art de Catalunya. Escultura moderna i contemporània'', pàg. 273-278.</ref> També es dedicaren a l'escultura artistes com Antoni Tàpies, [[Leandre Cristòfol i Peralba|Leandre Cristòfol]] i [[Josep Guinovart]].
| |||