Palau Episcopal de Solsona: diferència entre les revisions

Quan el 1593 es constituí la [[diòcesi]] de Solsona, les antigues dependències de la canònica de Santa Maria es convertiren en la residència del bisbe. El vell edifici monàstic perdurà fins al 1776, en què es començà a construir l'edifici actual, el qual integra alguns espais de la construcció anterior, com el [[refectori]] amb [[volta apuntada]], actualment [[Capella (arquitectura)|capella]] dels sants Màrtirs, de finals del segle XII. L'antic monestir de Santa Maria fou construït al segle XII, i el seu cos principal tenia caràcter de fortalesa rectangular. A finals del segle XII, Bernat de Pampa va construir el [[Celler (estança)|celler]] i el refetor, avui capella dels Sants Màrtirs. Es construí un tercer pis, amb enteixinat sostingut per arcs apuntats. La sala era més ampla i més llarga que el refetor, puix les parets anaven disminuint de gruix a cada planta. Aquesta fou la sala dels [[paborde|pabordes]], [[Abat|abats]] i [[bisbes]], que en fer el palau es convertí, en part, en saló del tron. Altres dependències annexes a aquest cos eren les [[Habitació|cel·les]], el [[dormitori]], l'estudi, la [[Cuina (espai)|cuina]], etc. a l'espai ocupat per aquestes dependències s'hi edificaren el vestíbul de la Catedral, el Museu, el sobre claustre i part del Palau actual.<ref name="patmapa"/>