Élisée Reclus: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
trec foto duplicada |
m trec desamb. #QQ16 |
||
Línia 8:
El [[1851]] tornà a França i s'instal·là a [[Ortès]]. Poc després, es va produir el cop d'estat de Lluís Napoleó, president de la República, que ocupa el tron imperial com a [[Napoleó III]]. Això provocà onades de protesta i un aixecament armat. Mentre [[Victor Hugo]] encapçala la insurrecció a París, a Ortès, Élie i Élisée Reclus fracassaren en el seu intent d'ocupar l'ajuntament. El govern ordenà la deportació dels insurrectes. L'1 de gener de 1852, els dos germans abandonaren França.
S'instal·laren a Londres, però no aconseguiren treballar com a mestres i marxaren a Irlanda on treballaren en el camp. Als 22 anys, Élisée Reclus s'embarcà com a ajudant de cuina del John Howell, veler de tres mastelers que salpà de Valentia amb destinació a [[Nova Orleans]]. Allí fou preceptor a casa dels Fortier, propietaris d'extenses plantacions. Llavors descobreix la tragèdia de l'[[esclavitud]]. La seva capacitat d'anàlisi i la seva indignació compassiva li permeten escriure "L'esclavitud als Estats Units", sèrie d'articles publicats per la ''Revista de dos Mons'' el [[1860]], quan s'inicia la [[Guerra civil dels Estats Units]]. Aleshores, va recórrer diversos països d'Amèrica Llatina i el 1865 arriba a [[Nova Granada]]. El 1867 s'afilia a l'[[Associació Internacional de Treballadors|AIT]] i, des d'aleshores, la seva casa del carrer Feuillantines núm. 71 de [[París]] fou centre de reunió setmanal d'anarquistes i emigrats russos, polonesos i espanyols, alhora que escriu els seus primers estudis de geografia i s'aferma la seva fama de geògraf no sols a França, sinó a nivell internacional.
Quan esclatà el [[1870]] la [[Guerra francoprussiana]] ingressa a la guàrdia mòbil o batallons de marxa. Ell i [[Charles Nadar]] crearen el servei de coloms missatgers que va alleugerar el setge de París. Quan acaba la guerra amb [[Prússia]] fou proclamada la [[Comuna de París]]. Reclus advocava per la conciliació en un article escrit a ''Le Cri du Peuple'', diari de [[Jules Vallés]]. En una incursió de les tropes ''federades'', a les quals s'havia unit com a voluntari, fou fet presoner per les tropes de Versalles a l'esplanada de Châtillon. El 15 de novembre de 1871 fou sotmès a un consell de guerra a Saint-Germain, que el va condemnar a deportació perpètua. Fou tancat a les presons de [[Brest]] i Quelern, on va corregir part de la seva obra i organitzà cursos de geografia i anglès per als presos que eren deportats a [[Nova Caledònia]].
| |||