Ribesaltes: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
#QQ16: Desambiguació |
#QQ16 |
||
Línia 1:
{{Infotaula de municipi de la Catalunya del Nord|
de =de
|nom local= Ribesaltes
|escut = Blason ville fr Rivesaltes 66.svg
| art com=el
|comarca=Rosselló
|oficial=Rivesaltes
Línia 13:
|cantó=Ribesaltes
|altitud=29
|altitud màxima= 70
|altitud mínima = 11
|coordenades= {{coord|42|46|11|N|02|52|29|E|region:FR-66_type:city(7940)|display=inline,title}}
|batlle =André Bascou ([[Unió per a un Moviment Popular|UMP]])
|codi postal=66600
| codi_insee= 66164
| opció_nom1 = Agermanaments
| opció1 = {{bandera|Anglaterra}} [[Clitheroe]], [[Anglaterra]]
| opció_nom2 =
| opció2 =
| opció_nom3 =
| opció3 =
| web = [http://www.mairie-rivesaltes.fr www.mairie-rivesaltes.fr]
}}
'''Ribesaltes''' ({{IPA|[riβə'zaltəs]}}, en francès ''Rivesaltes'') és una [[vila]] i comuna de 8.422 habitants de la comarca del [[Rosselló]], a la [[Catalunya Nord]]. L'origen del nom de la vila és de caràcter descriptiu, d'origen llatí tardà o romànic primitiu, a partir de la forma llatina ''ripas altas'', amb el mateix significat actual. Es refereix, sens dubte, al lloc on es va formar la vila, o el riu deixa a la seva dreta un marge d'una certa alçada, que fou aprofitat per a bastir-hi la vila.
== Geografia ==
[[Fitxer:Map commune FR insee code 66164.png|thumb|esquerra|300px|Mapa de la comuna de Ribesaltes]]
Actualment, juntament amb les viles catalanes d'[[Estagell]] i [[Salses]] i occitanes de [[Sant Pau de Fenollet]], [[Sornià]] i [[la Tor de França]], a més dels pobles catalans d'[[Arboçols]], [[les Cases de Pena]], [[Espirà de l'Aglí]], [[Montner]], [[Òpol i Perellós]], [[Talteüll]], [[Tarerac]] i [[Vingrau]] i occitans d'[[Ansinyà]], [[Bellestar (Fenolleda)|Bellestar]], [[Campossí]], [[Caramany]], [[Cassanyes]], [[Caudiers de Fenollet]], [[Centernac]]. [[L'Esquerda (Fenolleda)|l'Esquerda]], [[Felluns]], [[Fenollet]], [[Fossa (Fenolleda)|Fossa]], [[Lançac]], [[Maurí]], [[Pesillà de Conflent]], [[Planeses]], [[Prats de Sornià]], [[Prunyanes]], [[Rasigueres]], [[Rebollet]], [[Sant Martí de Fenollet]], [[Trevillac]], [[Trillà]], [[Virà]], [[el Viver]] forma part del cantó número 15, de la Vall de l'Aglí (nou agrupament de municipis fruit de la reestructuració cantonal feta amb motiu de les eleccions cantonals i departamentals del 2015), amb capitalitat a Ribesaltes.
La comuna de Ribesaltes, de 287.600 hectàrees d'extensió està situada<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.8718948364257812,42.77650340250844&z=13&l0=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes El terme de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGN]</ref><ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.8718948364257812,42.77650340250844&z=13&l0=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.CASSINI::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Ribesaltes a les ''Cartes de Cassini'' ofertes per l'IGN]</ref> al nord de la plana del [[Rosselló]], a l'extrem oest de [[la Salanca]], en contacte amb les [[Corberes]], que queden al nord-oest, i a prop del [[Riberal de la Tet]], que queda al sud-oest.
És a banda i banda de [[l'Aglí]], que travessa el terme de ponent a llevant, formant amplis meandres, engorjats en alguns punts. A més, els antics meandres del riu formen una terrassa baixa molt apta per a l'agricultura. D'altres terrasses planes formen el terme: al sud hi ha una terrassa del quaternari recent, regada pel Rec de Ribesaltes i, després d'un talús, una altra més alta, on hi ha el vinyer; al nord del riu, una terrassa del quaternari mitjà baixa de forma regular cap a [[la Salanca]] i l'[[Estany de Salses]].
Linha 39 ⟶ 42:
Termes municipals limítrofs:
{{Límits| E=[[Clairà]] | NE= | N=[[Salses]] | O= | NO=[[Espirà de l'Aglí]] | SO=[[Paretstortes]] | SE=[[Pià]] | S=[[Perpinyà]] | Llegenda = Termes municipals propers}}
=== El terme comunal ===
El creixement urbà de Ribesaltes ha fet desaparèixer bastants dels seus topònims dedicats a indrets específics o partides cadastrals. Tanmateix, encara es conserven els Arenals, la Boadella, el Camí del Jaç, el Camí del Mas del Molló, el Camí de Perpinyà, el Camí de Pià, el Camí de Salses, el Camí de Salses i Garrius, el Camí d'Espirà, el Camí de Torrelles, el Camí de Torremilà, el Camí de Vespella, el Camí de Vingrau, dues amb el nom de Camí d'Òpol i el Camí Vell de Vingrau (tots aquests designen les partides dels entorns d'aquests camins), el Camp de Ribesaltes, o ''Mariscal Joffre'', el Cargol, el Casot d'en Singlà, els Censals, la Clava, dues partides diferents amb el nom de les Colomines, la Cremada, Dejús Sant Andreu, els Farratjals, les Franqueses, la ''Gravière'', la Guardiola, el Jaç d'Amunt, el Jaç, la Llobera, el Mas de la Garriga, el Mas del Reart, el Mas Morer, la Merlessa, el Molí Nou, el Monar, el Paniçó, les Parets d'en Borrut, la Pedra d'en Palau, abans les Parets d'en Palau, la Pista de la Llavanera, els Ponts Molls, el Pou de la Carretera, els Prats, la Ramoneda, el Ròbol, el Romanissar, Rombau, el Salt de la Civada, les Sedes, la Siureda, les Solades, Sant Martí, o Sant Martí de Turà, la Teuleria, la Travessa d'Òpol, o la Guardiola Nord, i l'Ull de la Ramoneda.
=== La vila de Ribesaltes ===
Linha 45 ⟶ 51:
Aquesta vila primigènia es començà a expandir a través dels primers barris, entre els quals l'anomenat, precisament, el Barri, a més dels de les Eres i la Guingueta. Aquesta expansió ha anat englobant construccions abans aïllades, com el Cementiri Nou i el Cementiri Vell, segon i tercer cementiris de la vila, desaparegut el parroquial del costat de l'església, la Gara, al nord-oest del nucli, el Liceu Agrícola, veí de la Gara, el Pou de Glaç, i alguns ponts, com el Pont de l'Aglí, el de Peracalç, Sant Jaume o Pont Trencat (ara ja del tot desaparegut), el Pont Moll i el Pont Vell, o Pont Romà, també desaparegut. En els entorns de la vila hi ha la Zona Artesanal, a més dels espais de serveis de diverses menes esmentats a continuació.
===
La població està expressada en nombre de focs (f) o d'habitants (h)
<center>
Linha 206 ⟶ 95:
</center>
<center>
{|
Linha 291 ⟶ 180:
</center>
[[Fitxer:Population - Municipality code 66164.svg|thumb|300px|center|Població 1962-2008]]
=== Els masos del terme ===
Ribesaltes conserva alguns dels seus masos i construccions aïllades, però el creixement del nucli urbà ha fet que n'hagin desaparegut uns quants, i que molts dels topònims abans en ús han caigut en desús i són ja en part desconeguts. Entre els conservats es troben el mas anomenat les Dues Clares, el Mas Basbastre, el Mas Barrera, el Mas ''Chauvet'', el Mas de la Cremada, el Mas de la Garriga, on hi havia hagut en Priorat de [[Santa Maria de la Garriga]], el Mas del Mariscal, el Mas del Reart, el Mas de Sant Martí, convertit en centre eqüestre, el Mas Morer, el Mas Ribes, el Mas Rombau, abans Mas Cabaner, el Molí del Sofre, el Molí Nou i la Teuleria d'en Jordi.
Entre els masos desapareguts, es conserven els noms, ja desconeguts per a la major part de ribesalters actuals, del Casot d'en Singlà, el Cortal d'en Noell, el Mas d'en Besombes, el Mas d'en Donat, o Joli-Donat, el Mas d'en Forquet, el Mas d'en Gratià, el Mas d'en Parès i el Molí, que és en ruïnes. Altres construccions aïllades dins del terme que cal esmentar són les dues caves, la Cava Cooperativa dels Vinyers de Ribesaltes, actualment situada a l'extrem nord-oest del nucli urbà, i la Cava de les Corberes, abans ''Byrrh'', situada quasi a l'extrem nord-est del terme.
Finalment, com a construccions aïllades cal parlar de les ermites, capelles i esglésies, ja esmentades anteriorment, de Sant Andreu, al Cementiri Vell, [[Santa Maria de la Garriga]] i [[Sant Martí de Turà]].
=== Hidrografia===
El principal curs d'aigua ribesalter és [[l'Aglí]], que travessa de ponent a llevant el terme comunal, passant just pel nord del nucli de població. Per l'esquerra de l'Aglí hi aflueix, just al nord-oest del nucli de població, el [[Ròbol]], mentre que per la dreta hi ha el Còrrec de l'Ase, el Còrrec de la Llobera, que delimita la vila pel costat de ponent, i pel de llevant, tot i que en bona part desaparegut, es troba el Còrrec de Sant Bernat. Per l'extrem sud del terme ddiscorre el Còrrec de la LLavanera, que dóna el nom tradicional a l'aeroport, amb el seu afluent, el Llavaneró o Agulla Cabdal de Paretstortes. La Llavanera s'adreça cap a [[Pià]] i acaba desembocant directament a mar; en el curs del seu trajecte canvia diverses vegades de nom i fins i tot de caràcter, ja que en el tram final és una agulla de drenatge.
Pel fet de ser un terme comunal bàsicament pla, molts dels seus cursos d'aigua són canals de drenatge, d'irrigació, o de totes dues coses alhora. D'irrigació existeixen l'Agulla del Clot d'en Canté, l'Agulla del Forat, l'Agulla del Mas Gafard, l'Agulla de l'Ull d'en Català, l'Agulla Grossa de la Ramoneda, la Branca del Camí Vell, el Rec de Clairà, el Rec del Molí, el Rec de Ribesaltes, la Resclosa del Rec de Clairà, l'Ull de l'Agulla del Forat, l'Ull de la Ramoneda i l'Ull d'en Català. De drenatge hi ha la Descàrrega del Rec de Ribesaltes, l'Eixau del Rec del Molí, mentre que l'Agulla Cabdal és alhora de drenatge i d'irrigació.
Relacionats amb els cursos d'aigua cal esmentar el desaparegut Gorg de la Torre i els guals del Pas de la ''Gravière'', el Pas del Còrrec de l'Ase, el Pas del Ròbol i dos guals anomenats tots dos senzillament Passallís.
=== Orografia===
En tractar-se d'un terme tan pla, hi ha pocs topònims que indiquin relleu: [[Coma (geografia)|comes]]: Coma Llobal, les Escomes; [[Pla (geografia)|plans]]: el Pla Gros i el Pla Petit; [[Serra (accident geogràfic)|serres i serrats]]: el Serrat de les Guilles i el Serrat de les Sedes.
== Transports i comunicacions ==
=== Carreteres ===
El terme comunal de Ribesaltes és un important nus de comunicacions tant en carreteres, com en ferrocarril i servei d'autobusos. El travessen carreteres departamentals, diverses amb traçat d'autovia, i una autopista, ''la Catalana'', l'A - 9, que té a Ribesaltes una àrea de serveis i l'accés i peatge de Perpinyà Nord.
D'una banda, la carretera D - 5 (Límit del departament, a [[Òpol i Perellós]] - [[Sant Esteve del Monestir]]), que travessa el terme de Ribesaltes procedent d'[[Òpol]] des del nord del terme, i en marxa per l'extrem sud-oest del terme en direcció a [[Paretstortes]]. Per aquesta carretera Ribesaltes enllaça cap al sud-oest amb Paretstortes en 2,4 quilòmetres i amb Sant Esteve del Monestir en 7. Cap al nord, no passa directament per cap més nucli de població que el d'Òpol, que és a 10,5 quilòmetres.
La D - 5d, variant de l'anterior (Ribesaltes - [[Espirà de l'Aglí]]), uneix directament aquestes dues poblacions en un recorregut de 3,5 quilòmetres.
La D - 5g, també variant de l'anterior (D - 5 /D - 5f, a Paretstortes - D - 1 / D - 117, a [[Perpinyà]]), uneix la D - 5 amb la D - 1 i la D - 117 passant pel costat occidental de l'aeroport. Durant una part del seu recorregut fa de termenal entre Paretstortes i Ribesaltes.
La D - 12 (D - 900, a Ribesaltes - D - 9, a [[Vingrau]]) és una carretera que, sense passar per cap nucli de població, enllaça la D - 900 i l'A - 9 amb Ribesaltes i Vingrau, mitjançant altres carreteres amb les quals té cruïlles, i a través d'aquests poblacions, amb el [[Riberal de la Tet]] i les [[Corberes]].
La D - 12a (D - 12b, a Ribesaltes - D - 614, a Ribesaltes) és una variant de la D - 12 que travessa en diagonal del sud-est al centre la vila de Ribesaltes.
La D -12b (D - 900 / D -12, a [[Pià]] - D - 614, a Ribesaltes) és una altra variant de la D - 12 que marca un recorregut pel sud del nucli urbà de Ribesaltes.
La D -83 (D - 900, a Ribesaltes - Límit del departament al Barcarés) és continuïtat cap a llevant de la D - 12, i té només un breu tram de traçat dins del terme ribesalter. En sortir-ne, cap a llevant, passa en format d'autovia pels termes de [[Clairà]], [[Sant Hipòlit de la Salanca]], [[Sant Llorenç de la Salanca]] i [[el Barcarès]], per enllaçar amb la carretera D - 627 del veí departament de l'[[Aude]].
La D - 117 (Límit dels Països Catalans, a [[Talteüll]] - Perpinyà), que fa de termenal entre Ribesaltes i Paretstortes, no passa per l'interior del poble. Serveix d'enllaç cap a Perpinyà i cap a Paretstortes, per tant, amb la resta de poblacions del departament.
La D - 614 (D - 900, a [[Pià]] - D - 612, a [[Millars (Rosselló)|Millars]]), entra en el terme de Ribesaltes procedent de la D - 900, a Perpinyà, i se'n va cap a ponent en direcció a [[Paretstortes]] (3,1 quilòmetres), [[Baixàs]] (6,6), [[Pesillà de la Ribera]] (12,4), [[Cornellà de la Ribera]] (16,1) i [[Millars (Rosselló)|Millars]] (20,1).
Finalment, la D - 900 (l'antiga RN-9), (Límit dels Països Catalans, a [[Salses]] al [[El Portús|Portús]], que segueix un traçat alternatiu per tal d'evitar el pas per l'interior de la vila de Ribesaltes: discorre a llevant de l'A - 9, i té dos enllaços amb Ribesaltes, un d'ells, el meridional, dins del terme de [[Pià]].
=== Transport públic col·lectiu ===
Ribesaltes està inclòs en les línies 7, 12, 21, 25 i 31, una d'elles de caràcter especial. La línia 7 de fet no serveix la vila de Ribesaltes, ja que enllaça [[Paretstortes]] amb [[Cabestany]] passant per l'[[Aeroport de la Llavanera]] i [[Perpinyà]]. Té un servei cada mitja hora, i el traçat complet dura 1 hora i quart.
La línia 12 uneix [[Vingrau]] amb Perpinyà tot passat per [[Talteüll]], [[Estagell]], [[Cases de Pena]], Paretstortes, l'Aeroport de la LLavanera i Perpinyà amb un servei cada dues hores i un trajecte de quasi una. Tampoc no passa pel nucli de Ribesaltes.
La línia 21 duu des de Perpinyà a la zona comercial del CAP Rosselló, a Ribesaltes, passa pel aquesta vila i torna a Perpinyà passant per l'Aeroport de al Llavanera. Passa cada hora i mitja en el recorregut sencer, que fa en 1 hora i tres quarts, però té una variant escurçada de llançadora entre Ribesaltes i la zona comercial, que inverteix 22 minuts en el recorregut.
La línia 25 enllaça [[Òpol]] amb Ribesaltes en 21 minuts.
La línia 31 és una línia especial que enllaça l'Espai Empresa Mediterrani amb Perpinyà.
=== Ferrocarril ===
Ribesaltes té una [[Estació de Ribesaltes|estació de ferrocarril]] on conflueixen dues línies. D'una banda, la línia [[Narbona]] - [[Estació de Portbou|Portbou]] i de l'altra, el [[Tren del País Càtar i de la Fenolleda]], o Línia Carcassona - Ribesaltes. Amb la primera enllaça cap al nord amb tota França i, de retruc, amb Europa, i cap al nord amb la [[Catalunya del Sud]], l'[[Espanya|estat espanyol]] i, a través seu, amb [[Portugal]]. En el cas de la segona línia, es tracta essencialment d'un tren turístic.
=== Els camins del terme ===
Solquen el terme comunal de Ribesaltes un munt de camins, principalment de dues menes: els que duen a indrets de l'interior del mateix terme, i els que uneixen Ribesaltes amb els pobles veïns. Entre els primers es troben el Camí de la Clava, el de la Colomina, el de la Gandola, el de la Guardiola, el de la ''Merlesse'' (nom antic), el de la Mollera a la Cremada, el de les Colomines, el de les Parets d'en Borrut, el de les Solades (ja desaparegut), el del Jaç, el del Jaç d'Amunt, el del Lluert, el del Mas de la Garriga (en part desaparegut), el del Mas d'en Fages (també desaparegut), el del Molí del Sofre, el del Monar, el dels Ametllers, el dels Farratjals, el dels Ponts Molls, el dels Prats, el del ''Tonkin'', el de Sant Martí, la Carretera d'en Carbonell i la Ruta Nova dels Camions d'Onyà.
Entre els que menen als termes veïns hi ha el Camí de Clairà, el Camí de Ferro (la via del tren), el Camí de Ferro de Baixàs i Ribesaltes a Pià, el Camí de Ferro de Sant Pau, el Camí de Garrius, el de la Bromeria, o Travessa de Ribesaltes a Pià, el del Casot d'en Noguet, abans d'Espirà a la Salanca, el de Perpinyà, el de Paretstortes a Perpinyà, el de Pià, o Camí Vell de Pià, el de Salses, el de Salses a Espirà, el de Sant Bernat, abans de Perpinyà, el de Sant Sadurní, o de la Salanca, el de Torremilà, abans Camí del Jaç, el de Vespella, el de Vingrau, o Ruta de Vingrau, o de Tuissan, abans del Mas Molló, el de Camí o Ruta d'Òpol, el Camí Ral, o Vell de Perpinyà a Salses, el Camí Vell d'Espirà a Perpinyà, el Camí Vell d'Espirà a Paretstortes, el Camí Vell de Perpinyà a Salses, el Camí Vell de Vingrau, o del Mas Amorós, la Catalana (autopista), la Ruta del Barcarès, o del Mas de la Garriga, la Ruta de Perpinyà a Narbona, la Ruta de Paretstortes, la Ruta de Perpinyà, o Camí de Torrelles, la Ruta de d'Espirà, la Ruta de Perpinyà a Estagell i la Travessa d'Òpol.
=== Aeroport de la Llavanera ===
L'[[Aeroport de la Llavanera]], o de Perpinyà-Ribesaltes, és un aeroport civil de la xarxa d'aeroports francesa que s'estén pels termes comunals de [[Paretstortes]], [[Perpinyà]] i Ribesaltes. La major part de les pistes són<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.870049476623535,42.744396354537685&z=15&l0=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes L'Aeroport de la Llavanera en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> en els termes de Paretstortes i Ribesaltes, mentre que els edificis de serveis, embarcament, aparcaments, etc, són dins del terme de Perpinyà, en el seu extrem nord.
== Economia==
Encara que cada dia menys, a causa de l'augment de la població i del desenvolupament de la indústria i del comerç, la base principal continua essent l'agricultura. La major part del terme és plantada de vinyes, la major part de les quals destinades a vins de denominació d'origen, tant ''Ribesaltes'' com ''Moscat de Ribesaltes'', reconeguts arreu d'ençà del seu esment a l'obra ''[[Cyrano de Bergerac]]'', d'Edmon Rostand. A part del conreu de la vinya, hi ha més de 250 hectàrees destinades a arbres fruiters, una part dels quals en associació amb la vinya. S'hi cullen principalment albercocs, però també préssecs i peres. En tercer lloc es troben les hortalisses, conreades a les zones més baixes i regades pels recs que hi discorren. Carxofes, espàrrecs, pastanagues, enciam, escaroles, julivert i tomàquets són les principals produccions.
[[Fitxer:Vi dolç de Ribesaltes.jpg|thumb|upright=.7|Vi "ambré" de Ribesaltes]]
En els darrers 40 anys s'ha desenvolupat molt els sectors industrial i de serveis. Hi ha un gran celler, el ''Celler de les Corberes'', amb diverses empreses de tota mena de producció, la majoria de les quals estan instal·lades al nord-est del terme, a la ''Zona Industrial Nord-Rosselló''. També hi ha activitat d'extracció de sorra i grava de l'[[Aglí]], a ponent del terme, ran del d'Espirà de l'Aglí.
=== Vins de Ribesaltes ===
Ribesaltes dóna nom a dues denominacions d'origen (en francès ''Apellation d'Origine Contrôlée AOC'') de [[Vi dolç natural|vins dolços naturals]], encara que l'àrea de producció comprèn 86 comunes del Rosselló, Vallespir, Fenolleda i l'Aude: [[AOC Rivesaltes]] i [[Moscat de Ribesaltes]].
Pràcticament la meitat dels vins dolços naturals de França es produeixen en l'àrea de la denominació de Ribesaltes; és més: el terme ''Ribesaltes'' ha esdevingut el genèric per a designar el concepte de ''vi dolç''. Predominen els [[Vi mut|vins muts]] negres a base principalment de [[garnatxa]], vinificats de forma tradicional resultant amb un gust de [[vi ranci]] a causa d'una lleugera oxidació. En els blancs predomina el [[moscatell]], o moscat, amb denominació diferenciada.
Els vins s'etiqueten en quatre tipus: Ambré, Tuilé, Grenat i Hors d'Age.
=== Espai Empresa Mediterrani ===
L'Espai Empresa Mediterrani, abans Zona Industrial Nord-Rosselló és una zona industrial<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.893009185791015,42.8033672645748&z=16&l0=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes L'Espai Empresa Mediterrani en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> nascuda a llevant del [[Camp de Ribesaltes]], o ''Mariscal Joffre'', en terres que havien estat de possessió militar, però actualment són massa a prop de l'autopista i les carreteres generals i, per tant, ha perdut el seu valor estratègic. L'extrem nord-est d'aquesta zona industrial és dins del terme de [[Salses]].
== Història ==
L'esment documentat des de més antic que parla de Ribesalbes és de l'any 923, en una donació de la meitat d'un alou a l'abadia de [[Santa Maria de la Grassa]], que incloïa les esglésies de Sant Andreu i de Santa Maria. Aquesta possessió no s'acabà fins a la fi de l'[[Antic Règim]]. El 1172 la població fou fortificada per ordre d'[[Alfons I de Barcelona]], cosa que suposà que la població, fins aleshores dispersa, s'agrupà a l'entorn de l'església de Santa Maria, abandonant la de Sant Andreu, però la nova parròquia en canvià l'advocació, que passà a ser dedicada a Sant Andreu. Sota la senyoria de la Grassa, Ribesaltes gaudí d'un règim municipal molt avançat, per als temps medievals. El 1463 sofrí un setge i ocupació per part de les tropes de [[Lluís XI de França]].
La proximitat de la vila a la ciutat de Perpinyà suposà patiments, per a Ribesaltes, pel constant moviment de tropes al llarg dels segles XVII i XVIII, amb diversos atacs a la vila, principalment els anys 1639, per part dels exèrcits de [[Lluís XIII de França]], i el 1793, saquejada pels [[espanyols]]. Aquesta darrera suposà la revolta de la població, que contribuí a la derrota dels saquejadors a la [[Batalla de Paretstortes]].
== Administració i política ==
<center>
{| class="wikitable"
Linha 554 ⟶ 528:
=== Legislatura 2014 - 2020 ===
* André Bascou.
* 1a: Clotilde Laffont, Encarregada d'Administració general, Gestió dels recursos humans comunals, Acció social, Petita infància i joventut
* 2n: Jean-Pierre Cot, Encarregat d'Urbanisme, Planificació i Afers Econòmics
Linha 567 ⟶ 541:
* 8a: Mylène Delprat, Encarregada de Patrimoni cultural, Associacions culturals, Animació, Fires i Mercats i Relació amb el Col·legi Joffre.
* Marie-José San Nicolas
* Monique Mallen
Linha 589 ⟶ 563:
* Elsa Sanchez Castro.
A les eleccions cantonals del 2015 la vila de Ribesaltes ha estat inclosa en el cantó número 15, denominat de la [[Cantó de la Vall de l'Aglí|Vall de l'Aglí]]. Els seus consellers departamentals són Lola Beuze (PCF - Front d'Esquerres), ex-consellera municipal de [[Pià]], i Charles Chivilo (PRG), batlle de Maurí, de la Unió de l'Esquerra.
Ribesaltes disposa d'una llar d'infants municipal, ''Els petits babaus'', dues escoles maternals públiques, ''André Malraux'' i ''Marcel Pagnol'', i dues d'elementals públiques, ''Josep Sebastià Pons'' i ''Jean Zay''. Els estudis de secundària es poden desenvolupar al col·legi ''Joffre'', on assisteixen alumnes de [[Baixàs]], [[Calce]], [[Espirà de l'Aglí]], [[Òpol i Perellós]], [[Paretstortes]], Ribesaltes i [[Salses]]. També hi ha el Liceu Professional Agrícola de Ribesaltes, per al batxillerat d'aquesta mena.
També hi ha Mediateca, situada a l'antiga Casa de la Vila, Conservatori Municipal de Música i diversos espais per al desenvolupament de la vida cultural.
=== Camp de Ribesaltes ===
El [[Camp de Ribesaltes]], oficialment ''Camp Mariscal Joffre'' és un extens campament militar<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.8803920745849605,42.80843639240277&z=14&l0=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes El Camp de Ribesaltes en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> creat a principis del segle XX. La major part del camp és dins del terme comunal de Ribesaltes, però el seu extrem nord-est penetra dins del de [[Salses]]. En el sector nord-oriental d'aquest camp hi hagué un Camp de refugiats utilitzat successivament en les diverses guerres viscudes per França al llarg del segle XX per tal d'acollir refugiats d'aquestes guerres o de guerres veïnes, principalment la [[Guerra Civil Espanyola]], del 1936 al 1939. En l'actualitat el que havia estat camp de refugiats acull el Memorial de Ribesaltes.
=== El Mas de la Garriga ===
A l'esquerra de l'Aglí i a l'extrem de llevant del terme de Ribesaltes, en un lloc ara convertit en zona industrial i comercial (''Centre Comercial del Mas de la Garriga'') i nus d'autopistes i carreteres departamentals, es troba<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.9015922546386723,42.77769646202745&z=18&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes El Mas de la Garriga en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> el Mas de la Garriga, que fou monestir benedictí. S'hi conserva l'església del monestir, [[Santa Maria de la Garriga]].
=== Sant Martí de Turà ===
La capella de [[Sant Martí de Turà]] està situada<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.8847104310989375,42.776871560290715&z=19&l0=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes Sant Martí de Turà en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> a prop i al nord-est de la població de Ribesaltes, a l'esquerra de l'Aglí. En el lloc han estat trobades restes altmedievals, per la qual cosa es tracta d'un dels llocs del terme de Ribesaltes amb població antiga.
=== Restes arqueològiques ===
En el terme de Ribesaltes hi ha diversos indrets amb restes arqueològiques. Hi destaquen les Parets d'en Borró, ruïnes d'època romana d'una envergadura considerable situades a llevant de la vila, a prop<ref>[https://www.geoportail.gouv.fr/carte?c=2.8897261619567876,42.77942497943073&z=17&l0=ADMINISTRATIVEUNITS.BOUNDARIES::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l1=GEOGRAPHICALGRIDSYSTEMS.MAPS.SCAN-EXPRESS.STANDARD::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&l2=ORTHOIMAGERY.ORTHOPHOTOS::GEOPORTAIL:OGC:WMTS(1)&permalink=yes L'indret de les Parets d'en Borrut en els ortofotomapes de l'IGN]</ref> i al nord de [[Sant Martí de Turà]]. També n'hi ha a Torrellà, als Ponts Molls, al Mas de la Garriga i al Monar, algunes de les quals conserven també restes neolítiques.
=== Ribesalters destacats===
* [[Pere Ramon de Codalet]], majordom de [[Jaume III de Mallorca]]
* [[Melcior Gelabert]] (1709-1757)
* [[Onofre Pi]]
* [[Josep Joffre i Plas]] (1852-1931), conegut mariscal de l'exèrcit francès
* [[Jean Joffre]] (1872-1944), actor de cinema i teatre
* [[Michel Parès]] (1887-1966), advocat establert a Orà i diputat
* [[Léopold Cazals]] (1892-1965), sindicalista dirigent de la [[CGTU]] el [[1922]]-[[1923]]
* [[Robert Salvet]] (1913-1977), editor musical
* [[André Salvet]] (1918-2006), escriptor i periodista, un dels fundadors del [[MIDEM]] i germà de l'anterior
* [[Joan Morer]] (1922-2008), escriptor <ref>{{GEC|0044389|Joan Morer}}</ref>
* [[Gérard Roucariès]] (1932), antic jugador de [[rugbi a 15]] amb l'[[Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà|USAP]] i la selecció francesa
* [[Georges Gauby]] ([[1933]]), antic jugador de [[rugbi a 15]] amb l'[[Unió Esportiva Arlequins de Perpinyà|USAP]] i la selecció francesa
* [[Dorian Vidal]], medalla de plata en mig tub femení de [[snowboard]] a [[Jocs Olímpics d'hivern de 2002|Salt Lake City]]
== Bibliografia ==
| |||